14.3 C
Amposta

Els demògrafs alerten que la covid-19 comportarà fins a 10% menys naixements: “Tindrà un efecte contrari al ‘baby boom'”

El saldo entre nounats i defuncions el 2020 apunta a ser el més negatiu "des de la Guerra Civil"

El més vist

- Advertisement -
La covid-19 pot comportar fins a una davallada del 10% de naixements a Catalunya. Les primeres dades de nadons concebuts després de l’inici de la pandèmia mostren una baixada interanual del 17,7% entre desembre del 2020 i febrer del 2021, que corresponen als concebuts entre març i maig del 2020, en ple confinament. Segons l’investigador del departament de Geografia de la UAB i del Centre d’Estudis Demogràfics Toni López-Gay, el balanç al final de la pandèmia serà “entre una pèrdua del 10% i una estabilitat” respecte al període anterior. En qualsevol cas, la covid-19 “tindrà un efecte contrari al ‘baby boom'” amb què s’havia especulat. De fet, tot apunta que el saldo entre nounats i morts el 2020 serà el més negatiu “des de la Guerra Civil”.
L’estimació mensual de naixements de l’INE per a desembre del 2020 a Catalunya és d’un 18,7% menor a 12 mesos abans, quan el descens del mes anterior havia estat del 6,8%. La tendència a la baixa es va accentuar al gener del 2021, nou mesos després de l’abril del 2020, amb una davallada interanual del 24,7%, mentre que al febrer d’enguany es va relaxar fins al 8,5%. Per demarcacions, la tendència és similar, amb un declivi interanual entre desembre i febrer del 17,7% a la demarcació de Barcelona, un -19,2% a la de Girona, un -17,8% a la de Tarragona i un -15,6% a la de Lleida.

- Advertisement -

Per a López-Gay, no està clar si la diferència amb la natalitat de just abans de la covid serà cada vegada menys perceptible o arribarà al 10% en el conjunt del període pandèmic. Ara bé, “res fa pensar en un augment de naixements”, segons ell. L’escassetat de parts ja es va fer notar el 2020, tot i que “no per la covid-19”, sinó perquè ara hi ha “menys població creuant les edats amb major fecunditat”. És a dir, que el nombre de persones que van néixer “entre el 1987 i el 1996” és menor a altres generacions.

Probable rècord negatiu de naixements

Això, combinat amb el fet d’una tendència a la baixa en el nombre de fills per dona i que en els últims anys “no hi ha hagut un gran flux migratori”, explica que l’any passat pugui ser de rècord negatiu de naixements. Les dades de nounats de l’any passat es publicaran al juliol, però el padró municipal d’habitants provisional a 1 de gener del 2021 publicat recentment ja donava pistes: en aquesta data, els individus d’entre 0 i 4 anys eren 321.888, un 5,5% menys que els 340.669 de dotze mesos abans. La caiguda, insisteix López-Gay, s’explica no només amb la baixa natalitat, sinó també a una caiguda en el saldo migratori. A més, deixa clar que les dades que s’han fet públiques fins ara només permet una comparació directa entre els nascuts el 2020 amb els del 2015, que ja passen a la franja dels nens de 5 a 9 anys.

A l’espera de les dades oficials del juliol, el demògraf creu que “és molt probable” que la diferència entre nounats i defuncions el 2020 sigui “d’una pèrdua similar a la Guerra Civil”. Les víctimes de la pandèmia han contribuït a accentuar una tendència que ja va començar el 2018 i el 2019 de més òbits que naixements, cosa que no tenia precedents recents fins llavors. L’expert també explica que després del 2020 i el 2021 es tornarà al “lleuger” saldo natural negatiu d’abans de la covid-19. Amb tot, aventura que progressivament s’anirà eixamplant per “l’estructura envellida” de Catalunya i “la taxa de fecunditat baixa”.

Moviment de ciutat a món rural

D’altra banda, les dades del nou padró també revelen tendències de creixement poblacional diferent el 2020 en les diverses demarcacions. Barcelona va perdre un 0,56% dels seus habitants, arrossegant així la mitjana catalana a una xifra similar (0,50%). Les altres tres, però, van registrar petits augments, del 0,40% a Girona, el 0,14% a Lleida i el 0,57% a Tarragona. Segons López-Gay, això provaria que “una part petita de la població ha canviat els seus hàbits residencials” durant l’any de la pandèmia.

El membre del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB ha dit que són múltiples les possibles causes, com ara el fet que “la província de Barcelona estava acostumada a rebre fluxos migratoris més alts que els del 2020”. Amb tot, moltes estarien relacionades amb l’emergència sanitària, com ara la possibilitat de teletreballar més, que viuen a cavall entre la primera i la segona residència, o bé els “empadronaments atípics”, és a dir, aquells que es fan per aprofitar-se de beneficis d’estar empadronat a un lloc on no s’hi resideix habitualment. Per exemple, poder anar a la segona residència durant el confinament local o comarcal.

Segons ell, a falta de més dades, es constata que el moviment de gent de la ciutat a zones rurals no canviarà la “configuració socioespacial de l’Àrea Metropolitana”, però sí la “tendència demogràfica” d’alguns municipis rurals, que poden veure la seva població disparar-se percentualment. Amb tot, adverteix que les persones amb menys recursos tindran menys capacitat de canviar de domicili a zones menys massificades, cosa que posa de manifest la “bretxa socioeconòmica”. El padró a 1 de gener del 2021 per municipis es coneixerà el desembre i, les variacions residencials del 2020, el setembre.

Font: ACN
- Anunci -
- Anunci -

Més articles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -