14.3 C
Amposta

Joan Marc Clofent, creador de “Llèpol”: “S’ha de creure més amb el talent de la nostra gent perquè no marxe fora”

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Us sona un joc de taula que combina el parlar, la identitat, l’humor i les professions més típiques de les Terres de l’Ebre? Exacte, molts recordareu el joc del “Llèpol”, un dels jocs que més vam jugar els ebrencs durant l’època de la pandèmia. Avui, la redacció d’Imagina Ràdio hem pogut parlar amb un dels seus creadors, el dissenyador deltebrenc Joan Marc Clofent:

– Per a la gent que no et coneix, qui diries que és Joan Marc Clofent? 

Soc un pare amb dos fills molt inquiets, amb moltes ganes d’aprendre i descobrir nous reptes. Això, juntament amb el suport de Júlia, la meua parella, m’ha portat a replantejar-me la meva vida laboral i a buscar la conciliació familiar canviant la meva activitat principal: he passat de dissenyar un producte a mida per a un sol client a crear un producte que pugui encaixar a molts clients.

Foto: Cedida

– D’on va sorgir la curiositat per crear?

De petit, jugant sol amb els Legos, i amb els amics als jocs de taula i videojocs. Els meus pares també van fer-ho possible portant-me de viatge a llocs molt diferents d’on vivim i potenciant la lectura de llibres imprescindibles.

– Els teus estudis van començar a ESARDI, com recordes aquella època?

Em quedo amb la gent que vam compartir aquells anys, tant el professorat com els companys. Van ser uns anys molt plens i feliços, que m’han portat on soc ara. WICCA, el meu últim projecte l’he dut a terme amb Marc Calabuig, un amic que vaig fer allí, i la seua parella, Paula Blumen. I el proper projecte, l’Esmolet, també l’he fet amb un amic i company de classe, Agustí Sousa.

Foto: ESARDI

– El teu gran boom al territori ha sigut el joc del “Llépol”, com va començar aquest projecte? Quina és la seua situació actualment?

Vaig començar a treballar amb la dinàmica del joc Llépol el desembre del 2019 i, un cop creada i amb el naming clar, vam treballar la part gràfica i alguns detalls dels personatges amb l’equip del Terreno d’Amposta. Fet això, vam decidir buscar el finançament per la plataforma de Verkami i amb el suport d’empreses del territori.

Actualment, es continua venent la segona edició a molts punts de venda de les Terres de l’Ebre, sobretot a les comarques del Montsià i Baix Ebre.

Cal dir que el que està tenint molt bona acollida és el joc Sangonera (https://jocsangonera.com/) tant al País Valencià com a la resta de països catalans.

Foto: Sangonera

És amb la marca duestasses i sota el nom Sangonera amb qui continuaré publicant aquest joc per tot el territori català.

Foto: Llèpol

– Recentment, va sortir a la venda el teu darrer projecte, el joc de taula WIKKA, parla’ns una mica d’ell.

WICCA és un joc de cartes de 2 a 5 jugadors a partir de 7 anys i amb una durada aproximada de 20 minuts, en què els jugadors es converteixen en bruixes i bruixots que lluiten amb les seues pocions per aconseguir el famós diamant: premi del torneig WICCA.

Hem fet un vídeo perquè pugueu aprendre a jugar en menys de 5 minuts

Es tracta d’un joc de cartes familiar que amaga en la seva estètica melosa una veritable batalla campal al més pur estil Virus.

Foto: WIKKA

– Quins són els teus objectius en l’àmbit personal?

Crear i publicar jocs que facen passar bones estones a la gent i en la mesura del possible, que aporten l’Aprenentatge Basat en el Joc al seu ADN.

– Creus que aquest tipus d’iniciatives uneixen al territori?

Tota iniciativa cultural que li doni valor i potencie la llengua, les seues expressions i la seua gastronomia, com és el cas del Llépol i del Sangonera, uneixen un territori i fan que la seua gent se sente més orgullosa del seu llegat. Ja hi ha qui s’encarrega de fer-nos creure que parlem idiomes diferents i de posar fronteres virtuals per dividir-nos.

– Durant la teua trajectòria has rebut alguns reconeixements

El 2008 vaig rebre el II Premi emprenedor i durant molts anys he treballat com a dissenyador gràfic i director creatiu per a l’administració pública i grans empreses del sector privat, d’aquí a les Terres de l’Ebre i més enllà, on he après moltíssim. Ara m’he centrat més en la meua família i els projectes propis en gamificació i ABJ.

– Personalment, quines creus que són les mancances que tenim a les Terres de l’Ebre (a tots els nivells)

Es resumeix en una sola frase: creure més amb talent de la nostra gent perquè no marxe fora. I com no, des d’aquí, exportar el talent a l’exterior quan sigue necessari.

– Com som una ràdio musical, ens agradaria saber quina és la teua cançó preferida i per què.

Quan era menut la meva cançó preferida era “Moonlight Shadow” de Mike Oldfield, però ara n’hi ha tantes de bones que m’és impossible triar-ne una. Qualsevol d’aquestes ho podria ser:

– “I dine ojne” de Efterklang
– “Destroyer” d’Of Monsters and Men
– “Rebelion (Lies)” d’Arcade Fire
– “Artificial Nocturne” de Metric
– “Cold Little Heart” de Michael Kiwanuka
– “K” de Cigarettes After Sex
– “Espectacular” de Fangoria
– “Move in the Right direction” de Gossip
– “El Momento” de La Casa Azul
– “Big TV” de White Lies
– “Poison Lips” de Vitalic
– “Caure no feia mal” de Joan Dausà i Santi Balmes

Redacció- X. Ll

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -