14.3 C
Amposta

Josep Lanau: “Criar-te veient com el teu pare està tocant damunt de l’escenari és realment bonic”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Josep Lanau és un músic de 20 anys de Tortosa que des de petit havia vist la música des d’una perspectiva ben propera, però externa, i amb els anys se’n va adonar que hi havia un instrument molt divertit que volia aprendre a tocar, la guitarra. Ara, està a punt per publicar el seu primer àlbum, New Horizon.

La redacció d’Imagina Ràdio hem pogut conèixer la seva part més personal:

-Primerament, per a la gent que no et coneix, qui és Josep Lanau?

Josep Lanau és un jove de 20 anys que amb l’edat ha descobert una faceta plena de passió per la música i el món que l’envolta.

-Recordes els teus inicis al món musical?

Ho recordo com si fos ahir. Era el novembre de 2017 i vaig veure una guitarra molt bonica al pis de dalt i vaig pensar: “ostres! Jo vull tocar la guitarra! I això vaig fer. En aquella època escoltava molta música rock, punk, metal i derivats i, per descomptat que no feia altra que intentar imitar les seves cançons, però em sentia frenat i necessitava pautes per avançar més. Vaig estar fent classes de guitarra uns tres mesos i després d’un any i mig tocant la guitarra em vaig comprar la meva primera guitarra. Poc després vaig començar a explorar la música d’altres formes creant un primer projecte musical. Acústiks, ja fa dos anys que em vaig endinsar en aquest projecte, es caracteritza per un duet que versiona cançons amb un estil més elegant. Un any després d’iniciar en aquest projecte vaig continuar amb la sensació de voler més i vam provar que passaria si composéssim una cançó i bé, a l’inici va ser frustrant, però a poc a poc vaig començar a estudiar música a través te YouTube i aquesta faceta de compositor va agafar tal rellevància a la meva vida que actualment és al que em vull dedicar en un futur.

New Horizon, el Primer Àlbum de Josep Lanau — Verkami

-Ara estàs acabant un disc, quin significat té i com va sorgir la idea de començar aquest projecte?

Com bé he explicat anteriorment la idea del disc va sorgir una mica al viure de primera mà què era compondre música, sentir la frustració de no trobar una sortida, la satisfacció d’aconseguir acabar la cançó escoltar-la i pensar que acabes de donar vida a una cosa que, una vegada surti a la llum, està fora de les teves mans. Per mi aquest disc significa tot el que he sigut i soc. Veure com passen els dies mires enrere i t’adones de tot el que has fet des d’aquella tarda d’octubre en què et va apetir tocar la guitarra.

-Quines mancances creus que tenen les Terres de l’Ebre?

Pel que ha sigut la meva experiència personal les terres de l’Ebre han estat i actualment són un territori amb un potencial artístic increïble. Hi ha molta gent amb talent per molts racons, però està amagada i no hi ha, o almenys no conec, una plataforma que permeti aquesta unió i trobada d’artistes. Actualment està emergent el col·lectiu Lokals el qual si soluciona aquesta mancança de plataforma impulsora. Pel que fa a la gent hi ha molta resposta i predisposició per la cultura, però hi ha una evident mancança de recursos o importància per aquesta. Tot i això també afegeixo que no sóc un expert i que parlo completament des de la meva vivència personal.

-Tens arrels musicals des de ben petit, com t’ha influenciat això?

Realment m’ha influenciat bastant. Criar-te veient com el teu pare està tocant damunt de l’escenari és realment bonic, però sentia aquella veueta que et diu “aquest també podries ser tu”. Si bé n’és cert que molts pares obliguen els seus fills a estudiar música o tocar un instrument a mi sempre se m’ha prestat la llibertat d’escollir i honestament crec que ha estat el pilar que m’ha permès viure la música d’aquesta manera.

-Com valores el fet de que el teu pare també sigui músic?

És com guanyar la loteria. Personalment veig al meu pare com un dels grans músics del territori i poder preguntar-li dubtes, repassar conceptes, tocar amb ell, parlar de música i saber que parlem la mateixa llengua és de les coses que més em motiven.

-Com som una ràdio musical, ens agradaria saber quina és la teva cançó preferida i perquè

Doncs és molt complicat escollir una cançó preferida perquè evidentment totes tenen un significat especial per mi, ja que totes han suposat nous reptes a superar, però si n’hagués de triar una, em quedo amb la primera. Es titula You i parla de com la música arriba a la meva vida sense jo saber com i acaba sent l’amiga que em lleva quan caic. A més té un significat especial perquè és la primera cançó que vaig compondre del disc.

Redacció- Xavi Llambrich

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -