La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha lliurat aquest dissabte les restes de dos soldats republicans que van morir durant la Guerra Civil als seus familiars de Sabadell i Sant Andreu de Llavaneres. Les víctimes són Anton Casanovas Castany i Josep Sans Cabot, que van morir al front de l’Ebre, i que han pogut ser identificades durant aquest estiu gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat. Durant el retorn de les restes del soldat del Maresme, Ciuró ha animat la ciutadania amb familiars desapareguts a deixar les seves mostres d’ADN a la Vall d’Hebron per poder-los trobar. Rosa Sans, filla del soldat llavanerenc mort el 1938, ha lloat la tasca del departament tot assegurant que “mai ha perdut l’esperança”.
La filla del republicà ha lloat la feina de la Direcció General de Memòria Democràtica i ha considerat que ha “tingut molta sort” de poder trobar el seu pare més de vuitanta anys després de la seva mort. En el mateix sentit s’ha expressat Lourdes Saavedra, néta del soldat del Maresme, que ha subratllat la “feina immensa” que està fent la Generalitat per “recuperar fosses comunes en què hi ha desapareguts”.
“Avui és un dia molt emotiu, però sobretot és un dia per donar esperança a les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme”, ha assegurat durant l’acte la consellera Ciuró. “Creiem que és de justícia històrica que el Govern de Catalunya ajudi les famílies de desapareguts a tancar el dol”, ha afirmat tot detallant que encara hi ha molta feina per fer, ja que a Catalunya hi ha 700 fosses de la Guerra Civil i només n’han obert 61. Davant d’això ha demanat a les famílies que “no defalleixin” i que “deixin les seves mostres genètiques a la Vall d’Hebron”. La consellera ha explicat que és indolor, que és gratuït i que fa molt més fàcil trobar els desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura franquista.
Aquest dissabte, Justícia també ha retornat les restes d’Anton Casanovas Castany, que va desaparèixer al front de l’Ebre el 1938, quan tenia 30 anys, i que ha estat localitzat a Miravet (Ribera d’Ebre). Els familiars es van inscriure al Cens de persones desaparegudes el 2004 i la seva filla Dolors va ser qui va donar la mostra d’ADN que ara ha permès identificar-lo. La Dolors ha rebut molt emocionada les restes del seu pare, que va morir quan ella tenia quatre anys. “Me’n vaig d’aquest món amb satisfacció perquè em faltava fer això”, ha afirmat tot celebrant que ara el seu pare podrà descansar amb la seva mare al cementiri municipal de Sabadell.
Incrementa un 21% el pressupost per polítiques de memòria
Coincidint amb el retorn de les restes dels soldats republicans, Ciuró ha donat a conèixer que el seu departament ha incrementat fins als 4,8 milions d’euros la partida pressupostària destinada a les polítiques de memòria per recuperar i retre homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme. Cosa que suposa un creixement del 21% respecte al 2020.
Els dos soldats republicans van ser identificats aquest juliol amb dos militars més gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya. Des que es va posar en marxa aquest programa, el 2016, s’han pogut identificar 16 persones. Això ha estat gràcies a l’encreuament de les bases de dades dels perfils genètics dels familiars i dels perfils genètics de les restes recuperades a les intervencions arqueològiques. Tot i que actualment la Generalitat té 2.600 mostres de familiars de desapareguts, encara queden identificar molts dels cossos recuperats en els darrers anys.
ACN
