J.V.- L’energia eòlica ha marcat un abans i un després en el desenvolupament d’alguns pobles de la Terra Alta però no per ser el revulsiu que s’havia promès que seria, segons informa l’ACN. Les promotores no compleixen els convenis i els ajuntaments acaben al jutjat per cobrar. Els llocs de feina i la formació juvenil promesa ha estat un miratge. I l’última dada que parla per si sola és que els pobles amb més aerogeneradors han patit amb més duresa la despoblació. Després d’anys de paràlisi, les empreses energètiques han reactivat la construcció de tres noves centrals a la Terra Alta. En canvi, en altres zones del país, com l’Alt Empordà, on hi ha deu projectes autoritzats i en tràmit, encara no s’hi ha plantat ni un molí.
“Ho vam perdre gairebé tot, vam salvar les zones dels Ports i de Pàndols i Cavalls però l’altiplà es va omplir de molins”. Aquest és el resum de la lluita contra la massificació eòlica que va començar a la Terra Alta fa més de dos dècades. Amb aquestes paraules, el portaveu de la plataforma en Defensa de la Terra Alta, Xavier Fortuño, ha situat l’actual punt de partida contra una amenaça que renaix a la comarca, amb tres noves centrals eòliques projectades per construir-se aquest estiu.
El “No a la massificació” torna a penjar de balcons i reapareix amb força en les converses i en les preocupacions dels sectors econòmics i socials de la Terra Alta. La diferència entre el 2019 i el 1999 és que el debat sobre la solidaritat energètica i la factura dels parcs i els monstres de l’aire ha arribat als consells rectors i als plenaris. “Els ajuntaments negociaven per la seva banda, mai a nivell comarcal es va portar el tema a debat, cadascú jugava les seves cartes per separat”, ha lamentat Fortuño. “Van començar a ploure projectes, a fer-se grans línies d’evacuació d’energia i van arribar les obres que van malmetre el paisatge i la memòria i la dignitat dels combatents de la Batalla de l’Ebre”, ha afegit.
En aquesta nova etapa, el Consell Regulador de la DO Terra Alta ha capitanejat una lluita ressorgida i, juntament amb la plataforma i l’Ateneu Popular la Pastora, s’ha pressionat i aconseguit un acord “unànime” de les forces polítiques al Consell Comarcal contra la implantació de més centrals. El moviments socials volen alcaldes decidits a dir “No” a nous parcs i disposats a batallar amb les administracions superiors encara que arribin tard per racionalitzar el greuge.
Tota aquesta nova pressió va arrencar, a principis d’any, en una reunió a Gandesa, un compromís del president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, per negociar amb Naturgy (Gas Natural) treure de la comarca els parcs nous i els 30 nous aerogeneradors que projecten. Després de mesos de silenci i amb els agents socials i econòmics nerviosos i desconfiats de les intencions del Govern – Territori va aprovar al març els plans urbanístics especials de les tres centrals-, Chacón reapareixia gairebé per sorpresa a la comarca durant la Setmana Santa, de nou a Gandesa, i anunciava la derogació de la normativa que regula les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). La consulta pública prèvia a la derogació s’iniciava el 30 d’abril.
La notícia va ser celebrada a la comarca però no es conformen en invalidar un decret que s’ha demostrat “un fracàs”. Demanen que tingui un efecte retroactiu i que els parcs tramitats a l’empara d’aquesta normativa, a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, es puguin aturar. Si s’hagués d’indemnitzar les promotores com preveu Empresa, la plataforma considera que ho hauria d’assumir la Generalitat. “Seria el preu a pagar per no fer bé les coses”, recordava Fortuño. La DO Terra Alta ha iniciat un contenció administratiu contra la tramitació de les tres centrals noves.
La ZDP amb majúscules
El decret 147/2009 que ara derogarà el Govern regulava la segona fase d’implantació eòlica al país. Es basava en vuit Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) a l’Alt Empordà, la Segarra i la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Alt Camp, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp, el Segrià i la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, i l’Anoia i la Segarra. En deu anys, només s’han tramitat tres noves centrals a Catalunya –i una quarta ha començat també els tràmits a la Fatarella-. Totes, a la Terra Alta. A la zona nord de la comarca amb la normativa anterior es van instal·lar 184 aerogeneradors. Produeixen el 25% de l’energia eòlica de tot el país. La comarca representa el 0,16% demogràfic. Amb 30 nous molinets en tràmit, la mitjana de producció gairebé es duplicaria fins al 45%.
El mapa eòlic es va intentar invalidar, es van presentar al·legacions i també un contenciós, però només van anar desapareixent els projectes d’altes ZDP, excepte, “estranyament”, els de la Terra Alta. “Sembla que aquí és la terra on ha d’anar a caure tot. Pot ser és que políticament algú hi té interès”, ha lamentat el portaveu de la plataforma. “Ja no sabem si hi ha més vinya o més molins a la Terra Alta”, ha ironitzat el secretari del Consell Regulador de la DO del vi, Jordi Rius.
Despoblació agreujada
La DO Terra Alta ha sumat nous arguments contra la massificació. “L’energia eòlica no reequilibra el territori ni contribueix a fixar la població”, recorden des del Consell Regulador del vi. Segons dades de l’IDESCAT, la davallada de població a la Terra Alta ha estat de l’11% des del 2008, i la pèrdua d’habitants ha estat més significativa als pobles on l’energia eòlica està instal·lada. “Això havia de ser justament el contrari, havia de crear riquesa i llocs de treball”, ha recordat Rius.
