L’1% més ric de la població mundial, que correspon a 77 milions de persones, contamina tant com els dos terços més pobres, és a dir, 5.000 milions de persones. Així ho indica el darrer informe d’Oxfam Intermón ‘Igualtat climàtica: un planeta per al 99%”, una investigació feta juntament amb l’Institut de Medi Ambient d’Estocolm. El document, publicat amb motiu de la cimera del clima que se celebrarà a Dubai, analitza les emissions lligades als hàbits de consum dels diferents grups de renda el 2019, l’últim any del qual en disposen dades. Així, basat en aquestes dades, l’1% més ric de la població mundial va generar l’any 2019 el 16% de les emissions de carboni globals, el mateix que generen els dos terços més pobres de la població.
Segons Oxfam, l’estudi revela la bretxa “enorme” entre la petjada de carboni dels més risc i el gruix de la població mundial. Això s’explica, d’acord amb l’ONG, perquè els que tenen més diners tenen un estil de vida i inversions en indústries contaminants com els combustibles fòssils que impulsen l’escalfament global. Com a exemple, l’informe menciona l’impacte que té l’ús de iots i avions privats.
A Espanya, apunta l’organització, el 10% de les persones amb més ingressos (4,7 milions) va generar quasi una tercera part de totes les emissions. Això equival a les emissions del 53% de les persones amb menys ingressos (24,8 milions).
Es calcula que qualsevol persona que pertanyi al 99% més pobre de la humanitat tardaria prop de 1.500 anys en generar les emissions que els milmilionaris més rics produeixen en un any. “Els majors contaminadors del planeta, les corporacions de combustibles fòssils i els superrics del món són els principals responsables de la crisi climàtica”, afirma Lourdes Benavides, responsable de Justícia Climàtica d’Oxfam Intermón.
L’anàlisi estima que les emissions generades per l’1% més ric el 2019 són tantes com per a provocar 1,3 milions de morts per calor. A més, es preveu que el 2030 les emissions d’aquest 1% més risc de la població multiplicaran per més de 22 el límit de les emissions considerat segur per mantenir l’escalfament global per sota del límit d’1, 5 °C, el límit fixat en l’Acord de París.
A Espanya, estima l’organització, l’1% de la població amb més ingressos hauria de reduir les emissions en un 95% d’aquí fins al 2030 per limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C.
Els pobres, els qui més pateixen les conseqüències
La publicació posa de manifest que els fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més freqüents i virulents, com les sequeres, les inundacions o les tempestes i avisa que, tanmateix, són les persones i els països més rics els qui estan “més aïllats de la catàstrofe climàtica que han generat”.
Així, apunta l’informe, qui més pateix els efectes dels impactes climàtics “de forma desproporcionada” són precisament les persones en situació de pobresa, les dones i nens, les comunitats indígenes i la població dels països del Sud global, que ho fan alhora que augmenten la bretxa de la desigualtat.
Per exemple, la investigació apunta que la xifra de morts a causa d’inundacions en els països on la desigualtat és més greu és set vegades més alta. Per això, l’ONG constata que el canvi climàtic “ja intensifica” les desigualtats, tant dins com entre països.
Segons les Nacions Unides, més del 91% de las morts relacionades amb desastres climàtics o meteorològics en els darrers 50 anys s’han produït al Sud global.
Més impostos als rics i a qui més contamina
En aquest context, Oxfam assenyala que aplicar un impost del 60% sobre els ingressos de l’1% més ric reduiria les emissions de carboni en un volum equivalent a xifres properes a les emissions totals del Regne Unit en un any i permetria recaptar 6,4 bilions de dòlars l’any. “Aplicar impostos a la riquesa extrema augmenta les nostres possibilitats de combatre la desigualtat i la crisi climàtica”, reivindica Benavides.
L’organització també considera que caldria un impost sobre la riquesa dels milionaris i els multimilionaris que gravi les inversions en activitats contaminants i un altre impost sobre els beneficis extraordinaris de les empreses. Així, amb aquests tres tipus impositius, conclouen, pagaria més qui més contamina i es podria finançar la transició cap a energies renovables. Oxfam també aposta per abandonar els combustibles fòssils de forma “urgent i justa”.
ACN
