Aquest dilluns, 25 de novembre, el Consell Comarcal del Montsià va commemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista amb un acte marcat per la reflexió i la sensibilització. Aquest va comptar amb la participació de la cineasta rapitenca Joanna Pardos, directora del documental #SeAcabó: Diario de las Campeonas, recentment estrenat a Netflix i guardonada amb dos premis Ondas (2015 i 2018) i nominada als Emmy International dels EUA (2023).
Tere Esmel, vicepresidenta del Consell Comarcal del Montsià, assegurava que commemorar el 25-N és un acte imprescindible, tot i que lamenta que, any rere any, continuem havent de reivindicar el mateix. Segons Esmel, «encara no hem fet prou passos endavant», i subratllava la necessitat d’afrontar tant les situacions de violència extrema que pateixen moltes dones com els anomenats micromasclismes. A més, insistia en la importància de fer pedagogia, defensant que «cal posar fi a aquestes conductes i treballar per un canvi real; ja és hora que deixem enrere aquestes dinàmiques».
Lectura del manifest
La diputada ebrenca Lídia Ferré, membre de la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya, va donar el tret de sortida a l’acte amb la lectura d’un manifest que posava de relleu la magnitud de la violència masclista a Catalunya. Segons el text, el 79,3% de les dones catalanes han patit algun tipus d’agressió masclista al llarg de la seva vida. Durant la lectura, Ferré va reflexionar sobre com aquestes situacions, sovint normalitzades, perpetuen una estructura social profundament desigual expressant que «hem de treballar conjuntament, des de les institucions i la societat civil, per eliminar aquesta violència estructural. La sensibilització, l’educació en igualtat i la denúncia són molt importants per avançar».
La diputada també va assenyalar que al Parlament de Catalunya, tot l’arc està molt sensibilitzat i són conscients de la importància de dotar de recursos efectius les polítiques públiques.
El futbol com a exemple de desigualtat
El moment central de l’acte va ser la conversa entre Pardos i la comunicadora Judit Castells, qui van abordar les desigualtats que encara perviuen al futbol femení, una metàfora de les estructures masclistes arrelades en molts altres àmbits. Pardos va explicar com va sorgir el documental després de l’impacte del discurs del llavors president de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, i de la seva experiència prèvia documentant la vida d’Alexia Putellas.
«Vam veure que era ara o mai per explicar la història d’aquestes jugadores, dones que han lluitat contra un sistema que les invisibilitza i les limita. El documental és una eina per donar veu i força a les que vindran».
Pardos va exposar les múltiples barreres que afronten les jugadores, des de la manca de recursos fins a la pressió social per no alçar la veu. Va remarcar com estos obstacles no només són reflex de la desigualtat al futbol, sinó que representen un problema estructural més ampli. A més, va abordar la importància de mostrar vulnerabilitat com a eina d’empoderament.
«La Federació té l’equip femení perquè està obligada, però els recursos són mínims. A pesar de tot, aquestes dones aconsegueixen fites extraordinàries, cosa que demostra que el masclisme és estructural».
«Les jugadores són humanes, mostren les seves pors i dubtes, i això les fa referents reals. Estem acostumats a veure futbolistes masculins com herois sense fissures, però elles fan la professió més propera i humana».
El repte de denunciar: l’espasa de Dàmocles
Pardos va descriure les dificultats que va afrontar per produir el documental, especialment pel silenci imposat a les jugadores. Moltes temien represàlies per parlar.
«Parlar no és bo per a una carrera futbolística. Aquestes dones han sacrificat part del seu futur per lluitar per les generacions que vindran. Això és veritablement inspirador».
Un camí llarg, però amb esperança
L’acte va acabar amb un missatge contundent per part de la cineasta: «Se Acabó no és només el títol d’un documental, sinó l’inici d’una nova etapa on no podem tolerar cap retrocés. Hi ha molt camí per fer, però ara tenim la força per no permetre que certes coses tornin a passar».
Redacció L.P.