14.3 C
Amposta

Els incendis de sisena generació: una nova pandèmia mundial que amenaça els boscos catalans

Marc Castellnou: "Cal més gestió del paisatge i un món rural viu, no un decorat per anar a passar el cap de setmana"

El més vist

La Regió Sanitària Terres de l’Ebre podria encapçalar el desconfinament a Catalunya

El ministeri de Sanitat nega que hagi acceptat la petició de la consellera de Salut, Alba Vergés, perquè Catalunya utilitzi les regions sanitàries i...

La recollida de cirera comença a la Ribera d’Ebre amb millors previsions que l’any passat

La recollida de la cirera, que obre la campanya de la fruita dolça a la Ribera d'Ebre, ha començat amb retard per les pluges...

La Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre és la menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya

Les Terres de l'Ebre són la regió menys afectada pel coronavirus de tot Catalunya. La baixa densitat de població ha beneficiat el territori ebrenc...

L’ICS Terres de l’Ebre crea una Unitat domiciliària per recollir mostres per a PCR

La Gerència Territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre, arran de la COVID-19, ha constituït la Unitat de Recollida de Mostres, integrada per...
- Advertisement -
- Advertisement -

Més ràpids, imprevisibles i devastadors. Els nous megaincendis o incendis de sisena generació s’han convertit ja en una amenaça global i estan en el punt de mira de la comunitat científica i dels equips d’extinció. Els Bombers de la Generalitat són un referent mundial en la matèria arran de les lliçons apreses en el foc d’Horta de Sant Joan el 2009. “Calen paisatges sans i un món rural viu, no un decorat per anar a passar el cap de setmana”, reivindica Marc Castellnou, inspector dels Bombers i cap dels GRAF. Castellnou, juntament amb Josep Pallàs, bomber supervivent de l’incendi d’Horta, i Jaume Costa, pare d’un dels cinc bombers morts, són els impulsors ideològics del documental ‘L’amenaça incandescent’ que s’emetrà dimarts a TV3.

A Horta de Sant Joan l’escenari de l’incendi va canviar fins a cinc vegades en un marge curt de temps. Aleshores els Bombers ja van intuir que els operatius s’enfrontarien a incendis que la ciència no explica i que no tenen capacitat de modelitzar. Un nou escenari que té el seu origen en l’expansió d’una massa forestal contínua arran del despoblament i l’abandonament rural, i sobre el qual impacta ara el canvi climàtic.

Els incendis s’aprofiten d’una atmosfera que és més calenta i alliberen tanta energia que són capaços de modificar les condicions atmosfèriques del seu entorn fins a generar “tempestes de foc”. Agafen una velocitat inusual que supera la velocitat de moviment i la capacitat d’extinció, fent-los inabastables per als operatius. Els darrers anys han arribat a prop de grans ciutats i s’han cobrat desenes de vides humanes.

“Ho hem vist a Califòrnia, a Grècia, a Portugal, Sudàfrica o a Austràlia. És un moment crític”, apunta l’inspector Marc Castellnou. A més, si durant anys l’objectiu va ser apagar els focs amb el menor terreny cremat possible, els megaincendis han obligat els operatius a canviar de tàctica i d’estratègia. Ara es valora el cost d’oportunitat: assumir que caldrà sacrificar centenars o milers d’hectàrees per salvar-ne unes altres.

Els Bombers de la Generalitat han esdevingut un referent en la resposta als incendis del canvi climàtic, que arrasen paisatges i fan desaparèixer ecosistemes sencers. A l’hivern a Austràlia es van aplicar models fets per bombers catalans i l’any passat també van col·laborar amb els focs que van afectar les selves de Bolívia. El cos en fa un seguiment permanent per ampliar coneixements.

La gestió del territori

El cap dels GRAF reclama un compromís a la societat per mantenir el territori “viu”, i no com un simple “decorat” on passar el cap de setmana. També, molta més gestió del paisatge. “Cal tenir un món rural viu i una economia circular al territori. Cal un paisatge mosaic, ecosistemes madurs i diversos”, assenyala a l’ACN. En definitiva, planificar quin país es vol.

