Les manifestacions dels pagesos dels últims dies rau en la globalització i les mesures imposades al sector per Brussel·les, que ha generat canvis en tots els àmbits socials i en l’agricultura, les transformacions les podem veure en la concentració de riqueses, la desaparició d’explotacions familiars, incorporacions d’última tecnologia, un gran desplaçament de la mà d’obra i la desertització de la terra. La primera la globalització, comporta una competència deslleial amb les produccions que fan mans i mànigues per resistir, a més d’incrementar els gasos d’efecte hivernacle, fent que els hàbitats naturals de molta fauna siguin les víctimes d’aquest procés per l’augment industrial de l’agricultura, la ramaderia i altres activitats econòmiques.
La tendència neoliberal de comercialització amb la creixent globalització de l’economia dins la visió de la producció capitalista, no oblidem que a Brussel·les aquest sector fa molts anys que el porten els partits de dretes neoliberals, són els principals elements que caracteritzant les relacions agroalimentàries de la UE amb MERCOSUR i altres països amb un problema afegit que va en contra de la nostra pagesia, els països que conformen Mercosur, el Marroc, Turquia i altres no es regeixen amb les mateixes normes que ho fa la UE respecte al tema legislatiu sobre pesticides de l’agricultura i la sostenibilitat, així podem trobar productes que ens arriben després de ser tractats amb més de seixanta productes pesticides tots ells il·legals a la UE que provoca una competència deslleial pels nostres pagesos que són treballats amb sistemes de semiesclavitud on cada persona cobra d’1 a 2 euros al dia, per tant, en aquest escenari no es pot competir. La segona ve del Pacte verd o Green Deal, una sèrie de mesures per arribar a la neutralitat climàtica, la descarbonització de l’economia amb un fort impacte a l’agricultura que no ha sabut resoldre la UE. La reducció de pesticides, fertilitzants, la transició a una agricultura ecològica o la imposició d’objectius mediambientals com la restricció d’emissions de nitrogen, impost al carbó i la limitació de l’ús de l’aigua i terres. Aquestes mesures conjuntament amb la nova PAC són una càrrega administrativa i burocràtica pels agricultors. El problema greu és que no s’ha fet la transició i es necessitarà temps per tenir l’agenda 2023 posada al dia i paciència.
Tot això ha fet omplir el pap dels pagesos degut a les enormes dificultats per tirar endavant les seves explotacions, fa temps el sector de la pagesia al país era el 8% i ara estem a l’1% un gran retrocés que ens indica que s’ha deixat a la seva sort i si no hi ha una reestructuració accelerant la seva transició, els ciutadans ho tindran magre pel tema alimentari doncs són els pagesos que ens proporcionen el menjar a taula. Tot i ser un sector de seny han dit prou i saben que les reivindicacions si no es fan al carrer, no se’n treu res d’aquí les mobilitzacions que encara segueixen, als treballadors de molts sectors de l’economia ja els agradaria tenir aquest poder de convocatòria que fa molt de temps que no tenen, una llàstima, per cert, perquè només organitzats els treballadors poden tenir i preservar els seus drets. La mobilització té bàsicament uns punts reivindicatius molt potents i per mi alguns d’ells són assumibles i altres s’han de treballar pel bé comú.
Aquests són: Medi Ambient, volen la derogació de l’agenda 2023 eliminant zepas (Conjunt d’espais protegits ) i lluita realment contra els danys de la fauna salvatge, punts a desenvolupar i discutir si en aquest marc i té cabuda la caça, revisió consensuada amb el sector de les normatives de benestar animal i del nou reglament de bestiar, flexibilització en l’aplicació de les dejeccions ramaderes, ampliació de calendaris augmentant l’aportació segons els cultius, algunes d’elles estan legislades i costarà la seva negociació. Burocràcia disminució i simplificació del marc que regula el quadern Digital se’n vol posposar la seva aplicació fins que es negocií el contingut i l’adaptació del sector. Simplificar el procediment de la nova PAC, agilitzar permisos, simplificar i evitar les repeticions de dades. Importacions, limitar les entrades d’importacions extracomunitàries quan es demostri que distorsionen el mercat de la UE, reciprocitat en matèria de fitosanitaris i bones pràctiques agrícoles, Fitosanitaris, facilitar i agilitzar autoritzacions excepcionals d’utilització de noves matèries quan no hi hagi una solució que sigui una millora. Competitivitat, increment del 4,6% de l’ajut financer de La UE als plans operatius dels productors d’hortalisses i fruiters, actualització dels preus de retirada de la fruita, reducció de les obligacions Medi Ambiental per millorar la competitivitat de les explotacions, aquesta reivindicació va en contra de l’agenda de la UE sobre Medi Ambient i sostenibilitat amb l’horitzó 2050, no podem canviar diners per salut. Costos, mantenir i millorar les bonificacions a l’energia agrícola, eliminar totalment l’impost especial al gasoil, reconèixer l’eventualitat del treball al sector agrari, definir, agilitzar i tipificar la contractació eventual agrària i exigir tots els pagaments compromesos per les administracions. Aigua, revisió del pla especial de la sequera per no perjudicar el sector, prioritzar les necessitats agroramaderes per la producció d’aliments i garantir l’aigua als regs moderns.
Reivindicacions diverses que el Govern de la Generalitat ha de treballar, algunes d’elles estan ja legislades, per tant, costarà temps arribar a un acord especialment si venen legislades des de la UE i s’han transposat Espanya i Catalunya, les reivindicacions dels pagesos són molt altes i exclusives i el govern les haurà de treballar molt per satisfer el sector. En la reunió dels pagesos amb Acció Climàtica i el president de la Generalitat han pogut treure compromisos sobre l’aigua, els ajuts i la burocràcia a la sortida van expressar estar satisfets no contents i han reblat que la victòria no existeix, la lluita no s’acaba, a més han aconseguit un acord amb la majoria dels grups de la Cambra perquè s’aprovin els compromisos adquirits pel govern per la via d’urgència veurem els resultats.
Tots els productes haurien de ser de proximitat per deixar de banda la globalització i passar a la Localització o km 0 i observar que no es faci Greenwashing amb els productes de les grans superfícies s’han de mirar les etiquetes dels productes, a vegades en els mostradors hi ha maduixes, taronges i altres productes amb etiqueta de Catalunya que venen de fora, els ciutadans que som una part important d’aquest conflicte, si volem ajudar al sector i tenir una qualitat alimentària hem de comprar productes de proximitat amb la garantia de bon producte i mirar sempre les etiquetes per saber-ne l’origen i actuar en conseqüència. Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
