Els pescadors de Deltebre (Baix Ebre) fa un mes i mig que tenen problemes per sortir a pescar des del seu port fluvial, l’únic de Catalunya. Els dos últims temporals han tornat a acumular molta sorra a la bocana i només una quarta part de les embarcacions han pogut sortir a la mar per la desembocadura del riu Ebre. Alguna, fins i tot, atraca aquests dies al port de la Ràpita (Montsià). A l’espera que l’Ajuntament pugui executar un segon dragatge a finals d’abril, la Confraria insisteix que la solució passa perquè l’IDECE (Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) pugui estendre la gestió i el manteniment del riu d’Amposta fins a la desembocadura i demana la implicació de les administracions competents per fer-ho possible.
Com ha recordat el secretari de la Confraria de Pescadors de Deltebre, Pasqual Chacón, el problema de la bocana de la desembocadura de l’Ebre el pateixen els pescadors el port fluvial des de fa dues dècades, però el canvi climàtic i que la intensitat i la violència de les llevantades i temporals s’agreugi, fa que les mesures d’urgència ja no siguin suficients.
Enguany les dificultats van començar fa un mes i mig amb els temporals de gener. La borrasca Cèlia dels últims dies ho ha agreujat. Tot i que els pescadors de Deltebre “són especialistes” a sortir per la bocana, de la dotzena de barques que ho fan habitualment per pescar al mar, aquests dies només ho poden fer dues o tres. Hi ha disset barques més que, si no poden sortir al mar, pesquen dins del riu.
La Confraria agraeix “l’esforç i la col·laboració intensa” de l’Ajuntament de Deltebre, que ja té a punt un segon dragatge. S’havia de fer fa un mes, però que el mal temps ho ha posposat per al mes vinent. Així i tot, Chacón recorda que “plou sobre mullat”. “Hem d’intentar que entre l’administració, l’Ajuntament i els pescadors trobem la manera que hi hagi continuïtat en el manteniment de la bocana”, ha insistit. La petició és que la competència l’assumeixi l’IDECE –fet que hauria d’autoritzar l’Estat- perquè ja gestiona el manteniment del riu entre Ascó i Amposta.
Com ha apuntat l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, no es pot parlar de navegabilitat del riu Ebre si no es garanteix l’accés per la bocana, una “qüestió essencial” per al sector pesquer i turístic del municipi, que serviria també per aconseguir “sediments km 0” per a les actuacions per mitigar contra el retrocés de la línia de costa.
Chacón remarca les “bones intencions” que els traslladen els responsables de Ports i Costes, però demana que es concreti una solució. “Tothom entén el problema, però no fan res. La gent necessita sortir a pescar i fer aquest manteniment seria tan fàcil… sobretot quan sentim parlar d’inversions milionàries, però sempre de Tarragona en amunt”, ha denunciat el secretari dels pescadors de Deltebre. La Confraria recorda que ha estat complicat rebre el permís per fer aquests dragatges i que es requereix llogar i portar una draga de fora. “Amb una draga permanent a la bocana o el manteniment de tot el tram des d’Amposta, no s’acumularia tanta sorra i en pocs dies de feina – després d’un temporal- en tindríem prou”, ha defensat el secretari.
Justament ha estat l’IDECE que ha fet la batimetria prèvia al dragatge que impulsa el consistori. Es desconeix amb concreció quina pot ser l’acumulació de sorres ara mateix. “Ha de ser important perquè la sortida del riu abans tenia una amplada de 100 metres i ara és de 300 metres”, ha detallat Chacón. “És la sorra que falta a les platges i altres espais com l’Illa de Buda. La sorra no creix ni es multiplica, es mou. És la que falta en altres parts”, ha recordat.
Gest simbòlic
L’Ajuntament de Deltebre recorda que van dragar la bocana el 2019, tot i no tenir-ne competències, com un gest “simbòlic i de responsabilitat” davant la inacció de les administracions competents, la Generalitat i l’estat espanyol. Van extreure al voltant de 1.500 metres cúbics d’arena i van definir un calat de 2,5 metres. Fa tres anys ja es va reclamar a l’IDECE que assumís el manteniment dins de les tasques de navegabilitat del riu. La proposta consistia a fer quatre dragatges anuals per mantenir la bocana en un estat òptim.
Soler recorda que “va ser una acció puntual” per reivindicar que fos “una constant en el temps i a càrrec de les administracions competents” per facilitar l’accés i sortida de les barques pesqueres i nàutiques. El consistori ha decidit fer un segon dragatge en les pròximes setmanes per “minimitzar el perill” que representa una bocana tancada pels temporals, i demanaran el finançament a les administracions.
ACN
