“L’illa dels bous” (dimarts, 7 de juliol, a les 22.05)
L’illa de Vinallop, una illa de poques hectàrees enmig del riu Ebre, desconeguda fins i tot per molts habitants del territori on s’ubica, les Terres de l’Ebre, acull des de fa gairebé tres dècades una rajada salvatge de bous i vaques, l’única d’aquestes característiques a tot Catalunya. Per aquest motiu l’illa, on des de temps antics hi viuen aquests animals, es coneix popularment amb el nom de l'”illa dels bous”.
Després d’uns quants anys de sequera i falta d’aliments van aparèixer alguns bous morts a l’illa. La notícia va saltar als mitjans de comunicació i la societat civil es va mobilitzar.
D’una banda, l’associació animalista Plataforma Alternativa a la Festa Taurina Terres de l’Ebre (AFTTE), a la qual pertanyen les germanes bessones Capafons. I de l’altra, un grup d’emboladores d’Amposta. Voluntaris de tots dos grups, a banda i banda del riu, han estat alimentant la rajada i vetllant pel seu benestar.
Un debat en un programa de televisió local confronta les germanes Capafons amb el grup d’emboladores. Se les qüestiona per diversos temes que giren al voltant de l’univers taurí. Aquest debat actua com a eix narratiu d’aquest documental escrit i dirigit per Guillermo Barberà, on les voluntàries i el seu dia a dia s’acaben convertint en les protagonistes de la narració.
“L’illa dels bous” analitza tots els elements de la controvèrsia, que es barregen en un període emmarcat per les festes locals i la incertesa del que passarà amb el ramat. Sobretot des que a principis del 2019 la Generalitat de Catalunya va decidir contractar un ramader de la zona perquè s’encarregués de la gestió de l’illa.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Guillermo Barberà
Producció executiva: Santi Valldepérez
Directors de fotografia: Vlad Pop / Adrian Lazarean
Producció: Vanessa Batista
Banda sonora: Mel Semé
Muntador: Jordi Gallofré
“L’illa dels bous” és una producció de Films Nòmades en coproducció amb Televisió de Catalunya.
“Sègula. El futur de les Terres de l’Ebre” (dimarts, 7 de juliol, a les 23.15)
L’ofici de sirgar va ser un dels més durs lligats a la navegació fluvial al riu Ebre, i la “sègula” és la corda que estiraven els antics llaüters de l’Ebre quan no hi havia vent a favor ni corrent al riu. Ara, un segle després de la seva desaparició, la sirga i la sègula han esdevingut un símbol de la identitat per tot allò que representa d’esforç i de tirar endavant i també per la seva vinculació cultural i emotiva amb el riu.
“Sègula. El futur de les Terres de l’Ebre” fa una diagnosi de la situació socioeconòmica i mediambiental de les Terres de l’Ebre i dona la veu als seus habitants, que volen tenir un futur en un territori on estan arrelats des de fa moltes generacions. L’anàlisi de la realitat dedica una consideració especial a les forces que poden incidir en el territori i els condicionants que afecten el desenvolupament futur. El documental visualitza les diferents perspectives d’una mateixa realitat i estudia els antecedents que han desembocat en la situació actual.
D’aquesta manera, pescadors, arrossaires, parats, estudiants, autònoms, empreses, associacions i sindicats s’uneixen per trobar un camí en comú que els allunyi a les perifèries dels seus propis complexos, de l’abandonament i del càstig, diuen, dels poders centrals.
La falta de vent a favor, l’escassa economia productiva, la forta riuada de la crisi financera i moral que s’emporta la prosperitat i la salut de moltes famílies fan que molts ciutadans es preguntin si, per sobre de les seves diferències, una minoria pot influir de manera directa sobre el seu futur.
El documental, que va suposar gairebé dos anys de feina per als seus autors, transcendeix el seu propi àmbit i s’ha acabat transformat en un moviment que es proposa obrir processos de participació i diàleg entre totes les parts implicades amb les Terres de l’Ebre. L’objectiu? Buscar la cohesió per fer moure tot un territori lluny de la resignació. Tota una mostra local de cooperació i acció democràtica des de la base i cap a les administracions, per buscar com es pot actuar de manera global per intentar superar la conjuntura econòmica actual.
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Mario Pons Múria
Muntatge: Guillermo Cobo Gil
Direcció Fotografia: Mario Pons & Guillermo Cobo
Postproducció de so: Joan Pons Villaró
Músiques: Alfredo Cero & Beltran de Perico
So directe: Gerard Tàrrega, Roger Orcau i Roger Blasco
Postproducció i etalonatge: Guillermo Cobo
Disseny gràfic: David Garcia Ballús
Dibuixant: Antoni Martínez Vilàs. “La Chaparro”
Una coproducció de TV3 i Sègula Films
Font: CCMA