14.3 C
Amposta

Els vestigis del jaciment d’Alfara de Carles determinen que va estar ocupat entre el 750 i el 700 ANE

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV ha analitzat vasos ceràmics, objectes metàl·lics i restes orgàniques del jaciment protohistòric dels Malladarets, a Alfara de Carles

- Anunci -spot_img

El més vist

- Advertisement -

Els objectes que el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha localitzat al jaciment protohistòric dels Malladarets, a Alfara de Carles, indiquen que el poblat va estar ocupat entre els anys 750 i 700 Abans de la Nostra Era (ANE). Es tracta de vasos ceràmics, objectes metàl·lics i restes orgàniques que han pogut ser analitzades mitjançant processos  ràdio-carbònics. També s’han analitzat les llavors i el pol·len per reconstruir l’entorn immediat de l’assentament durant el seu moment d’ús i indiquen la presència de boscos i espais oberts destinats tant a l’agricultura com a la ramaderia.

El jaciment dels Malladarets es va descobrir l’any 2014 arran de la troballa casual d’unes peces de ceràmica que va fer un agent rural. Està situat entre el barranc de la Conca i el de la Vall Cervera, als peus del cim del Penyaflor, fet que indica la seua importància estratègica i de control d’accés al Port des de la plana de Roquetes. Les excavacions del GRESEPIA es van iniciar l’any 2019 i en un principi va ser difícil recuperar l’estratigrafia i els materials associats a la mateixa. “Però en les darreres actuacions hem pogut comprovar que en altres espais es conserva molt millor”, indica el l’investigador del Departament d’Història i Història de l’Art i co-responsable de les excavacions, Marc Prades.

Malgrat que l’any passat es va realitzar una campanya de prospeccions superficials resseguint el barranc de la Conca, un dels corredors que uneixen els Malladarets amb l’Ebre, no es va detectar cap evidència arqueològica antiga. No obstant això, els investigadors mantenen que la posició que ocupa el jaciment és altament estratègica, ja que, històricament, aquestes valls han estat la porta d’accés natural als Ports.

Imatge d'un dels vestigis trobats durant les campanyes d'excavació al jaciment.
Imatge d’un dels vestigis trobats durant les campanyes d’excavació al jaciment.

El primer que van fer els investigadors és delimitar un espai d’actuació, corresponent a un dels edificis que conformen l’assentament i que ja tenien prèviament identificat. Després van començar l’excavació arqueològica, extraient totes les capes de terra superficials fins arribar als nivells antics. Els van documentar i tot seguit en van extreure diferents mostres: la terra de l’interior dels vasos sencers, terra del sòl i restes vegetals carbonitzades. Per últim, van acabar de retirar tots els vasos ceràmics per estudiar-los i van esgotar l’estratigrafia.

Les restes analitzades ratifiquen una de les primeres hipòtesis dels investigadors, relacionada amb l’activitat ramadera que acollia el poblat, a la qual s’afegeix l’activitat agrícola. Per altra banda, s’han identificat diferents tipus de llavors, principalment cereals i glans d’alzina emprats per farines. Pel que fa als vasos ceràmics i els metalls, Prades explica que encara es troben en procés d’estudi però “sí que hem pogut identificar la presència minoritària de restes de contenidors ceràmics, possiblement àmfores, de procedència fenícia”. En aquest sentit, indica que les colònies fenícies del sud de la península ibèrica comencen a comerciar amb els indígenes que habitaven el curs inferior de l’Ebre cap a finals del segle VIII ANE.

Per tot plegat, Marc Prades recalca que el jaciment representa un cas “insòlit” al sud de Catalunya i “té un gran valor científic i acadèmic”. L’objectiu del GRESEPIA és continuar treballant en la zona per ampliar els coneixements sobre el jaciment. A l’espera de reprendre les excavacions, en els pròxims mesos estudiaran totes les noves dades que han extret en la darrera campanya. Totes les novetats es van presentar en les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre, celebrades al Palau Oliver de Boteller de Tortosa i al Castell d’Ulldecona entre l’11 i el 13 de novembre.

Redacció

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -