Karina Marhaniia, és una jove ucraïnesa de 28 anys que en fa quatre que viu a l’Ampolla i està vivint amb molta angoixa aquests primers dies d’invasió russa a Ucraïna. Té la seva família atrapada a la ciutat de Khàrkiv al nord-est d’Ucraïna, una de les ciutats on s’han produït els primer atacs.
La redacció d’Imagina Ràdio hem pogut parlar amb ella:
Vius a l’Ampolla, però ets natural de Járkov, la ciutat més gran de Urcraïna. Crec que ha estat aquesta la primera afectada pels atacs de Rússia.
Sí, sóc de Járkov, una ciutat fronterer amb l’est de Rússia. Ja feia 8 anys que existia el conflicte, i ara Rússia ha atacat tota la nostra frontera.
Com te’n vas assabentar dels atacs que es van produïr el primer dia, tot i tenir la teva família allà?
Encara ens quedaven esperances que no arribariem a aquesta situació. La meva família, de moment, es troba a casa, i intenten estar tan tranquils com els sigui possible, tot i que hi ha moltíssima gent que marxa del país i hi ha moltes cues de cotxes, i la situació és una mica complicada. Ara, intenten tenir tots els productes possibles per abastir-se, perque no saben com serà la situació d’aquí a unes hores. També tenen una maleta feta amb tot el necessari, per si se’ls presenta la oportunitat de marxar.
Així ho ha anunciat el president ucraïnès: que tot el mon mantingui la calma i que es quedin a casa i es preparin pel que pugui venir.
Sí. Jo penso que, en part, té raó. Entrar en pànic no seria bo per la ciutadania, i tampoc no sabem quan poden començar els atacs i bombardejos, per això és millor que es quedin a casa i que estiguin atents a les notícies per estar informats. Tot i això, jo penso que és millor marxar, perquè tenen la guerra al costat i jo estic molt preocupada per ells. M’agradaria que estessin en un lloc segur. De moment, fan el que poden, i estem a l’espera de veure com evoluciona la situació.
No sé si has pogut parlar molt amb ells, però què t’han explicat? Han sentit alguna explosió o han vist algún vehicle militar pel carrer?
Ara ells no tenen accés a una xarxa WiFi, i utilitzen les dades mòbils, però intenten no utilitzar-les molt sovint, per si de cas. La veritat és que senten algunes explosions i trets. Ells viuen al centre que, per sort, és una zona més tranquil·la. En canvi, més a les afores, cap a la frontera, hi ha els tancs i les tropes, i inclús han vist helicopters sobrevolant la ciutat. Allí es on hi ha més perill.
Tot i que heu anat seguint el conflicte, no esperaveu que Rússia invaís Ucraïna.
La veritat és que no. Sempre queda l’esperança que, el pitjor que ens imaginem, no passarà mai. Però, finalment, ha passat. La veritat és que, tal i com he dit abans, ja feia 8 anys que hi havia conflicte a la frontera. El món no n’estava prou assabentat perquè no se’n parlava gaire, però el conflicte hi era. Ara ha arribat el moment que Putin ha decidit portar més tropes i ha agreujat el conflicte. Però, tot i això, no esperavem aquesta agressió tan forta al nostre país. Mai haguéssim imaginat que al segle XXI pogués passar alguna cosa així.
Has dit que la teva família es troba a Járkov, una ciutat situada al nord-est d’Ucraïna, que fa frontera amb Rússia i que també és molt propera a Lugansk i Donetsk, a la regió del Donbass, que és on ha esclatat el conflicte. Tal com has explicat, ja feia 8 anys que hi havia guerra. Fins ara, com ho havíeu viscut? Putin assegura que s’està produïnt un genocidi de la població pro-russa. Tu que vens d’allí i coneixes la realitat, ens pots explicar què és el que passa en realitat?
Tot va començar al 2014. Es tractava d’una revolució dels ucraïnesos, però no era una revolució pro-russa, sinó que anava en contra del govern ucraïnès. Llavors, Rússia ha aprofitat aquesta situació per introduir les seves tropes a Lugansk i a Donetsk, que son les ciutats frontereres. El conflicte va començar ahir i, tothom que ha pogut marxar, ho ha fet. Ara, es diu que les repúbliques de Lugansk i Donetsk han estat proclamades per Rússia, perquè els ucrainesos no ho van fer en el moment que tocava. Però aixo ha estat una excusa de Putin i l’exèrcit per continuar el que estan fent. Ell diu que els ucraïnesos ataquen la seva gent, pero en realitat això no és així. Per això, aquí no hi ha repúbliques per defensar, sinó que hi ha un país veí que ens està invaïnt, i ha buscat excuses per justificar-ho.
Quina resposta creus que s’hauria de donar des de la comunitat internacional?
Jo crec que s’hagués hagut de començar a solucionar el conflicte al 2014, quan va esclatar, perquè era el moment crític, i ara estem pagant les conseqüències de no haver solucionat els problemes de manera radical quan ho havíem d’haver fet. Ara, la veritat és que no sé que s’hauria de fer. Jo només espero que no morin persones i que tot s’acabi com abans millor. A Ucraïna som molt forts, pero necessitem ajuda. Els nostres homes defensen la nostra terra, però no tenim un nombre molt gran de soldats.
Quants anys fa que vius fora d’Ucraïna?
Ja fa casi 4 anys.
Per què vas decidir marxar? Quina era la situació?
Jo no vaig marxar, jo vaig venir aquí a fer un voluntariat quan vaig venir d’Erasmus. Sóc professora d’anglès, i a la universitat vaig estudiar castellà i vaig venir aquí per buscar feina i practicar idiomes. Em vaig quedar per amor, i em vaig casar amb un home d’aquí, però jo no he fugit, ni res semblant.
Com creus que seran les pròximes hores a Ucraïna?
La veritat és que això ho sap ningú, pero tothom espera que s’alleugi el conflicte, perquè tal i com he dit abans, ens trobem al segle XXI, i la guerra no és la manera de solucionar els conflictes. Per això desitjo que la gent no mori per aquest motiu, perquè ningú vol estar amb confrontacions. Això és més un conflicte polític i d’interessos que no pas humà. No sé que passarà al final, però voldria que s’acabés el més aviat com sigui possible.
Ara tothom coneixem Ucraïna per la guerra, però no tinc cap dubte que deu ser un país meravellós. Explica’ns una mica com és.
Ucraïna és un país meravellós, molt gran. Hi ha molta diversitat cultural. Tot i que les parts de l’est i l’oest del país són molt diferents una de l’altra, pero estan molt unides. També hi ha molta naturalesa, moltes empreses, moltes universitats i molts científics, i la veritat és que és un país preciós.
Redacció- X. Ll
