Les Terres de l’Ebre són un espai amb unes característiques diferenciades i una identitat pròpia que la converteixen en un territori únic dintre de Catalunya. El sud és un lloc de perifèria i de frontissa, que s’estén cap al País Valencià i l’Aragó al caliu de les terres que abraça la diòcesi de Tortosa.
Per aquestes terres de baixa demografia i allunyades de les grans capitals, sembla que els esdeveniments històrics passen de llarg i mai no ocórre res. Tot al contrari, les quatre comarques ebrenques han estat escenari de fets i de gents particulars, que en major o menor mesura han contribuït a la història del país.
Algunes d’aquestes narracions han estat recollides per l’investigador Roc Salvadó Poy en el nou llibre Terres de l’Ebre. Històries del Sud. La publicació es composa d’una vintena d’articles, amb diversitat d’èpoques, de temàtiques i de localitzacions geogràfiques. Així, Salvadó parla de la història de les festes de bous a l’Ebre, de la Tortosa federal de mitjans del segle XIX, la torre de Fullola, de visitants estrangers en diversos moments històrics o de successos ocorreguts en la Guerra Civil i la postguerra. Amb tot, Salvadó desplega un llenguatge amè i entenedor, obert al públic encuriosit per unes històries que, més enllà de l’anecdota, posen el seu gra de sorra en la construcció de la identitat ebrenca.
Terres de l’Ebre. Històries del Sud està publicat per Onada Edicions. Roc Salvadó (Roquetes, 1956) és historiador i professor, llicenciat en Geografia i Història per la UNED. Ha desenvolupat la seua tasca d’investigació a l’entorn de les Terres de l’Ebre, centrada en els períodes de la Guerra del Francès, les Guerres Carlistes i la Revolució de 1868; diversos llibres i publicacions són fruit d’estes recerques.
Redacció
