Josep Betalú va néixer a la Ràpita, però després de casar-se es va instal·lar a Amposta. Betalú o Beta’, com el crida molta gent, és un esportista que competeix en ciclisme de muntanya. Ell va començar en ciclisme de carretera o de ruta l’any 2010, en tancar el seu taller mecànic a Amposta, per dedicar-se professionalment a la bici. L’any 2012 va ser subcampió de la volta Cantàbria i el mateix any i el 2013 es va proclamar campió de la volta a Castelló.
Betalú, que més tard es va passar al ciclisme MountainBike, és conegut per guanyar 4 Titan Desert Morocco consecutives (2016, 2017, 2018, 2019), a més de sumar quatre victòries també consecutives a la Ruta de los Conquistadores de Costa Rica (2017, 2018, 2019, 2020). També per fer-se amb el primer lloc a la Titan Desert Arabia Saudí (2020), quedar en segon lloc a la Titan Desert edició Almería (2020) i tornar a fer-se amb el segon lloc a la Titan Desert Morocco (2023) després d’haver patit una lesió.
Aquest any, 2024, Beta’ es va tornar a presentar a la carrera que l’havia vist més cops triomfar, amb la mala sort d’haver-se de retirar a la segona etapa. Al rei del desert li havien detectat problemes cardíacs, que van obligar els metges a fer-lo retirar de forma immediata i operar-lo d’urgència.
Ara, l’esportista ebrenc, explica la seva experiència a la carrera considerada com una de les més dures del món, al documental “Titanes del Sahara”, un projecte de Inside Docs: un projecte audiovisual estrenat el passat 6 de novembre que compren els punts de vista del creador de l’esdeveniment esportiu, Juan Porcar i d’ell mateix, Josep Betalú, el màxim guanyador de la història de la carrera al desert més gran del món.
Com et sents quan tornes a les Terres de l’Ebre després de competir per tot el món?
«És una sensació bonica, al final és tornar a casa. Tornes a estar amb la teva gent i a més t’adones que has aconseguit coses boniques quan la gent t’ho reconeix. De vegades un aconsegueix coses i ho va assumint d’una manera que li resta importància, però el fet de parlar amb la gent i sentir el seu reconeixement et fa adonar de la importància que té.»
La transició al MountainBike
Josep Betalú explica que ell va començar amb el ciclisme de carretera, una modalitat que requereix molta dedicació i des de ben jove. Ell, en el seu cas, va començar a rodar més professionalment ja als 30 anys, «un cop passat l’equador dels 30 anys, el ciclisme de carretera és difícil, però en muntanya és molt diferent». Explica Betalú.
A part el convidat explica que a la muntanya l’esport es viu des d’una perspectiva més independent contrària a la de l’esport de carretera, on és clau el grup, l’equip. «A la muntanya no necessites tant l’equip, pots aconseguir ser un atleta d’elit a qualsevol edat i de fet, així ho he demostrat jo.»
Pel que fa a la preparació, l’entrenament i l’adaptació a les exigències físiques i tècniques d’aquesta modalitat, Beta’ explica que aquí, a les comarques de les Terres de l’Ebre i zona de Tarragona gaudim de bones muntanyes, un terreny físic i tècnic. «Tenim molt terreny pla i molta pujada, també tenim vent. Vivim en una zona privilegiada on tampoc fa gaire fred a l’hivern ni calor a l’estiu, a excepció de juliol i agost». Explica. «Al final tot forma part del joc perquè també hi ha curses on fa molta calor o humitat, i això t’ajuda a daptar-te millor als canvis. A mi m’ha ajudat per exemple, a la Ruta de los Conquistadores al Tròpic de Costa Rica on hi ha molta humitat.»
Quin és el secret per mantenir un nivell tan alt en competicions tan dures?
«La clau és no perdre el focus, estar molt motivat, creure en tu mateix i en totes les possibilitats, entrenar i dedicar-te al 100%. També és important no tindre mala sort: no tenir lesions i no tenir avaries, perquè al final passa factura. Jo he tingut uns quants anys que tot m’ha anat de cara i de sobte tot el contrari. Tot el que no m’havia passat durant cinc anys ho he viscut a partir del 2020 cap endavant. Al final l’esport té un factor sort que també fa difícil poder assolir el podi de forma consecutiva en una carrera concreta, però, en el meu cas, a partir del 2020 he pogut aconseguir victòries en altres països i en carreres també superimportants que no són la Titan i bé, això significa que tant el ritme com la concentració sempre han sigut elevats.»
Com enfrontes mentalment les carreres llargues i extremes com la Titan Desert o la Ruta de los Conquistadores?
Beta’ explica que existeix una característica intrínseca a aquest tipus de carreres: «resulta clau ser resistent, psicològicament dur i sobretot, no rendir-se mai». La clau de l’èxit es troba, segons l’esportista, en el fet de creure en un mateix i lluitar i no desistir mai, «això és un pilar fonamental en curses d’ultradistància».
Quin és el moment més difícil que recordes en aquestes competicions? I el més satisfactori?
