El projecte Impetus impulsa solucions tècniques i basades en la natura per adaptar-se al canvi climàtic. El projecte, que conclourà pel desembre, ha impulsat actuacions pilot a la costa catalana i al Delta de l’Ebre per millorar la gestió dels recursos hídrics, reduir l’erosió costanera i augmentar la resiliència dels ecosistemes naturals i urbans. A la costa, la intervenció ha inclòs restauració de dunes. Al Delta, el projecte ha dissenyat i operat un aiguamoll artificial multifuncional destinat a tractar aigües residuals agrícoles procedents dels arrossars. El sistema combina capes actives de filtració i vegetació aquàtica per eliminar nutrients, metalls i pesticides.
Així, a la costa catalana, el programa ha monitorat projectes de restauració de dunes a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i Calafell (Baix Penedès) per reduir l’erosió i reforçar la protecció natural del litoral davant l’augment del nivell del mar i les tempestes marines.
Les actuacions han incorporat tècniques de recuperació ecològica i gestió adaptativa, com la instal·lació de retentors eòlics per afavorir l’acumulació de sorra i l’anàlisi d’espècies exclusives d’ambients dunars. Els estudis de seguiment indiquen una millora significativa del volum de sorra acumulada i de la biodiversitat d’aquests ecosistemes, segons afirma el Departament de Territori.
A Calafell, la intervenció ha inclòs la retirada parcial del passeig marítim per permetre una dinàmica litoral més natural, un exemple “pioner” d’adaptació urbana al canvi climàtic al Mediterrani, afegeix la mateixa font.
Per altra banda, s’ha validat un sistema de monitoratge mitjançant teledetecció que permet fer un seguiment i analitzar l’evolució de les costes per evidenciar la necessitat de mesures de mitigació i adaptació.
Finalment, lligat amb la conscienciació de la importància del sistema platja-duna, s’ha creat una metodologia de disseny de turisme resilient per treballar amb el sector turístic i potenciar noves estratègies més sostenibles.
Al Delta de l’Ebre, el projecte ha dissenyat i operat un aiguamoll artificial multifuncional destinat a tractar aigües residuals agrícoles procedents dels arrossars. El sistema combina capes actives de filtració i vegetació aquàtica per eliminar nutrients, metalls i pesticides.
Aquesta experiència ha demostrat que els aiguamolls artificials poden actuar com a solucions descentralitzades i sostenibles per millorar la qualitat de l’aigua abans de tornar-la al medi i reutilitzar-la per a altres usos agrícoles, alhora que contribueixen a la captació de carboni, millora de la biodiversitat i a la protecció del litoral deltaic.
També s’ha desplegat un sistema híbrid de tractament d’aigües grises en un complex d’acampada turística a la Costa Daurada, que combina tecnologies convencionals i naturals per reutilitzar l’aigua en tasques de reg i neteja. Els resultats indiquen que aquests sistemes redueixen el consum d’aigua potable i, conseqüentment, la petjada ambiental, i que poden ser una alternativa viable per a zones amb alta estacionalitat turística.
A més, el projecte ha treballat en models computacionals per al transport de sediments als canals de reg del Delta de l’Ebre, amb l’objectiu de reconnectar els fluxos sedimentaris naturals i protegir les zones costaneres més vulnerables davant l’augment del nivell del mar.
En el marc d’aquest projecte europeu coordinat pel centre tecnològic Eurecat, aquest dimarts s’ha celebrat a Barcelona la jornada ‘Del coneixement a l’acció: adaptació climàtica de la costa catalana’, que ha reunit actors clau per debatre estratègies per reforçar la resiliència del litoral català davant els impactes del canvi climàtic, segons indica el Departament de Territori i Habitatge.
El secretari general del departament, Jordi Terrades, ha volgut posar en relleu que «la costa és un front prioritari davant l’emergència climàtica, tenint en compte que concentra molta població, activitat econòmica i ecosistemes valuosos» i que el seu futur «no dependrà només de com pugi el mar, sinó de com planifiquem i actuem avui.»
ACN