El Festival Deltebre Dansa torna novament a l’activitat després de la cancel·lació, forçada per la pandèmia, de l’edició de l’any passat. Una represa, però, que ha quedat també finalment condicionada per la mala evolució del brot de covid-19 amb un centenar d’afectats al municipi. La situació sanitària ha forçat un canvi de plans a última hora i prescindir del contacte amb el públic. Així, els 120 participants rebran la formació prevista durant les dues pròximes setmanes però es quedaran sense poder actuar davant dels espectadors ni participar en els tallers per a no professionals. “Sentim que, d’alguna manera, hem hagut d’amputar el festival parcialment tal i com l’enteníem el 2019”, ha admès el responsable del certamen, Roberto Olivan.
El coreògraf, ballarí i impulsor del festival ha explicat que just fa dues setmanes les perspectives de cara a la setzena edició de Deltebre Dansa eren altament optimistes, visualitzant, fins i tot, una “llum al final del túnel” a les Terres de l’Ebre després del malson que viu també el món cultural i artístic arran de l’esclat de la pandèmia.
Durant els últims mesos, l’organització i l’Ajuntament de Deltebre havien treballat per definir una programació adaptada a la situació actual i havien arribat a treballar en sis versions diferents. Però l’evolució negativa del brot local va portar aquest divendres passat a anunciar definitivament la retallada de la programació davant la “preocupació” per la línia “ascendent” de l’episodi i la voluntat de tornar el 2022 amb un festival obert a tothom, segons la regidora de Cultura de Deltebre, Anna Giménez. Sobre la taula va estar també l’ajornament o, fins i tot, la suspensió total del certamen per segon any consecutiu.
“Sentim que hem hagut d’amputar parcialment el festival com el coneixíem al 2019. Però seguim una part molt important, la part de la gent que ens visita i mantenim el segell de qualitat. L’esforç que suposa suspendre els espectacles i tallers no professionals és bastant important: part de l’èxit q hem tingut en aquests quinze o setze anys ha estat arribar a compartir i transmetre professionalitat, amb gent local i de la població. Són els que pateixen ara aquesta amputació. Però la gent ho ha entès molt bé”, ha assumit Olivan, satisfet d’haver rebut missatges refermant que havien pres la decisió “correcta” en l’actual context.
A l’exterior de l’Obrador – Espai de Creació de Deltebre s’havia habilitat ja un escenari per acollir ordenadament el públic als espectacles i s’havia venut anticipadament una part important de les entrades, que ara hauran de retornar. Olivan reconeix que no serà un festival “típic”, com la de 2019, però reivindica el dret de poder dur-la a terme de forma “controlada i mesurada”, com han fet altres sectors. “Estem en mode espera i comprensió i que la de 2022 sigui com la que vam deixar el 2019”, certifica.
Mari Paz Marciano, ballarina de Barcelona que ja havia participat anteriorment en dos edicions del Deltebre Dansa, reconeix que la cancel·lació dels espectacles amb públic i cursos amb veïns no professionals és “la pèrdua més gran” d’aquesta edició. Fins 2019, una carpa amb capacitat per un miler d’espectadors permetia generar un vincle especial, “màgic”. “La relació amb el públic no se supleix. Continuarem entrenant i ballant esperant el moment de poder-ho compartir”, apunta.
Reconeix que la coincidència de la data del festival amb el brot de covid-19 actiu i en ascens al municipi ha generat, en alguns moments, “molta por” entre els participants. “Tothom vol fer el festival però hi ha qüestions de salut. És una balança complicada entre un somni molt gran, el respecte i la millor forma de fer-ho per tothom”, apunta, tot reclamant actuar amb “cura” davant d’aquesta situació.
Més ballarins de proximitat
Les limitacions globals de la pandèmia ja havien tingut un impacte en la setzena edició del festival. Els 120 professionals inscrits enguany per a la formació presencial són d’una vintena de nacionalitats diferents, però provenen principalment de països europeus davant les dificultats de desplaçar-se des d’altres continents. Olivan reconeix, fins i tot, que han detectat un increment notable de participants de zones geogràficament més pròximes, provinents de Catalunya, de la resta de l’Estat o de França.
Així les coses, el festival intentarà salvar el cop amb una espècie de retorn als orígens, quan la formació de professionals era l’element central de l’oferta. A banda d’exigir testos PCR o d’antígens, proves de vacunació o d’haver passat recentment la malaltia i situar la major part de les activitats a l’aire lliure, l’organització ha fet una aposta per dividir i subdividir el col·lectiu en grups i subgrups que interactuaran entre ells, principalment, durant les sessions de formació, les menjades i l’estada en general.
“La gent amb la que et faràs serà amb la que vas a classe, dinaràs i soparàs. Els lligams seran més forts que mai”, ha indicat Marciano, que participa al certamen com a “helper”, o ajudant de producció, a més de seguir les classes.
Formació virtual
Alternativament als actes presencials, Deltebre Dansa ha programat enguany sis workshops telemàtics que s’emetran des de l’Obrador perquè professionals d’arreu del món puguin accedir a la formació virtualment. S’impartiran en un espai interior on només hi serà present el docent i connectar-s’hi costa 5 euros. El festival compta enguany amb una plantilla de setze professors.
La regidora de Cultura, Anna Giménez, explica els motius dels canvis. Roberto Olivan, responsable de Deltebre Dansa, admet que el festival ha quedat amputat. Mari Paz Marciano, participant, lamenta els canvis i diu que han passat por.
ACN
