Segons ha publicat avui el diari EL PAÍS, els ajuntaments espanyols volen guanyar protagonisme amb mesures anticrisi per pal·liar les lesions econòmiques causades pel coronavirus. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) pressiona per desbloquejar els fons que les corporacions locals porten acumulant des de 2012 a cop de superàvit: 28.000 milions d’euros. Hisenda està estudiant la proposta. I l’Autoritat Fiscal Independent veu raonable aquesta sol·licitud, però amb matisos: està a favor de donar màniga ampla fiscal, però sense incórrer en dèficit ni convertir aquests desemborsaments en despesa estructural.
Al març el Govern espanyol va permetre que els municipis empressin fins a 300 milions dels més de 3.800 milions de superàvit conjunt aconseguit el 2019 davant la crisi. Hisenda va imposar llavors certes restriccions perquè no es gastessin de qualsevol manera. Però els ajuntaments volen obrir més aquesta aixeta.
Els ajuntaments han acumulat estalvis durant els últims anys mentre comunitats i Seguretat Social s’endeutaven. La regla de despesa és el gran forrellat que impedeix invertir més: aquest mecanisme, calculat a partir dels ingressos estimats de l’exercici, frena l’expansió dels desemborsaments en èpoques de bonança per garantir l’estabilitat pressupostària. Els municipis, que tenen prohibit incórrer en dèficit, demanen ara gastar els seus estalvis sense que això computi per calcular els objectius fiscals, i contribuir així a la fase de recuperació.
Fonts de l’Airef expliquen que la Llei d’Estabilitat preveu una clàusula d’escapament en circumstàncies excepcionals, igual que les regles europees, però només per Estat i comunitats. L’organisme no veu raonable que els ajuntaments quedin exclosos d’aquesta possibilitat. I advoca per emprar els romanents a canvi que no incorrin en dèficit el 2020 i que les despeses siguin temporals i destinats a la crisi. “El que passi el 2020 benvingut sigui per sostenir les rendes de les famílies i el teixit productiu. Per tant caldrà aprovar un pla de reequilibri amb una senda creïble per als anys vinents i tornar a l’estabilitat en 2021”.
Una posició que comparteix Raymond Torres, de Funcas. “La filosofia general és fer tot el que sigui necessari per suavitzar l’impacte sobre l’economia”. Però, subratlla, ha de ser “de manera temporal”. Sense les corporacions locals, Espanya no hauria aconseguit mantenir el 2019 el dèficit per sota del llindar del 3% del PIB que fixa Brussel·les. I la nova normalitat que treu el cap després tempesta implicarà un dia o altre la necessitat d’estrènyer el cinturó.
Font: El País
