El Govern ha assegurat que treballa de forma activa en la reavaluació dels riscos i reforç dels protocols d’actuació dels centres educatius de les Terres de l’Ebre situats en zones inundables arran dels últims aiguats. Les conselleres d’Educació, Esther Niubó, i d’Interior, Núria Parlon, han explicat que tenen localitzats i estudien els equipaments que de forma recurrent pateixen els efectes d’aquests fenòmens o pateixen un risc potencial. «Hem de tenir protocols molt clars en casos de riscos concrets», ha remarcat Niubó, preguntada pel trasllat d’alguns equipaments pendent des de fa dècades. Els departaments d’Educació i Interior han presentat una guia amb pautes per actuar davant d’episodis de risc als centres educatius.
«El Govern tenim clar que hi ha equipaments públics, no només centres educatius, que es troben en zones inundables», ha admès Niubó sobre casos com el de les escoles Horta Vella de la Ràpita, Rosa Gisbert de Masdenverge o l’Assumpció de Deltebre, que han patit ja importants afectacions en episodis passats d’aiguats i, en alguns casos, ja s’havia posat sobre la taula el seu trasllat.
Arran dels aiguats del 12 d’octubre passat, el Govern ha encarregat un estudi concret sobre aquests casos. Niubó ha apuntat que per resoldre la situació caldrà també implicar activament el Departament de Territori i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). «És molt difícil pensar que podem desplaçar el conjunt d’equipaments públics d’un terreny inundable a un que no ho seria pròpiament dins d’un mateix municipi», ha advertit la titular d’Educació.
Davant d’aquesta constatació, les conselleres han reiterat la necessitat d’aprofundir, en un primer moment, en la definició dels protocols d’actuació per guiar l’actuació en casos de riscos i emergències concretes un cop passat l’últim episodi al territori. «Hem de tenir la calma i serenitat de poder transmetre quines són les millors mesures per autoprotegir-nos i protegir», ha apuntat Niubó, referint-se tant als alumnes, com els docents i la comunitat educativa en general davant de riscos com inundacions, però també ventades o incendis, accidents químics o terratrèmols, entre d’altres.
Per la seva banda, la consellera d’Interior ha precisat que s’estan visitant i estudiant cas per cas els diferents equipaments públics -escolars i sanitaris- que es troben afectats per aquests problemes amb l’objectiu de definir plans d’actuació específics que permetin fer front a les emergències amb garanties de seguretat.
Una guia per a totes les escoles:
Aquest és, precisament, l’objectiu de la guia pensada per a tots els centres de Catalunya i presentada aquest divendres a la comunitat educativa del municipi de l’Aldea (Baix Ebre), des de l’escola Maria Garcia Cabanes. Ha estat elaborada conjuntament per la subdirecció en programes de la direcció general de Protecció Civil i l’àrea de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Educació amb l’objectiu de reforçar la capacitat d’autoprotecció i millorar la preparació de la comunitat educativa davant riscos i emergències greus que el canvi climàtic ha incrementat.
Per la seva banda, la consellera Parlon, que assegurat haver ja viscut des del càrrec sis episodis de diferent impacte que han suposat l’activació important de recursos, ha subratllat la necessitat d’introduir elements constants de millora i avaluació en les pautes d’actuació per fer front als riscos, ‘amb missatges clars i un llenguatge que s’entengui‘. Ha recordat, per exemple, com de forma ‘contraintuïtiva‘ en molts casos d’incendis el confinament sol ser una mesura de seguretat més recomanable que l’evacuació massiva.
«Per això, si ho tenim recollit, ordenat i ens ho podem mirar en el moment que no tenim l’emergència facilitarem molt la gestió dels centres educatius, de les direccions, dels claustres i els equips directius», ha apuntat la titular d’Interior, per qui la comunicació amb les famílies i la transmissió de missatges que els tranquil·litzin és un aspecte fonamental. «Volem fomentar i enfortir aquesta cultura de l’autoprotecció», ha conclòs.
ACN