14.3 C
Amposta

Finalitzada la catalogació de la correspondència personal de Carmel Biarnés a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

2.318 cartes de Carmel Biarnés, testimonis d’una època de canvis socials i culturals

El més vist

spot_img
- Advertisement -
- Advertisement -

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) ha completat la catalogació de les cartes personals de Carmel Biarnés, reconegut activista cultural i historiador nascut a Ascó. En total, s’han descrit 2.318 cartes que formen part d’un valuós llegat que permet aprofundir en la vida i el pensament d’aquesta figura clau per a la cultura de la comarca.

Entre les cartes, que ocupen 23 capses, s’inclouen 257 missives enviades per Biarnés a gairebé un centenar de persones o institucions, així com 2.010 rebudes de més de 300 destinataris. Tot i això, algunes no estan encara disponibles per a la consulta pública per respectar la intimitat de les persones implicades.

Carta de Dolors Cabré a Carmel Biarnés i Biarnés. Xarxa d’Arxius Comarcals

Aquest conjunt documental es considera de gran importància, no només per la seva rellevància biogràfica, sinó també per la seva capacitat de retratar el context cultural i social de l’època en què Biarnés va viure. Entre els seus corresponsals s’hi compten destacades figures de la cultura catalana com Artur Bladé i Desumvila, Albert Manent i Joaquim Ventalló, així com eclesiàstics de relleu i reputats historiadors.

Carmel Biarnés (1928-1992) va ser un ferm defensor de la preservació de la identitat i el patrimoni cultural de la Ribera d’Ebre, sent una figura activa en la premsa comarcal i nacional, amb col·laboracions en mitjans com “Avui” i “El Correo Catalán”, a més de publicacions locals. A més, va destacar com a fotògraf, documentant els canvis socials i industrials de la comarca a través del seu objectiu. També va ser un fervent defensor de la pagesia i va participar activament en la lluita contra la construcció de la Central Nuclear d’Ascó.

El procés de descripció de la seva correspondència ha estat dut a terme per l’arxiver Jordi Grau Parés, qui ha treballat per fer accessible aquesta documentació mitjançant un sistema de classificació que permet localitzar amb facilitat les cartes relacionades amb temàtiques, esdeveniments o personalitats destacades. Així mateix, des de l’ACRE s’ha fet una gran feina per determinar quines cartes poden ser consultades per garantir la protecció de dades personals.

Aquest arxiu representa una font indispensable per estudiar tant la trajectòria personal i professional de Biarnés com el context social i polític del seu temps, fent d’aquest conjunt epistolar una joia per a investigadors i estudiosos de la història de la Ribera d’Ebre i del país en general.

Des de l’ACRE s’ha organitzat, el proper dissabte 28 de setembre, l’acte de cessió de les cartes enviades des del front per part del soldat Narcís Mediavilla Cardó, l’únic soldat que fins als nostres dies ha pogut ser identificat a la fossa comuna de Santa Magdalena, de Móra d’Ebre. Durant la jornada que se celebrarà a les 12:00 h, a l’Arxiu de Móra d’Ebre (C. Antoni Gaudí, 23), l’historiador Andreu Caralt i Giménez pronunciarà la conferència “Desaparegut i retrobat. Les cartes del soldat Narcís Mediavilla”.

L’acte conclourà amb la cessió d’aquestes cartes a l’ACRE per part de la família Segarra-Mediavilla, i comptarà amb l’assistència de Xavier i David Segarra Mediavilla, nets de Narcís Mediavilla Cardó.

Redacció M.F.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -