Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries estrenen ‘Ilercavònia’, un quinzè disc que coincideix amb els trenta anys del grup. “Això vol dir que l’aniversari ens agafa treballant i que hi ha ganes de continuar”, diu Arturo Gaya (Quico el Cèlio). ‘Ilercavònia’ empeny el grup ebrenc a fer un tram més d’aquest camí cap als orígens i la construcció de la identitat de la qual són referents. En el nou treball, aquesta revisita simbòlica la fan amb cançons d’altres autors que s’han convertit en “himnes” i amb temes propis que parlen de passat i futur. Com apunta Jordi Fusté (el Mut de Ferreries) “no són arqueòlegs” que miren de reproduir què es feia abans, sinó que s’alimenten de la música actual i les referències de cada membre del grup.
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries celebren trenta anys de carrera demostrant que estan en forma, que encara hi ha molta molt folklore musical per actualitzar i cantar, i que saben trobar com ningú “l’equilibri entre la puresa, la tradició i la modernitat”, una fórmula que els fa “ser fidels als orígens” mentre s’han convertit en referents de la contemporaneïtat ebrenca. Han sigut tres dècades d’avançar “a poc a poc”, amb el boca-orella i “amb un caminar tranquil i ferm” que ha anat “obrint les portes” de molts llocs i territoris i ser coneguts arreu.
Els Quicos arriben a aquest punt del “viatge” amb un nou disc a les mans, ‘Ilercavònia’, a la venda des d’aquest divendres. L’àlbum pren el nom a l’antiga regió de les Terres de l’Ebre, el Baix i Alt Maestrat, els Ports i el Matarranya on els ilercavons van ser els seus primers pobladors. El nou disc recull “aquest sentiment de cultura molt comuna que tenim en aquests territoris, separats actualment per fronteres, però que antigament era tota una comunitat”, com apunta Quique Pedret (el Noi). “Ballem la jota, cantem la jota i la fem igual a tots els territoris”, remarca en una entrevista a l’ACN.
Més que buscar aquests valors comuns entre els territoris de cruïlla que són avui l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó i el Priorat, com són tan evidents, els Quicos els recullen i els mostren. “Tenim una cançó que diu que tenim les mateixes oliveres i garrofers… per molts motius, paisatge, cultura, tradicions, manera de viure, som molt semblants”, afegeix Fusté.
Un recull d’himnes
‘Ilercavònia’ és una nova part “del viatge simbòlic als orígens i de la construcció de la identitat”, com recorda Gaya, i és un treball que s’ha fet de cançons d’altres autors o sorgides de l’espontaneïtat popular, peces que “el poble ha fet seues” i ha convertit en “himnes”. “Un himne és molt bonic quan està fet pel poble, qui ha decidit que ho és perquè l’ha fet seu i l’ha cantat i ‘Ilercavònia’ és un recull de petits himnes”, ha destacat Gaya.
Algunes referències ja les havien cantat i altres no, com ‘La Farola’ de Miquel del Roig, que creix de popularitat amb els anys i es reversiona constantment, o ‘A Masdenverge va caure un globo’, així com ‘Les Camaraes’ de Vinaròs’ o ‘La Clavellinera’ del Priorat. L’àlbum també inclou ‘El romanço del poble ilercavó’ i ‘Tubal i esta terra íbera’ que són cançons pròpies, de context, que “els serveixen per explicar on anem i a parlar dels primers pobladors”.
Música transgeneracional
En aquests trenta anys, el procés creatiu de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries “ha trobat la seva manera” de fer música que arriba a tota mena de públic i a “aconseguir un somriure” de tothom qui els veu i escolta, de joves que han crescut amb les seves cançons a casa, de gent gran que s’emociona de trobar les músiques de joventut, i en general, d’un públic atrapat “pel seu humor sa, amable i suficientment intel·ligent” i el seu esperit reivindicatiu.
Com assenyala Fusté, això es deu al fet que el grup “ha tractat d’una manera diferent de la música tradicional”, un tret diferencial basat en “mirar la música de manera oberta”. Els Quicos no s’han limitat a replicar la música tradicional. Agafen el folklore i decideixen “entre tots”, costi el que costi, i fent les versions que calguin, amb quins arranjaments el modernitzen i com hi encaixen les aportacions de cada membre del grup i els referents més actuals. “Hi ha coses que no quadren, altres sí, i al final prenem una decisió musical sobre cadascun dels temes. Aquest és el procés”, apunta Jordi Fusté. “Portem trenta anys, així que podem dir que si estem aquí és perquè hem trobat una manera de treballar que, evidentment, és molt laboriosa”, ha defensat Gaya.
“Recuperar música tradicional, moltes vegades és fer un arranjament més modern i cal aquesta obertura de mires”. Com descriu Pedret, cal una instrumentació basada “en unes percussions més tradicionals”, però també amb bateria, amb la guitarra clàssica que toca el Mut, uns teclats com l’acordió o el piano que toca Jaumet, i un baix que potser acústic o electrònic. I sobre això, les veus, imprescindibles. “Hi ha melodies nostres molt modernes tocades en arranjaments tradicionals, cançons que podrien ser d’un conjunt pop actualment i això permet arribar a la gent de maneres molt diferents”, afegeix el Noi.
Nous formats
El llançament del quinzè disc aquest 7 de juliol es fa en el format clàssic, el CD, i sense oblidar les plataformes de difusió en directe. Pedret ironitza que, com les grans estrelles musicals, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, han donat al tret de sortida a ‘Ilercavònia’, amb un primer senzill i un videoclip. “Ho fem igual que fa la Rosalia. Quan hi hagi un milió de visualitzacions, traurem el segon vídeo que ja tenim preparat amb una segona cançó”, ha satiritzat.
Aquestes noves formes de treballar en la música i encara que “els artistes joves enterrin els CD i els músics”, no desmoralitza els Quicos que aposten per mantenir la producció de sempre i confien que es revalorarà amb el temps. Per a Ells, l’èxit actualment consisteix en poder “viure de la música”, tot i que les vendes dels CD hagin caigut o que fins i tot, molta gent no tingui ni aparells on escoltar-los encara que els compri.
Doble gira i reivindicacions al calaix
Aquest estiu el grup ebrenc girarà per tot el país amb els dos espectacles en actiu, l’antologia pels trenta anys de carrera i la gira del nou disc ‘Ilercavònia’. Després d’anys molt difícils per la pandèmia, estan encantats de tenir una agenda que ja es comença a completar amb les peticions dels consistoris i programadors més ressaguers.
“Estem fantàstics per tenir-ne només trenta”, diu Pedret sobre el futur del grup. De moment i apel·lant un conegut mantra futbolístic, el grup ebrenc diu que cal anar “partit a partit”, però ja hi ha nous projectes en marxa, com una capsa musical amb tots els seus treballs, “una integral”, que presentaran després de l’estiu.
Els Quicos també estan preparats per continuar sent referents de les reivindicacions del territori, com abans s’han significat en la defensa del riu Ebre, contra la guerra de l’Iraq, per la llibertat i moltes altres causes. “Això forma part de l’essència de la música popular perquè està inspirada en el poble i respon a una sèrie de necessitats quan cal celebrar, reivindicar o defensar alguna cosa”, conclou Gaya.
ACN