Els projectes que s’han reactivat ara es basen en dades demogràfiques de fa deu anys, la cartografia és antiga, i en molts aspectes, com es van començar a preparar fa una dècada, no s’adapten a la realitat actual de la comarca. Aquests són els principals arguments en què es basarà el contenciós que intentarà tombar els parcs.
“Ara no els volem perquè a la Terra Alta hi ha un futur evident basat en l’agricultura. L’enoturista assenyala cada vegada que ve els molts molins que tenim”, ha apuntat Rius. “Nosaltres ja hem complert, som els que en tenim més. Esperem que algú tingui seny i vegin que ja n’hi ha prou”, ha afegit Fortuño. “El jovent s’exilia, no torna perquè aquí no té oportunitats. Hem dit prou i la Generalitat ho hauria d’entendre i buscar alternatives”, s’ha sumat l’alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch.
El quart parc a la Fatarella
De fet, en plena polèmica per les tres centrals de Naturgy, Copcisa va fer la petició a Empresa per reactivar la tramitació d’un quart parc, el Fatarella Nord. Blanch recorda que se senten emparats en l’oposició unànime a la implantació eòlica que ha mostrat el Consell Comarcal de la Terra Alta però els ajuntaments estan venuts a la decisió del Govern. “Lluitarem perquè la massificació no vagi a més”, ha recordat.
La falta d’un plantejament unitari fa vint anys és per alguns batlles una lliçó apresa. No s’atreveixen a dir si la comarca es va vendre barat a l’energia eòlica però durant aquests anys els ajuntaments han hagut de batallar contra les empreses, cadascú pel seu compte perquè van negociar cadascú pel seu compte. La Fatarella ha cobrat per via judicial la llicència d’obres, Batea ha necessitat l’empara d’un jutge perquè es complissin els acords del conveni, i en són només alguns exemples. “Va faltar un plantejament comú per veure com es revertia a nivell de comarca. Tenim mancances d’energia i comunicacions, les empreses deixen una sèrie de diners però si haguéssim anat tots a una, la cosa hauria estat diferent i potser s’hauria creat més feina i tindríem més mitjans”, ha reconegut Blanch.
“Ens venien les centrals com una oportunitat per al territori. Ens han destruït part de l’actiu que tenim a la comarca”, ha recordat Gerard Ubalde, membre de l’Ateneu la Pastora. Ni es va donar feina quan les van construir –les empreses van portar de fora els seus treballadors-, ni per mantenir-les –una desena de persones de tota la comarca hi treballa-. A més a més, mentre que a països com França o Dinamarca les empreses reverteixen entre el 25% i el 30% dels seus beneficis en l’àmbit públic dels territoris on s’instal·len, a la Terra Alta estan retornant com a màxim un 3%. Tampoc els beneficis que reben els propietaris dels terrenys privats on es posen els molins acaben creant riquesa.
“Hi ha zones que paguen el cost d’altres zones que consumeixen l’energia. S’aprofiten de zones poc habitades, on aquestes multinacionals no troben una resistència forta i trinxen el territori. S’ha de fer un canvi de plantejament”, ha dir Ubalde. “Tenim un actiu molt important que és el paisatge, i hem trobat una esperança en l’enoturisme. No volem que els projectes es vegin contaminats pels aerogeneradors. Hem pagat la nostra quota, no em volem més i cal fer un replantejament del model que tenim aquí”, ha afegit.
Set parcs eòlics aturats a l’Alt Empordà
Un altre punt on s’havia previst la instal·lació de parcs eòlics era a diverses poblacions de l’Alt Empordà. De fet, la Generalitat n’havia autoritzat set, cinc dels quals a les localitats de la Jonquera, Biure i Campmany, però cap d’aquests pobles ha vist que s’aixequés un sol molí. El motiu esgrimit aleshores – fa prop d’una dècada – és que la xarxa elèctrica actual no té prou capacitat per poder evacuar l’energia que generarien els molins que s’hi instal·larien.
Ara, amb la presència de la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) tampoc s’han començat a desencallar els projectes, malgrat que alguns dels parcs eòlics estan projectats al voltant del recorregut de la nova xarxa.
Pel que fa als altres dos parcs, l’associació Eliocat assegura que no s’aixequen per la poca voluntat política dels dos municipis que els haurien d’acollir, Colera i Portbou. En aquests dos casos, els molins no es podrien connectar a la MAT, ja que requeriria una gran instal·lació, i haurien d’anar per la xarxa costanera que és més dèbil.
A més, també estarien en tramitació tres parcs més previstos a la comarca. En total doncs, la previsió és que l’Alt Empordà tingui deu parcs eòlics, però, de moment no hi ha cap molí. A més, per part d’algunes associacions ecologistes també s’ha recordat que la tipologia de vent de l’Alt Empordà no és l’idoni per aquests parcs. En aquest sentit, recorden que la Tramuntana no és un vent constant, i que quan bufa ho fa amb ràfegues fortes, que en alguns casos obligarien a bloquejar per seguretat els molins.