Castellnou insisteix que aquests focs no s’aturaran només amb l’extinció, sinó amb “paisatges sans i adaptats al canvi climàtic”. En aquest sentit, recorda que l’incendi de fa un any a la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues hagués tingut unes proporcions molt més importants si no l’haguessin frenat els camps agrícoles. Les flames van cremar 5.000 hectàrees, però el potencial de l’incendi era de 20.000.

L’inspector insisteix que, quan van néixer els boscos, van fer-ho en un altre clima. Ara, diu, les flames s’acarnissen amb les zones més debilitades pel canvi climàtic. Els Pirineus o la Selva Negra podrien cremar sencers. “Cal perdre la idea que tenim de voler protegir-ho tot per sempre més. Catalunya és terra de foc i els incendis estan aquí, hem d’entendre’ls”, afegeix el bomber Josep Pallàs, supervivent de l’incendi d’Horta.

“Els cossos d’extinció han arribat al límit i no poden continuar amb les tasques habituals d’extinció. Cal una implicació de la societat”. És la reflexió de Jaume Costa, pare de Pau Costa, un dels cinc bombers del GRAF Lleida que van morir en l’atrapament de l’incendi d’Horta. “Aquests incendis han vingut per quedar-se i la societat ha d’entendre que s’ha de preparar”, afegeix Costa.

A Catalunya, enguany els Bombers preveuen una campanya atípica. La primavera ha estat de les més humides que es recorden, però també de les més càlides. “Afrontem una campanya hivernacle: tenim aigua i tenim calor abundants”, explica Castellnou. El problema és que la càrrega de vegetació és molt elevada i, a diferència d’anys més secs, el perill d’incendi es mantindrà fins que tota aquesta vegetació no s’assequi.

El documental

Marc Castellnou, juntament amb Josep Pallàs i Jaume Costa, són els ideòlegs de ‘L’amenaça incandescent’, un documental dirigit per Carles Caparrós, amb guió del mateix Caparrós i del periodista Josep Maria Flores, que relata com el canvi climàtic ha convertit els grans incendis forestals en una greu amenaça per al planeta.

El documental és una producció de TV3 a càrrec d’Aigua Films amb la col·laboració de Taempus Media i el suport de la Fundació Pau Costa. El treball s’emetrà al programa ‘Sense ficció’ de TV3 dimarts vinent. Tot seguit també s’emetrà ‘El gran silenci’, el documental sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan, realitzat pel mateix equip, que es va estrenar el 2015.

Font: ACN

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

Padesa no admet errors en la gestió dels brots de Covid-19 que han infectat 344 treballadors

La direcció de l'empresa càrnica Padesa no admet errors en la gestió dels dos brots de covid-19 als seus dos centres de producció de...

Una quinzena d’alumnes participen al curs de soldadura organitzat pel Consell Comarcal del Baix Ebre

Una quinzena d’alumnes han començat aquesta setmana el curs de soldadura amb elèctrode i revestit i TIG, que organitza el Consell Comarcal del Baix...

Els cribratges als centres educatius de Tortosa han detectat fins ara 91 positius

Fins a la data d'avui, a la ciutat de Tortosa s'han fet més de 5.000 proves PCR dins del cribratge que s'està realitzant als...

L’Ajuntament de Tortosa descatalogarà el monument franquista de l’Ebre aquest divendres

El ple de l'Ajuntament de Tortosa portarà a aprovació, divendres, la proposta per al nomenament d'un nou Defensor de la Ciutadania. La persona proposada...

Ingressaran malalts amb Covid-19 a tots els hospitals de les Terres de l’Ebre

La Regió Sanitària Terres de l'Ebre, conjuntament amb els proveïdors del territori, aplica des d'ahir una nova fase del Pla de Contingència pel qual...
- Anunci -
- Anunci -