El Departament de Justícia, Drets i Memòria potenciarà la justícia restaurativa amb un pla pilot a Tarragona i les Terres de l’Ebre que s’activarà el 2024. Per aquest motiu, el pressupost augmenta en més d’un milió d’euros, fet que permetrà incorporar més professionals, que passaran de 20 a 33. El pla es fa per avançar en la universalització del servei i s’ha anunciat en l’acte institucional fet al Palau de la Generalitat per commemorar els 25 anys del servei de justícia restaurativa a Catalunya. Segons dades del Departament, més de 4.000 persones passen cada any per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, i en el 62% dels casos el procés acaba amb un acord satisfactori i reparador.
El Programa de justícia restaurativa és un servei que ofereix la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, en què, a través d’un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un facilitador (un professional imparcial), participen de manera voluntària la persona investigada o penada per un delicte i la víctima o la persona perjudicada.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha defensat l’aposta per a la justícia restaurativa, que ha de ser “la resposta habitual davant el delicte i no pas l’excepció”. “El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respecte, l’empatia i l’acord”, ha afegit. La consellera també ha destacat raons d’eficàcia i eficiència: “Més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana”. D’altra banda, ha afirmat, també vol dir “menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país”.
Ubasart ho ha dit en l’acte institucional al Palau de la Generalitat, que ha comptat també amb la participació de Gisela Torns, directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil; Eduardo Santos, assessor del Departament en Justícia Restaurativa i exconseller de Justícia de Navarra; Lídia Serratussell, cap de l’Àrea de Reparació de la Víctima; Edit Törzs, directora executiva del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa; Manlio Milani, president de l’Associació de Víctimes i Familiars de la Massacre de Piazza Logga (Brescia, 1974), i Anna Cattaneo, mediadora penal i coordinadora del Centre de Justícia Restaurativa de Bèrgam.
Objectiu: reparar el dany causat
La justícia restaurativa se centra a reparar el dany causat a les persones víctimes d’un delicte i és un complement o una alternativa al procés judicial tradicional per atendre prioritàriament la protecció de la víctima i dotar-la de protagonisme, i restablir la pau social a través del diàleg entre els afectats.
Els processos de justícia restaurativa s’activen a petició dels òrgans judicials, o bé de les parts implicades en el conflicte o els advocats. Es pot plantejar en qualsevol moment del procediment penal: en fase d’instrucció, d’enjudiciament i també d’execució, quan la persona compleix una pena de presó o una mesura penal alternativa.
L’objectiu és aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte, des d’una perspectiva justa i equilibrada als interessos d’ambdues parts. Per això, aquest tipus de processos no són viables quan poden comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi ha perill de causar nous perjudicis materials o morals.
Per potenciar el servei, el Departament -que treballa en l’estratègia 2030- farà un salt qualitatiu després de 25 anys i començarà amb el pla pilot a Tarragona i les Terres de l’Ebre. En paral·lel a l’experiència pilot, s’iniciarà una campanya de sensibilització per al conjunt de la població, però també per als operadors jurídics.
Acord satisfactori en més del 60 % dels processos
Segons la directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Gisela Torns, el que més valoren les parts que intervenen en un procés de justícia restaurativa és l’espai d’escolta i de diàleg “lliure d’etiquetes”. Les trobades són, segons el Departament, una eina “poderosíssima” de reparació per a la víctima. Per això, més enllà dels acords entre les parts, hi ha processos restauratius satisfactoris que no obligatòriament han d’acabar en acords.
Tot i això, segons dades del Departament la majoria dels processos de justícia restaurativa acaben amb un acord satisfactori. És el cas del 62,79% dels processos finalitzats l’any 2022 a Catalunya. Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d’una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajuda per restaurar les relacions socials entre les parts).
En total, 4.064 persones van passar per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, l’any 2022. D’aquestes, el 49% (2.009) eren part denunciada o victimaris, mentre que un 51% (2.080) eren denunciants o víctimes. Un 56% de les víctimes eren homes —la gran majoria, d’entre 18 i 60 anys. Els victimaris també han estat en majoria homes (68%), principalment d’entre 20 i 50 anys.
Pel que fa a la vinculació entre les parts implicades, un 46% tenia relació en l’àmbit social, com pot ser la relació veïnal, d’amistat o de feina; un 12%, en l’àmbit familiar; un 15%, en l’àmbit personal, i un 26% no tenia cap mena de relació. La durada d’un procediment de justícia restaurativa se situa en els 60 dies de mitjana.
A banda, també s’ha dut a terme una altra metodologia restaurativa: les entrevistes reparadores a les víctimes. L’objectiu d’aquestes entrevistes és acompanyar la víctima i escoltar-la per conèixer les seves necessitats. L’any 2022 s’han dut a terme 310 entrevistes reparadores, que corresponen al 23,43 % dels processos.
25 anys de justícia restaurativa
La justícia restaurativa ha tingut un llarg recorregut a Catalunya. L’any 1998, el Departament de Justícia va iniciar, com a experiència pionera a l’Estat espanyol, el Programa pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal. Durant els primers anys, aquest programa es va aplicar, com a experiència pilot, en un nombre determinat de jutjats; després, atès l’èxit de l’experiència, es va oferir a un sector més ampli, en constatar que el programa era i és una eina eficaç per abordar el conflicte entre les parts i donar-li solució mitjançant acords assumits lliurement, la qual cosa aconsegueix els objectius de la reparació.
L’any 2005 es va publicar el Programa marc de mediació i reparació penal i es va elaborar, juntament amb diferents òrgans judicials, el protocol de coordinació amb la jurisdicció ordinària i els protocols de coordinació amb els centres penitenciaris.
Des de l’any 2005 fins a 2016 l’Equip de Mediació i Reparació Penal va anar creixent, per donar més cobertura a tot el territori de Catalunya. A partir de 2016, amb la publicació de la Llei de l’Estatut de la víctima del delicte, el nom del programa i de l’equip van canviar, i ara s’anomenen Programa i Equip de Justícia Restaurativa. S’hi van incorporar les principals novetats legislatives i altres formes de treballar que els mediadors havien anat adoptant en els darrers anys, així com diferents processos de justícia restaurativa: trobades conjuntes o indirectes, els cercles, les reunions restauratives, les entrevistes reparadores a les víctimes i les entrevistes responsabilitzadores amb victimaris; també, el fet d’iniciar el programa fent primer el contacte amb la víctima, o dur a terme processos de comediació, sobretot quan una de les parts està ingressada en un centre penitenciari.
ACN
