14.3 C
Amposta

“Ilercavònia” de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries el arriba a Barcelona aquest divendres

El nou espectacleviatja als origens per continuar construint identitats

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Aquest divendres dia 3 de març arriba a Barcelona “Ilercavònia”, el nou espectacle amb el qual Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries celebren els seus 30 anys als escenaris de la música catalana. Ho farà a les 22 h, a la sala Jordi Fàbregas del barri de Gràcia, en el marc del 36è festival internacional Tradicionàrius.

El nou treball dels tortosins fa un viatge retrospectiu des de l’actual Terra de l’Ebre al seu capítol 0 (Ilercavònia) a la recerca d’un retrobament entre els orígens i el segle XXI. Històries antigues, cançons que el poble ha convertit en himnes, una visió de la gent i el paisatge d’un territori bàsic per entendre la realitat de tota una gran àrea geogràfica que comparteix llengua, cultura i tradicions.

Es coneix per Ilercavònia a l’antiga regió de les Terres de l’Ebre, el Baix i Alt Maestrat, els Ports i el Matarranya. Ilercavons són els primers pobladors ibers d’aquesta zona que posteriorment va esdevenir taifa i bisbat, fins a arribar a altres fórmules actuals (populars o assumides per l’Administració) com Taula del Sénia, Terres de l’Ebre o Cruïlla dels Països Catalans. En un mapa iber, a les Terres de l’Ebre hi hauria Ilercavons, a Lleida Ilergets, a Tarragona cossetans, a Barcelona laietans, a Vic ausetans…

Els seguidors dels Quicos es trobaran amb una proposta basada en un repertori gairebé nou, basat en cançons populars, algunes de creació pròpia o d’altres autors com Josep Bo o Miquel del Roig. En qualsevol cas, cançons amb olor de terra, per tal de conèixer els seus orígens i entendre la seua identitat.

30 ANYS DE MÚSICA DES DEL SUD DE CATALUNYA

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries celebren 30 anys de trajectòria en el món de la música a Catalunya. Una trajectòria sense interrupcions, parèntesis ni punts i a part i que es tradueix en més de 2000 concerts, 14 discos, 23 espectacles, el Premi Nacional de Cultura, el Premi Joan Amades, dos premis ARC, un premi Altaveu i 12 premis Enderrock.

La premsa i la crítica musical ha qualificat l’arribada de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries al panorama de la música en català com un fet sense precedents: “Quedaran com la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana”.

S’ha dit també que “si no existissin, algú els hauria d’inventar; que són un grup combatiu, dels pocs que aconsegueixen dir molt amb poques paraules, gràcia i intel·ligència; que són una nova demostració que la millor manera d’arribar a la universalitat és a través del localisme: la victòria de l’humor enfront del poder i de la dignitat enfront de la corrupció; que en un món ple de mentides creure que els Quicos són reals és un exercici romàntic que encara podem practicar…”

En la memòria històrica quedarà la dignificació i normalització dels gèneres musicals del sud: amb la difusió dels Quicos, la jota ha passat a ser reconeguda com a música d’interès nacional i element patrimonial festiu de Catalunya.

Transcendint l’aspecte artístic, la difusió que el grup ha fet de la parla occidental, la ironia, els costums i les tradicions del sud català, ha estat decisiva en la construcció identitària de les Terres de l’Ebre.

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -