Torna l’horari d’hivern. La matinada del dissabte al diumenge es canvia l’hora i quan siguin les tres s’haurà d’endarrerir el rellotge a les dues. Tots els països de la Unió Europea adoptaran l’horari d’hivern i posaran fi així al període de set mesos d’horari d’estiu per al 2022. El canvi d’hora va començar a generalitzar-se després de la crisi del petroli, quan l’any 1974 alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat. En l’actualitat, però, es tracta d’una mesura “polèmica” i amb data de caducitat ja que la Comissió Europea (CE) vol eliminar el canvi d’hora.
Horari d’estiu o d’hivern?
Davant el debat generalitzat, la Comissió Europea va realitzar l’any 2018 una consulta a nivell europeu, on el 80% dels 4,6 milions de ciutadans participants va votar a favor d’acabar amb el canvi horari. En un principi, la Comissió va proposar finalitzar amb la mesura al març del 2019, però la falta de consens entre els estats membres va posposar la decisió. Espanya encara no ha decidit per quin horari optarà, tot i que una enquesta del CIS va revelar que el 65% de la població preferia quedar-se a l’horari d’estiu. No obstant això, l’emergència sanitària per la Covid-19 ha fet que la decisió final dels països membres s’ajornés altre cop, més enllà del 2022.
Com ens afecta el canvi d’hora?
L’efecte més immediat del canvi d’hora és que es farà de dia i es farà fosc una hora abans, per la qual cosa disposarem de menys temps de llum solar a la tarda. El canvi a l’horari d’hivern sol tenir efectes molestos (en forma d’insomni, somnolència, irritabilitat o marejos), sobretot en nens i avis. S’han fet molts estudis sobre les seues conseqüències, tot i que cap d’ells ha aportat resultats concloents.
El que sí que és un fet és l’alteració del son a causa del canvi d’hora, ja que l’horari de feina continua sent el mateix fins i tot havent dormit una hora més. La ruptura de la rutina del son provoca un efecte similar al del jet-lag, o un augment de les migranyes. Això pot produir, segons una investigació elaborada per científics espanyols, un augment de la mortalitat a les carreteres d’1,5 vides perdudes cada any. Les raons es relacionen amb la atiga, a causa de l’acumulació d’una hora de son.
Una altra eventual conseqüència de l’alteració del son seria un increment en el nombre d’infarts aguts del miocardi d’entre un 4% i un 29%. La taxa d’atacs de cor durant els primers tres dies de la setmana després del canvi a l’horari d’hivern augmenta aproximadament un 5%, segons l’European Review for Medical and Pharmacological Sciences.
Redacció – T. R.
