L’Ajuntament de Móra d’Ebre va entregar aquest dimarts l’estudi aeronàutic dels terrenys per al nou heliport dels serveis d’emergències. El Govern l’ha traslladat a la subdirecció general d’Aeroports perquè n’avaluï la viabilitat, pas previ per a què es pugui posar en marxa el projecte de construcció de la nova base aeronàutica a la capital de la Ribera d’Ebre. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha remarcat que l’helicòpter “estarà un temps sense retornar al territori“, ja que la nova empresa adjudicatària no el retornarà fins a tenir el nou heliport. D’altra banda, l’executiu buscarà que la nova direcció del Parc Natural dels Ports garanteixi un funcionament “més participatiu i pròxim als alcaldes” de l’organisme.
La rescissió del contracte que ha fet el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb l’empresa Eliance que gestionava l’helicòpter medicalitzat de Móra d’Ebre, i també el de base a Girona, ha suposat que les Terres de l’Ebre hagin perdut provisionalment el vehicle. La nova empresa adjudicatària SAF l’ha traslladat a Reus i no el retornarà a Móra d’Ebre fins que hi hagi el nou heliport 24 hores. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre ha lamentat que s’hagi “desplaçat” el servei, tot i que ha assenyalat que estarà garantit amb els tres dels quatre helicòpters operatius a tot el país.
La situació requereix accelerar la cessió de terrenys per al nou heliport que ha de fer l’Ajuntament de Móra d’Ebre, i el Govern ha explicat que aquest mateix dimarts el consistori ha entregat l’estudi aeronàutic de la superfície on es proposa construir l’heliport, que s’havia requerit. «L’Ajuntament ara està treballant seriosament per a poder-ho resoldre i tan aviat que poguéssim disposar d’aquests terrenys, necessitarem un projecte i portar a terme aquesta inversió», ha dit Gonell. «Evidentment, ens hauria agradat que tothom hagués fet la seva feina quan era el moment, però estem aquí i treballarem per resoldre-ho tan ràpidament com es pugui», ha afegit.
Un PN dels Ports més participatiu:
Sobre el relleu d’Antoni Curcó com a director del Parc Naturals dels Ports, a qui no s’ha renovat la comissió de serveis que tenia, la delegació del Govern a l’Ebre ha defensat que l’objectiu és “treballar d’una altra manera“, amb més participació i consens amb els alcaldes i els propietaris del massís dels Ports. Gonell ha recordat que no s’ha produït cap cessament, però ha insistit que la decisió de buscar “una figura més gerencial i pròxima” als alcaldes, sí que respon al malestar que havien traslladat els municipis. Territori obrirà de nou la plaça a través del concurs de mèrits interns amb “uns requisits” que aniran en aquesta línia exposada pel delegat a l’Ebre. Gonell ha recordat que els parcs naturals es van crear per fer viable la conservació i preservació dels espais amb l’activitat econòmica i tradicional de la zona, sobretot el sector primari. «Hem de poder treballar prenent les decisions de manera consensuada i fent les coses millor, en la mateixa línia que s’ha fet al Parc Natural del Delta -amb la participació en la Junta Rectora o les comissions permanents bimensuals-», ha insistit.
De moment, als Ports ja s’ha creat un consell d’alcaldes a través del nou pla estratègic aprovat recentment, que garanteix la representativitat de tots els municipis i que es reunirà també cada dos mesos. «Posarem sobre la taula qüestions estratègiques per als municipis, que es puguin solucionar i arribar a acords i, en definitiva, treballar perquè el parc natural sigui una eina de desenvolupament regional que és el que al final ens interessa», ha dit Miquel Alonso, director dels serveis territorials de Territori a l’Ebre.
Fons Nuclears per als polígons i els estudis de Medicina:
El consell de direcció del Govern a les Terres de l’Ebre d’aquest dimecres també ha fet balanç de la 26a reunió de l’òrgan de govern dels Fons de Transició Nuclears on es va acordar iniciar la convocatòria 2026, amb un pressupost de partida de 23 milions d’euros, i destinar recursos al desenvolupament de polígons industrials on hi ha demanda de noves implantacions industrials. El polígon La Verdaguera de Móra d’Ebre es podrà ampliar en 18 hectàrees amb la inversió de 6,53 milions d’euros, i Les Forques de Bot (Terra Alta) es desenvoluparà amb 3,25 milions d’euros, per facilitar la implantació de l’empresa Olives Blai, també beneficiària dels Fons Nuclears.
A l’estiu també es preveu obrir la convocatòria d’ajuts a les explotacions agràries, amb una partida de 5 milions d’euros, i també l’ajuda als autònoms i petites empreses, que comptarà amb una dotació de 3 milions d’euros. L’òrgan de govern dels fons també planteja destinar recursos a la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre i a ampliar l’oferta formativa universitària de la UNED. Un altre projecte sobre la taula és la implantació de l’Escola 42, d’innovació i noves tecnologies que està pendent que Telefònica validi la ubicació d’una seu a Tortosa.
Carrils 2+1 en marxa:
El delegat del Govern a l’Ebre també ha avançat que finalment es posaran en marxa, la setmana vinent, les obres del primer tram de carrils 2+1 a la carretera C-12, l’Eix de l’Ebre. Els treballs entre Tivissa i Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre, (8 milions d’euros) iniciaran el projecte. Un entrebanc amb una expropiació ha retardat l’inici de les obres. El Govern treballa amb la previsió que a l’estiu comenci també el tram entre Amposta i Vinallop, a Tortosa, que suposarà una inversió de 21 milions d’euros.
Entre altres qüestions pendents, Territori confia que el Pla Director Urbanístic (PDU) del Catalunya Sud, que inclourà l’estació intermodal, es podria aprovar inicialment en la pròxima Comissió d’Urbanisme de Catalunya, prevista a finals de març. Mentrestant, també es quantifiquen els danys de l’episodi de forts vents de fa uns dies, amb especial impacte a les muscleres, hivernacles i cultius, com els arrossars per inundació amb aigua salada, o a l’interior del Baix Ebre i el Montsià on va arrencar molts arbres.
ACN