Avatars que representen de forma precisa l’aspecte de pacients afectats per trastorns de la conducta alimentària per fer front a la distorsió de la pròpia imatge corporal en un entorn digital segur i sense necessitat de desplaçar-se. És un dels exemples que l’aplicació de la realitat virtual i la tecnologia 5G possibilita amb l’objectiu de millorar els tractaments d’aquestes malalties en entorns rurals. Un projecte pilot de la iniciativa Àrees Digitals de la Generalitat, amb la participació de diverses entitats, estudia a les Terres de l’Ebre la viabilitat d’aquestes noves aplicacions, tant per ampliar els recursos disponibles per als professionals com per facilitar l’acompanyament terapèutic reduint les desigualtats territorials.
La prova s’ha dirigit a pacients adolescents -entre els 12 i els 24 anys que s’atenen al servei de salut mental infantil i juvenil de l’entitat de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre– afectats per trastorns de la conducta alimentària (TCA). La investigadora principal del projecte i coordinadora de l’àrea de coneixement de l’entitat, Lídia Sarrió, ha subratllat que el desplegament ha permès constatar la ‘viabilitat‘ del projecte, tant en l’àmbit tècnic -el 5G ofereix un desenvolupament remot fluid i sense interrupcions- com en el de l’efectivitat terapèutica.
«Buscàvem testar aquesta viabilitat tècnica de portar la intervenció als domicilis dels pacients i els resultats han estat que sí que és viable portar-hi la realitat virtual per treballar la distorsió de la imatge corporal», ha assegurat. Es tracta d’una intervenció in situ, on el pacient -que es troba al seu domicili amb la supervisió remota d’un professional- se situa dins d’un escenari virtual des d’on els terapeutes, especialitzats en psicologia i infermeria, aborden la ‘cognició errònia‘ de persones que es veuen reflectides en una ‘imatge corporal que no és la seva‘. Es treballa la ‘reestructuració cognitiva‘ dins de la teràpia cognitiva-conductual d’aspectes que distorsionen la pròpia visió.
Així, per exemple, els terapeutes introdueixen les dades i mesures físiques -índex de massa corporal- del pacient en una plataforma que genera un avatar, que és el que veuen a través de les ulleres de realitat virtual. «El que fem és confrontar: això és la realitat, això és el que hi ha, aquesta imatges ets tu. La persona no es reconeix i, per tant, li donem l’opció de modificar aquesta imatge i se superposen les dues veient la discrepància. Aquí es veu l’error cognitiu que té el pacient envers la seva imatge», apunta Sarrió.
En l’àmbit alimentari, explica que atesa l’existència ‘moltes dificultats i fòbies a l’hora de menjar‘ s’aplica una ‘dessensibilització sistemàtica‘ per detectar les dificultats que tenen els pacients a l’hora d’alimentar-se, per la mateixa alimentació o a partir de percepcions. «En un espai virtual emergeixen totes aquestes dificultats, que les podem treballar in situ, en el moment de la teràpia i amb realitat virtual», ha remarcat la investigadora.
Menys ‘cybersickness’:
L’aplicació combinada d’aquesta tecnologia en el marc d’aquesta prova pilot, més enllà de facilitar l’accés a pacients situats en entorns rurals i recursos sanitaris limitats, igualant les possibilitat d’accés als recursos de salut mental, ha resultat positiva tant pel que fa a aconseguir respostes emocionals adequades en millora del pes corporal o l’ansietat, segons ha emfasitzat Sarrió. Addicionalment, els nivells de ‘cybersickness‘ -molèstia similar al mareig que pot aparèixer en entorns de realitat virtual- han estat molt baixos i clínicament insignificants.
Els resultats del projecte s’han presentat aquest dijous en el marc de la jornada ‘TCA i les noves tecnologies. Innovació i realitat virtual al servei de la salut mental‘, organitzada per la Càtedra Innovació i Simulació en Salut de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (CISTE-URV) amb motiu del Dia Internacional de la lluita contra els trastorns de la conducta alimentària que se celebra el 30 de novembre. Després d’aquesta primera fase, el projecte encara una segona etapa d’investigació amb una mostra més gran i la incorporació de noves eines tecnològiques per avançar cap a escenaris més immersius i personalitzats.
La prova pilota s’enquadra dins de la iniciativa Àrees Digitals que impulsa la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball. Té el suport de Mobile World Capital Barcelona així com el centre de recerca i2CAT i ha estat promoguda per la mateixa càtedra de la URV sota el lideratge de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre.
La directora general d’Economia i Societat Digitals, Sandra Ruiz, ha precisat que el seu desplegament a les Terres de l’Ebre respon a la ‘demanda‘ efectuada des del territori. Ruiz ha concretat que el projecte compta amb un pressupost cofinançat d’uns 22.000 euros. La Generalitat ha destinat enguany uns 700.000 euros arreu del país a projectes de les vuit àrees digitals en funcionament. «Cada àrea ens diu quins són els reptes i les preocupacions reals que tenen i nosaltres el que fem és activar tot el mecanisme i l’engranatge», ha tancat.
ACN