A la UE cada vegada es prenen més decisions que en lloc de facilitar l’arribada als objectius marcats a l’agenda per la descarbonització cada cop ens allunyen més, decisions preses segurament per persones alienes al medi ambient i que estan obeint ordres polítiques i no tècniques, el pitjor que pot passar en aquests llocs de tanta responsabilitat perquè les errades les paguen els que menys culpa tenen, els ciutadans, com a mostra és la des que regularització amb la llei òmnibus ambiental una amenaça frontal a la protecció ciutadana, amb l’eliminació d’aquestes lleis ambientals es corre el risc de perdre les eines legals que ens ofereixen i la protecció mediambiental. Per moltes organitzacions ambientals anar aquesta desregulació és molt perillós, la manca de fer més normes ambientals té un cost pels ciutadans de la UE de més de 180 bilions d’euros, poca broma, representa l’1% del PIB (Producte Interior Brut ) de la UE. S’ha de recordar que successos d’embassaments com As Conxes (a Galícia) pel que varen arribar als tribunals per la deixadesa i degradació ambientals dels qui els gestionen i per la vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans, no haguessin estat possibles sense les lleis europees que permeten a les víctimes, les comunitats i els governs desafiar i lluitar per la contaminació ambiental tenint totes les eines adequades per fer-ho.
Amb la iniciativa òmnibus ambiental juntament amb altres mesures que proposa la UE d’eliminar lleis ambientals s’entra en un atzucac i no tan sols es perdrà la protecció ambiental, també les eines legals per fer-les complir, cosa que ens posarà en una situació difícil en què la contaminació es descontrola sense ser qüestionada i ni tan sols sancionada, fa l’efecte que la UE està fora de control i va fent passes enrere com els crancs amb les decisions importants entorn del medi ambient. La raó de Brussel·les per voler afeblir aquestes lleis regressives sembla que són senzilles, perquè fan mal a la competitivitat de les empreses i segons aquestes el que volen és claredat i estabilitat perquè la indústria es beneficia d’estendards sòlids per afavorir als primers i les persones predicibles, queda molt clar arreu d’aquestes declaracions que l’agenda Europea del medi ambient a Brussel·les es treballa junt amb els grans hòldings empresarials cuidant sempre dels seus interessos i quan ho exposen públicament en els discursos tant la UE com les empreses ho fan per tenir la mínima resistència ciutadana, és a dir, que s’entenguin ben poc i en aquest context cal recordar que són els ciutadans els que posen a través del seu vot a les urnes de tots els càrrecs electes, Europeus, regionals o locals i no tenen ni veu ni vot amb totes les decisions importants que es prenen i que els afecta directament. Per aclarir un punt d’aquesta llei òmnibus ambiental, la rebaixa de la Directiva Marc de l’Aigua sense el seu desenvolupament total pot afectar a la llei de restauració de la natura aprovada recentment pel Parlament Europeu, punts que tots els ciutadans d’Europa hauran de complir tant si agraden com no, encara que la percepció de tot el conjunt legislat sigui negatiu si segueixen pel camí de les rebaixes.
La Comissió Europea afirma que es pot considerar un impediment pel desenvolupament industrial i la seguretat, el que s’ha de fer amb aquests processos de canvis de lleis és que la transparència i la participació siguin el centre dels debats i que totes les propostes es facin amb criteris científics i seguin clares, vinculades a objectius tècnics i de gestió, cal tenir-ho en compte per anar treballant l’agenda de la neutralitat i acabar amb els combustibles fòssils, un camí llarg i ple de reptes, canviar un model industrial amb combustibles fòssils per un altre d’energies netes és complexa si els que ho han d’aplicar no n’estan del tot convençuts o tenen altres prioritats, la feina s’ha de fer amb unanimitat només així es complirà l’agenda i podrem aguantar el canvi climàtic. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.