El 22 d’aquest mes va ser el dia mundial de l’aigua que les Nacions Unides va crear el 1992 a l’assemblea de Rio de Janeiro al Brasil. Una eina per conscienciar i cuidar els recursos hídrics alhora trobar un espai de participació ciutadana per poder compartir la sensibilitat i la reflexió sobre aquest element tan vulnerable, fràgil i essencial per poder garantir la sostenibilitat, qualitat del medi ambient i el benestar dels ciutadans. Des dels seus inicis, la humanitat s’ha desenvolupat gràcies a l’aigua, prop de rius, embassaments, fonts i aqüífers que són els cohesionadors de totes les societats. Per cert, ara que parlem d’aqüífers una cosa que no entenc és com els polítics després de tants anys no han demanat que l’aqüífer de la Plana sigui registrat per treure’l de la zona obscura, burocràticament parlant, i tenint en compte que se’n fa ús de la seva aigua pel consum de les persones.
La seguretat hídrica és la capacitat d’un poble per salvar l’accés sostenible a les quantitats adequades d’aigua de qualitat per mantenir els mitjans de subsistència, benestar i desenvolupament socioeconòmic garantint la protecció contra la contaminació que es transmet per l’aigua per preservar i conservar tots els ecosistemes. Aquest dia fomenta la cooperació de tots els ciutadans per garantir que tothom disposi d’aquest preuat recurs.
Volem recordar que és un dret humà (l’aigua) afegit a tots els aspectes de la vida diària sent el principal motiu pel qual l’ONU lidera un treball de col·laboració amb altres organismes que vol fer de l’aigua una força catalitzadora i d’estabilitat per un desenvolupament sostenible, mentre els impactes climàtics cada vegada són més i més devastadors que ens deixen un escenari delicat per què respecte a la disponibilitat futura dels recursos hídrics. L’objectiu és el respecte a l’accés a l’aigua de tothom, la coordinació de la gestió de l’aigua de manera responsable, sostenible, incloent-hi el compromís específic de cabals mínims a totes les conques, Interior i de l’Ebre.
Els conflictes per l’aigua adopten diferents formes que poden ser entre altres conflictes locals entre territoris, l’evidència clara la trobem en l’escenari de la sequera, on diferents territoris han demanat un transvasament de recursos hídrics des de l’Ebre se’ls hi ha negat, la sequera, l’escassetat d’aigua impulsada per factors com l’expansió econòmica, el canvi climàtic, la ineficaç gestió dels recursos hídrics augmentaran les tensions locals i conflictes relacionats amb l’aigua com la indústria i l’agricultura industrial. Catalunya està dividida en dues conques hidrogràfiques, la de l’Ebre que la gestiona la CHE i la de l’interior que la gestiona l’ACA.
A la conca interior l’ACA gestiona 630 municipis amb la majoria dels ciutadans del país 5,9 milions, amb una reserva d’aigua del 30% a qui han posat restriccions d’aigua per la sequera, mentre que els 947 municipis restants s’abasteixen amb aigua de la conca de l’Ebre amb una reserva d’aigua de més del 60% amb 2,2 milions de ciutadans i de moment no hi ha prevista cap restricció. A Catalunya la despesa d’aigua per ciutadà varia segons les comarques, en 22 d’elles és de menys de 120 litres per ciutadà i dia, al Barcelonès 105 litres i la Terra Alta la que menys de tot Catalunya amb 98 litres. Altres comarques gasten el doble per ciutadà i dia, la Cerdanya 201 litres, Pallars Sobirà 215 litres, Baix Empordà 215 litres, Alta Ribagorça 320 litres i la capçalera de la Vall d’Aran amb 368 litres.
L’Organització Mundial de la Salut xifra la despesa en 100 litres, Catalunya està molt lluny d’aquesta xifra, es necessita més empatia i solidaritat que el govern haurà de gestionar, a una part del país la situació és extrema i aquest és el motiu pel qual es vol portar aigua dessalada amb vaixell d’altres comunitats per pal·liar la sequera, aigua molt cara segons un doctor de la UPC que està convençut que per combatre-la cal explotar espais soterranis amb aigua freàtica que crearia un escenari amb molta aigua, més bona que la dessalada i a vegades que la del riu, per la gran contaminació que porten i més barata.
Les grans decisions com la gestió de la sequera han de ser treballades fins a l’últim detall si es vol que surtin bé, anar de pressa només complica el resultat final tal com li està passant al govern Català, espero que trobin la bona direcció només així i guanyarem els ciutadans.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
