Aquest divendres dia 25 de juny ja ha entrat en vigor la llei de l’eutanàsia espanyola que permet la mort assistida. Espanya és el sisè país que la legalitza després d’Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Canadà i Colòmbia. La norma estableix el procediment amb el qual una persona pot demanar l’aplicació de l’eutanàsia tant en hospitals com a casa.
Qui ho podrà demanar?
Ho podran demanar els majors d’edat que pateixin una malaltia greu, crònica, invalidant o incurable en situacions associades a un “patiment físic o psíquic constant i intolerable” i quan, a més, existeixi la “seguretat” o una gran probabilitat que no hi hagi capacitat de cura o millora.
Com s’ha de fer la petició?
Es calcula que pot durar, com a mínim, un mes i mig. La persona haurà de fer dues peticions de manera voluntària i per escrit al seu metge, amb 15 dies de diferència entre una i l’altra. El metge, que haurà de consultar el cas amb un altre professional mèdic, pot reduir aquest termini si hi ha risc “imminent” de pèrdua de la capacitat del malalt per atorgar el seu consentiment. Si el malalt canvia d’idea, pot revocar la petició en qualsevol moment. També es pot deixar constància d’aquest desig en un testament vital o un document de voluntats anticipades.
Després de cada petició, el personal mèdic responsable del pacient parlarà amb ell per valorar la seva situació i explicar-li totes les possibilitats terapèutiques i de cures pal·liatives de què disposa. Si tot i així està decidit a tirar-ho endavant, el cas passarà a la Comissió de Garantia i Avaluació, que és qui ha d’autoritzar la intervenció. Un cop rebuda l’autorització de la Comissió, el pacient haurà de tornar a confirmar la seva voluntat de posar fi a la seva vida.
Els professionals sanitaris poden negar-se a practicar l’eutanàsia?
Sí, la llei permet l’objecció de consciència dels professionals sanitaris. Aquells que s’hi neguin ho hauran de comunicar amb antelació i per escrit. Les administracions sanitàries crearan un registre confidencial d’objectors per poder garantir la prestació del servei.
Dos documents de referència
El ministeri de Sanitat ha tingut contacte continu i reunions sermanas amb les comunitats autònomes per donar suport a la implementació de la llei. Fruit d’això s’han creat dos documents de referència: el “Protocol per la valoració de la incapacitat de fet”, que va ser aprovat dimecres pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, i el “Manual de bones pràctiques”, que s’està acabant de revisar.
El primer text pretén establir un conjunt de recomanacions que ajudin als metges responsables a valorar la situació d’incapacitat dels pacients que demanin ajuda per morir. La valoració de la incapacitat correspon al metge responsable, que haurà de partir de la presumpció de capacitat del pacient per decidir sobre la seva pròpia vida. Aquesta valoració començarà amb una entrevista clínica, en la qual el facultatiu responsable valorarà la capacitat de comprensió, el raonament i la voluntat del pacient.
En canvi, el “Manual de bones pràctiques” contempla aspectes essencials com les recomanacions sobre els medicaments a administrar per tal que la prestació es faci de forma homogènia i inclou models dels principals documents necessaris per al desenvolupament del procés com el formulari de sol·licitud, la fulla d’informació sobre l’eutanàsia, el consentiment informat o les recomanacions per l’exercici de l’objecció de consciència pels professionals sanitaris.
Paral·lelament la Comissió de Formació Continuada dels professionals sanitaris, adscrita a la Comissió de Recursos Humans, està treballant amb les comunitats autònomes en la coordinació de l’oferta de formació continuada específica pels professionals sanitaris. Aquesta formació recollirà tots els aspectes necessaris perquè els professionals sanitaris puguin dur a terme aquesta prestació.
Redacció / ACN