«El més recent, enguany: em vaig incorporar després d’una gran lesió que em va tenir apartat de la competició durant 8 mesos. Vaig arribar a la Titan sense haver competit durant molt temps i en la primera etapa vaig aconseguir guanyar i posicionar-me líder. Això va ser una sensació magnífica, però al mateix temps, poc després vaig viure un moment summament complicat pel fet que, a la segona etapa, em vaig veure obligat a retirar per un problema cardíac que no esperava i en aquell moment vaig pensar -he de marxar cap a casa amb un “jaque” a la meva carrera esportiva-. Molt dur perquè en aquell moment penses -he passat, de la nit al dia, de el millor al pitjor».
Documental “Titanes del Sahara” de Inside Docs
Josep Betalú presenta un nou mini documental que pretén mostrar el que no es veu de “la carrera més dura del món”. Tot plegat, des d’un punt de vista del creador, Juan Porcar i des del punt de vista del cinc cops guanyador, Josep Betalú.
El corredor explica que des de l’organització de la carrera li van proposar participar en la producció per oferir un resum del que és la Titan Desert des de dintre -i de fet, qui millor que fer-ho que la persona que més cops al món s’ha fet amb la primera posició?– i explicar, per aquells que no ho saben, com és viu la carrera. «Crec que és bonic participar en un documental així perquè al final dones peu a què la gent pugui conèixer la prova i sobretot, les vivències que ens emportem les persones que hi participem, per animar corredors i corredores, que potser, no s’atreveixen a participar.»
«És una cursa que és de “mucho cuidado”. Al final és una experiència, més que una cursa, on pots viure el millor i el pitjor: de superar o guanyar la cursa a estar a punt de “passar a l’altre barri”. Al final és una cursa on has d’arribar bé, no es pot emprendre com una cursa més perquè és summament complicada i existeix el factor extern, com el temps, la calor extrema durant el dia, el fred durant la nit, el terreny, que és del tot auster i fa una navegació summament complicada també.» A més són 6 dies que juntament amb el nivell de descans, la hidratació i l’alimentació fan que els participants requereixin un mínim de resistència per aguantar el nivell.»
La realitat sobre la Titan Desert
L’escenari és el desert més gran del món, el desert del Sahara. És una escenografia plena de contrasts, molt fred a la nit, i molta calor durant el dia (fins a 50 graus). No hi ha ombres i de vegades pot fer molt vent quan hi ha tempestes, «de vegades tan fortes que ni et pots mantenir a dalt la bici». També hi ha zones amb molta sorra, «on et pots quedar clavat o que la bicicleta no roda» i zones amb molta pedra «on has d’anar molt amb compte de no tenir una avaria mecànica». El ciclista explica que és molt complicat de tirar-ho tot cap endavant perquè al final, si les etapes són d’una mitjana d’entre 110 km i 120 km cada dia, no hi ha ni un on et puguis despistar, «la mínima distracció pot resultar en un desenllaç fatal.» A més, com explica Beta’, no només durant la carrera sinó, un cop superada l’etapa, en arribar a les “jaimes” el lloc de descans, en una espècie de tendes amb matalassos a terra, totes juntes i sense calefacció. «Allà es fa molt difícil descansar amb la temperatura que hi ha i això al final fa que sigui molt més difícil recuperar la fatiga en comparació a altres curses on pots estar tranquil·lament a un hotel tranquil·lament i amb silenci.» «És una cursa on s’ha d’anar si t’agrada l’aventura, si no, no l’aconsellaria. Al final és una experiència de vida impressionant en tots els sentis.»
Mirant cap al futur
Ara, després de tants èxits, i un temps de menys intensitat, Josep Betalú explica que ara, entrena «sense cap preocupació i vivint el dia a dia sense cap mal». Això, i el fet de treballar i reincorporar-se a poc a poc el «manté positiu». Ara, com explica, engega nous projectes de vida, molt diferents i fora de l’esport, però també molt importants que també l’apassionen. «El bonic d’aquesta vida és no parar de crear projectes perquè això fa que et sentis motivat i en l’esperit jove».
Reflexions finals
Com a consells finals i sobretot, dirigits a joves ciclistes que somien en aconseguir una trajectòria com la que ha seguit Beta’, el ciclista destaca el fet de ser molt perseverant, creure en un mateix i sobretot gaudir del que es fa. «Si gaudeixes del que fas tot serà més senzill: gaudir de cada moment i cada procés en l’esport, i més en el ciclisme que és un esport complicat i que requereix molta dedicació, concentració en el focus i el fet de conviure amb el dolor». «Si un té ganes i està disposat que tiri endavant perquè ni jo mateix m’hagués imaginat arribar on he arribat».
Si poguessis donar-li un consell al Josep que començava l’any 2010, què li diries?
«Ostres… haver començat abans, no?». «Pot ser això, sí. Sí que la teoria diu que si comencés de més petit formes el cos millor i pots arribar molt més lluny, però, al final penso que tot i haver començat tard no em puc queixar i la veritat és que estic feliç de tot tal com va i com ha anat».
Redacció M.F