A propòsit de la preocupació per la taca d’oli apareguda al riu Ebre, a la comarca de la Ribera, després d’investigar el succés els Agents Rurals, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) han conclòs que va sortir de l’intercanviador del sistema grup 2 actualment en procés de càrrega un incident mes afegir al compte.
Catalunya un país on tot és possible per les decisions que prenen els polítics de Madrid i que sovint son inexplicables en torn una energia que alguns anomenen neta (res més lluny d’això, el cert és que els residus que deixen estaran en el medi milers i milers d’anys sense que es puguin descompassar, neta?) com és l’energia nuclear, al nostre país Ascó I i Vandellòs II que el govern d’Espanya ha allargat la seva vida útil deu anys més, la gran contradicció és que la ministre per la transició energètica ha tingut un paper important perquè fos possible.
Les dues centrals fa molts anys que son les que tenen més incidències de totes les centrals del país, des de principi d’any han protagonitzat el 60% de totes les notificacions al CSN, dues per error dels cabalímetres utilitzats perquè eren lleugerament superiors al que dicta el codi ASME ON, un altre durant les proves de desgasificació del sistema primari segons la programació per la 27a càrrega de combustible es va produir una falla de la bomba d’extracció de calor residual, uns dos més durant una inspecció de la cúpula de l’edifici de contenció si han trobat unes esquerdes des de la seva construcció, un altre per no complir amb el temps de resposta establert per fer una parada no programada del reactor en un canal de sobre temperatura, organisme que està compost per un president i quatre consellers que son anomenats i elegits pel congrés de diputats per un mandat de sis anys, la clau d’aquest organisme la tenen els partits majoritaris, PSOE i PP, ambdós plegats a les exigències dels grans hòldings elèctrics. El CSN té l’obligació d’informar el govern d’Espanya de manera regular pel que podem deduir correctament que la ministre de la transició està al corrent de com estan aquestes velles centrals nuclears i sent així dona el vistiplau a la renovació.
Els continuats incidents no son fruit de la causalitat, els sindicats de treballadors ANAV ho han denunciat repetidament, la reducció de plantilla, la por a denunciar fallades en el sistema de la central o la substitució de treballadors veterans per altres amb menys experiència, una política de l’empresa que obeeix al capitalisme pur, la seguretat passa a segon terme per poder engrandir els seus beneficis tot a costa de la salut i seguretat dels treballadors i les persones. Aquests successos Nuclears es classifiquen en l’escala INES en set nivells, de l’1 al 3 se’n diuen Incidents i del 4 al 7 s’anomenen accidents, però una flota envellida, caduca i obsoleta com el nostre apuja els riscos i amenaces d’accidents com Chernobil o Fukushima amb un alt cost social, ambiental i econòmic que paguen els ciutadans i no aquesta els hòldings elèctrics que les gestionen, la millora de la seguretat i la programació cap a la transició 100% energètica amb mesures com la responsabilitat nuclear que ha de ser estricta, il·limitada en el temps i amb una seguretat fiable sobretot tenint en compte que les centrals han acabat la vida útil per les que es varen construir.
Els ciutadans estem dins un atzucac de difícil de sortida, només cal una espurna i passar d’incident a accident per rebre les conseqüències desastroses que pot ocasionar aquesta energia amb la mala praxi dels hòldings que les gestionen i el govern d’Espanya, però tot i el risc que tenim, la gent els hi sembla que a ells no els tocarà i tothom està quiet a casa, quan la gent surt al carrer a celebrar que el seu equip ha guanyat o ha fet un gol i es queda a casa amb una qüestió vital, estem davant d’un territori sense futur. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental