14.3 C
Amposta

Flix, el municipi amb major renda familiar de l’Ebre

Malgrat ser la població més gran de les Terres de l’Ebre, Tortosa es situa molt per sota de la mitjana catalana, ocupant la posició 769 de 947 municipis

El més vist

spot_img
- Advertisement -
- Advertisement -

Segons l’últim Atles de Distribució de la Renda de les Llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Flix, a la Ribera d’Ebre, es manté com el municipi amb major renda familiar mitjana de les Terres de l’Ebre amb 20.650 euros anuals. Aquest valor representa la renda mitjana per llar, on la meitat de la població té ingressos per sobre i l’altra meitat per sota. La resta de la comarca inclou municipis com Ascó i Riba-roja d’Ebre amb una mitjana de 19.950 euros, mentre que la Palma d’Ebre i Rasquera registren les rendes més baixes de la comarca.

A la resta del territori ebrenc, destaquen Aldover, l’Ampolla i Benifallet, al Baix Ebre, amb una renda mitjana de 18.550 euros; Freginals, al Montsià, amb 17.150 euros, i la Fatarella i Prat de Compte, a la Terra Alta, amb 17.850 euros. Malgrat ser la població més gran de les Terres de l’Ebre, Tortosa se situa molt per sota de la mitjana catalana, ocupant la posició 769 de 947 municipis en termes de renda per llar a nivell de Catalunya.

Aquestes dades evidencien les grans diferències de renda a la regió, així com l’impacte de factors com la indústria i els serveis en la distribució de la riquesa local.

Ribera d’Ebre: al capdavant amb Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre

A la Ribera d’Ebre, la renda familiar mitjana més elevada es troba a Flix, amb 20.650 euros, i és seguida per Ascó i Riba-roja d’Ebre, amb una mitjana de 19.950 euros anuals per llar. Aquestes dades reflecteixen l’impacte econòmic de la indústria local en el nivell d’ingressos. Per contra, la Palma d’Ebre i Rasquera són els municipis amb la renda més baixa de la comarca, amb 14.350 i 15.050 euros respectivament.

Atles de Distribució de la Renda de les Llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Baix Ebre: Aldover, l’Ampolla i Benifallet lideren la mitjana

Al Baix Ebre, Aldover, l’Ampolla i Benifallet són els municipis amb la renda més alta, amb una mitjana de 18.550 euros per llar. Roquetes i Paüls segueixen en la llista de rendes més elevades de la comarca. D’altra banda, Alfara de Carles, l’Aldea i el Perelló presenten les rendes més baixes, amb una mitjana de 15.750 euros.

Atles de Distribució de la Renda de les Llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Montsià: Freginals lidera la renda, seguit de la Ràpita i Masdenverge

Al Montsià, el municipi de Freginals té la renda mitjana per llar més alta, amb 17.150 euros anuals, seguit de la Ràpita i Masdenverge, amb ingressos mitjans de 16.450 euros. Per contra, Ulldecona, Alcanar, la Galera i Godall tenen els ingressos més baixos de la comarca, situant-se entre 14.350 i 15.050 euros.

Atles de Distribució de la Renda de les Llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Terra Alta: La Fatarella i Prat de Compte líders de la renda familiar

A la Terra Alta, la renda familiar mitjana més alta es troba a la Fatarella i Prat de Compte, amb 17.850 euros anuals per llar, seguit de Gandesa, amb 17.150 euros. Batea, Bot i Caseres es troben a l’altre extrem de la llista, amb una mitjana de 15.050 euros.

Atles de Distribució de la Renda de les Llars, publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Comparació de Tortosa amb la resta de Catalunya

Tot i ser la ciutat amb més població de les Terres de l’Ebre, amb gairebé 35.000 habitants, Tortosa es troba lluny de liderar en renda per llar i ocupa la posició 769 de 947 en el conjunt de Catalunya. Aquesta dada subratlla les diferències econòmiques internes a les Terres de l’Ebre, així com les dificultats per situar-se dins de la mitjana catalana en termes de renda familiar. Flix, per contra, com a municipi ebrenc amb la renda mitjana més alta es troba en la posició 404, situant-se per damunt de la mitjana de Catalunya.

Aquestes dades posen de manifest la variabilitat dels nivells de renda a les Terres de l’Ebre, amb un contrast significatiu entre municipis de diferents comarques i una diferència notable amb la mitjana del país. La distribució econòmica a la regió continua marcada per la presència industrial en alguns municipis i les variacions en l’activitat econòmica i les oportunitats d’ocupació entre els diferents municipis.

Redacció L.P.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -