El treball demostra que un antiinflamatori d’ús humà i un d’ús veterinari respectivament —celecoxib i carprofen— inhibeixen un enzim clau en la replicació i la transcripció del virus responsable de la COVID-19. L’objectiu de l’estudi ha estat analitzar tècniques computacionals per predir si 6.466 fàrmacs autoritzats per diverses agències de medicaments tant per a ús humà com veterinari podien utilitzar-se per inhibir l’enzim M-pro. Aquest enzim és la proteasa responsable de tallar dos polipèptids, unes molècules produïdes pel mateix virus, i generar tota una sèrie de proteïnes que són essencials perquè es reprodueixin. Alguns dels assajos que coordina l’OMS contra la pandèmia de la COVID-19 també tenen com a objectiu inhibir la M-pro utilitzant dos antiretrovirals com el lopinavir i el ritonavir, fàrmacs dissenyats inicialment per tractar el VIH.
Com a resultat de l’estudi realitzat a la URV, s’ha predit que set d’aquests 6,466 fàrmacs poden inhibir la M-pro; és a dir, la replicació del virus. Els resultats amb aquestes set molècules s’han compartit amb la iniciativa internacional COVID Moonshot, que n’ha seleccionat dues (carprofen i celecoxib) per comprovar in vitro la capacitat per inhibir la proteasa principal del virus, l’M-pro. Les conclusions obtingudes mostren com a una concentració de 50 µM (micromols per litre) de celecoxib o de carprofen, totes dues molècules són capaces de detenir l’activitat in vitro de la M-pro (amb una inhibició de l’11,9% pel celecoxib i del 4,0% pel carprofen). Tot i no tractar-se d’inhibidors molt potents, l’estudi indica que aquests dos compostos es poden utilitzar com a punt de partida per dissenyar-ne de derivats encara més potents.
L’estudi del Grup de Recerca en Quimioinformàtica i Nutrició del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV l’han liderat els investigadors Gerard Pujadas i Santi Garcia-Vallvé, hi han participat els investigadors Aleix Gimeno, María José Ojeda-Montes i Adrià Cereto-Massagué, i els estudiants de doctorat Guillem Macip i Bryan Saldivar-Espinoza, a més de l’estudiant Júlia Mestres-Truyol (alumna del doble grau de Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular de la URV). S’ha publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences (IJMS) i és el primer que s’edita a escala mundial sobre reposicionament de fàrmacs com a inhibidors de la M-pro del SARS-CoV-2, en què les prediccions computacionals es corroboren experimentalment. S’espera que les cinc molècules restants siguin seleccionades properament per COVID Moonshot per comprovar-ne també la bioactivitat.
Redacció – N. A.