La dieta diària de les persones està composta en una part per microplàstics que provenen de l’aigua de boca sigui del riu o d’ampolles de plàstic, són contaminants químics o en forma de partícules de microplàstics que han estat durant molts anys a mercè del medi ambient i són una de les grans preocupacions dels científics és per aquest motiu que els mètodes per la reducció de riscos estan al primer lloc de les seves agendes.
Aquestes micropartícules estan escampades per tot el món sent l’últim descobriment el pic més alt, l’Everest, a més de vuit mil metres barrejats a la neu, també en aigües residuals, aigua de boca sigui d’aixeta o ampolla i aigües marines. Microplàstics inferiors a 5 m/m que són la fragmentació dels macro plàstics que al no degradar-se romanen en les aigües marines o a la terra quedant-se en el medi durant molts anys.
Les formes en què es transformen són diverses, pelets, fibres, escuma o fragments. Els científics han efectuat molts estudis de microplàstics trobant una gran varietat en el zooplàncton i en espècies de vertebrats i invertebrats de nivells tròfics superiors. A part del peix i el marisc han identificat altres vies d’entrada a les cadenes de producció com la cervesa, la mel, la sal marina o l’aigua de l’aixeta, a les Terres de l’Ebre en som productors d’algunes d’elles per tant el risc de menjar microplàstics és molt alta i tenir problemes de salut, perquè la quantitat de plàstics que acaben al medi ambient cada dia va creixent i amb temps es van fragmentant i entren en la cadena alimentaria.
La producció de plàstics ha augmentat de manera descontrolada ,als anys cinquanta era d’1,5 milions de Ton, l’any passat va ser de més de 300 milions de Ton amb més de 8 milions de ton que acaben als rius , oceans o la terra. Formen part de la pols atmosfèrica que entren dins els aliments a la cadena de producció i consum.
L’exposició als microplàstics de les persones es pot fer a través de la ingestió, inhalació o via tòpica i si no són expulsats per via natural es queden a l’organisme provocant inflamacions, embòlies pulmonars, càncer, infertilitat i poden travessar el tracte gastrointestinal. Parlem de diagnòstics greus i també que no depèn de nosaltres saber si estem o no menjant microplàstics són les cadenes de producció les que han de fer una bona feina per aturar-los fent una desacceleració en les cadenes de producció i muntatge de plàstics, fer el canvi a altres materials menys nocius i sostenibles per la salut així estaríem salvaguardats d’aquestes intoxicacions. Pensem-hi.
Resum: Els microplàstics són petits fragments que provoquen un gran problema a la salut de les persones. Els bancs financen les activitats d’empreses que fabriquen utensilis de plàstics, que haurien de canviar per materials sostenibles,perquè al final van contra de la salut del medi ambient i les persones.
Joan Cunill, enginyer mediambiental
