14.3 C
Amposta

Dones Arrosseres del Delta: “Volem arriscar, innovar i fugir del que fa tothom”

Susana Castells, presidenta de la cooperativa Dones Arrosseres del Delta, ha explicat a Imagina Ràdio que posaran a la venda el seu arròs en uns mesos

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

Sis ebrenques amb coneixements en la producció d’arròs s’han unit per crear la cooperativa Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre. El projecte va sortir a partir del treball de final de màster de l’artista ampostí Jaume Vidal. L’artista volia impulsar algun projecte que relacionés dones i territori. A partir d’aquí, el projecte es va desenvolupar fins a acabar reunint a dotze dones que es dediquessin al cultiu de l’arròs i d’aquest grup, la meitat han començat a treballar conjuntament.

Un cop organitzades, el grup va posar-se en contacte amb l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre, de qui va rebre assessorament sobre els diferents tipus d’empresa per veure quin era el més convenient. Finalment, es van decantar per un model cooperatiu i a finals de l’any passat va fer una primera sembra.

Imagina Ràdio ha entrevistat a Susana Castells, presidenta de la cooperativa Dones Arrosseres del Delta:

  • Quan va sorgir la idea de crear aquesta cooperativa? Per què?

El nostre projecte neix de la idea que va tindre l’artista Jaume Vidal Arasa per a realitzar el treball de fi de màster. Ell es va posar en contacte amb l’Oficina Comarcal d’Amposta del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i allí la nostra referent, Rosabel Arbó Pérez, li va explicar que el seu treball podria encaixar amb les arrosseres de l’Associació de Dones Món Rural DMR i, el que va començar com una col·laboració, amb el temps va anar madurant cap a un model empresarial fet realitat.

  • Qui sou les què formeu la cooperativa?

De moment som cinc sòcies Susana, Lurdes, Adela, Olga i Marcel·la, i esperem que aviat se pugue incorporar Núria. Totes aportem la nostra experiència, algunes més en l’àmbit de la gestió i les altres en treball de camp. Però a l’hora de prendre les dedicions totes som partícips dels acords. La veritat és que formem un bon equip.

  • Quin és el vostre objectiu?

Donar visibilitat al nostre treball i a la vegada honrar a les nostres iaies i mares, donat que la societat les ha posicionat en el més injust dels oblits, i també obrir camins per a les que vindran darrere de natros. Poder comercialitzar l’arròs amb la nostra marca i així explicar los valors que ens fan pertànyer i defensar la nostra terra, l’estimat Delta de l’Ebre, i a la vegada fer pedagogia de la cultura de l’arròs.

  • Teniu pensada alguna acció al territori complementària a la producció darròs?

De moment tenim prou faena per treure el nostre paquet al mercat, idees en tenim moltes, però a poquet a poquet tot arribarà.

  • A quin municipi teniu les hectàrees sembrades d’arròs?

La primera campanya 2022 va ser íntegra al terme municipal d’Amposta. La campanya 2023 podríem sembrar en un parell de municipis, però avui mateix encara no està decidit.

  • Quina classe darròs produïu?

Hem fet una producció prèmium limitada de la varietat Arodelta, un arròs llarg aromàtic tipus basmati, possiblement el primer creat i cultivat a Europa, gràcies a la generositat de Semillas Certificadas Castells S.L. Vam voler arriscar, innovar i fugir del que fa tothom.

  • Quan teniu previst posar-lo a la venda?

En uns mesos. L’arròs ja ha passat pel molí i el tenim reposant en condicions òptimes al cor del Delta de l’Ebre. Estem ultimant disseny de la caixa i pendents de registre de la marca.

  • Qui el vulgui comprar on ho podrà fer?

Ho podrà fer a través de la nostra web que es troba en construcció i a les botigues, restaurants i establiments que ens vulguin acollir.

  • Quin missatge donaríeu a les futures dones arrosseres o a les dones que volen dedicar-se al sector primari?

Primer que res dir-los-hi que el sector primari és imprescindible a la nostra societat, per tant que se faiguen valdre. És un ofici estretament lligat a l’emoció, molt tecnificat i d’alt risc, ja que hi ha molts factors que no pots controlar i això pot determinar que sigue rendible o no econòmicament, és a dir, no és tan idealitzat com alguns pretenen, però a la vegada és l’ofici més bonic del món. La connexió que tenim en la mare terra i en els/les nostres avantpassats/des, fa que sigue molt especial, ja que som les encarregades de transmetre los valors, estima i coneixements que ells i elles ens han transmès a natros tan generosament, allò que s’anomena saviesa popular, i que natros també transmetrem als nostres fills i filles.

Les noves incorporacions tindran la mateixa responsabilitat que natros de fer pedagogia de la procedència dels aliments, explicar que som l’únic sector que capturem CO₂, sent activistes contra del canvi climàtic, exercint diàriament la sostenibilitat i el feminisme. Si la joventut no agafa el nostre relleu perdrem el territori, el Delta de l’Ebre tal com el coneixem ara i l’oportunitat de perdre una alimentació sana, de proximitat i de gran qualitat. Molt de coratge per emprendre una forma de ser i de viure amb tota l’essència del món.

Redacció – V. Ll.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -