La Vanguardia publicava ahir un article sobre l’acualitat del desenvolupament de les vacunes per paliar el coronavirus. En aquest s’expliquen algunes de les vacunes que ja estan assolint la fase III, l’assaig clínic:
Existeixen 167 vacunes en desenvolupament contra la Covid-19 en l’actualitat, segons recull l’Organització Mundial de la Salut. Amb elles es pretén aconseguir immunitat enfront de la malaltia i així controlar la pandèmia. El seu desenvolupament és lent ja que es treballa amb processos biològics que requereixen complir uns terminis mínims, terminis que s’estan ajustant a la baixa perquè les primeres candidates aspiren a estar llestes a la tardor i a començar a usar-se a principis de l’any que ve.
De moment són sis les vacunes que ja han aconseguit la fase III de l’assaig clínic, l’última abans d’aconseguir la seva aprovació. Entre aquest grup es troba la desenvolupada per la farmacèutica Moderna i l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, tots dos dels Estats Units. El fàrmac empra fragments d’ARN missatger que contenen la informació necessària per a produir antígens que desencadenin una resposta immune després de ser detectats per l’organisme. Es tracta d’una tecnologia nova fins avui.
Aquesta vacuna va mostrar a mitjan maig resultats positius en humans en aconseguir provocar una forta resposta immunitària. Els resultats de el actual assaig clínic, que s’està duent a terme amb 30.000 voluntaris dels Estats Units, podrien estar disponibles al novembre. El govern estatunidenc ja ha arribat a un acord amb la farmacèutica per a adquirir 100 milions de dosis de la potencial bovina. Altres països com Suïssa també han signat un acord.
La candidata anglesa de la Universitat de Oxford i la farmacèutica AstraZeneca està feta a partir d’un adenovirus de ximpanzé, virus causant del refredat comú en aquests animals, alterat perquè produeixi la proteïna S de la superfície del SARS-*CoV-2 i que així generi una resposta immune en la persona. Segons els resultats publicats al juliol en la revista The Lancet, la vacuna va aconseguir una correcta resposta immune que brindarà protecció en augmentar els nivells d’anticossos i de cèl·lules T que ataquen al virus.
La fase III de l’estudi clínic s’està duent a terme el Brasil i Sud-àfrica. La vacuna podria obtenir resultats a la tardor i que la seva distribució es doni a fi d’any – la companyia planeja produir fins a 30 milions de dosis disponibles per a Regne Unit al setembre. La Unió Europea ja s’ha assegurat almenys 300 milions de dosis de la potencial bovina.
La biofarmacéutica BioNTech i el laboratori Pfizer també presenten resultats esperançadors. Igual que la vacuna de Moderna, el grup treballa amb seccions d’ARN missatger. Tenen quatre candidates. Una d’elles, BNT162b2, es troba en l’actualitat en l’última fase de l’en assaig clínic que comptarà amb 30.000 participants repartits en països com els Estats Units, l’Argentina, el Brasil o Alemanya. El primer d’ells, Regne Unit i el Japó ja han arribat a un acord per a assegurar el proveïment de la vacuna.
Segons l’OMS
Existeixen 167 vacunes en desenvolupament contra la Covid-19, de les quals sis estan en la fase III de l’assaig clínic
De les últimes a enrolar-se en la desitjada fase III ha estat la vacuna russa que ho va fer aquest dimecres. Malgrat això, el president del país Vladimir Putin ja anunciava el dia anterior el registre de la denominada Sputnik V, notícia amb la qual la comunitat científica es va emportar les mans al capdavant. L’assaig compta amb 2.000 participants de Rússia, l’Aràbia Saudita, Unió dels Emirats Àrabs, el Brasil i Mèxic.
El desenvolupament de la vacuna s’ha dut a terme per l’Institut de Recerca d’Epidemiologia i Microbiologia Gamaleya juntament amb el Ministeri de Salut rus. Es tracta d’una vacuna que empra com a vector viral el adenovirus humà tipus 26 i tipus 5 -virus del refredat comú- als quals se li ha agregat el gen de la proteïna S del SARS CoV-2.
A la Xina, país on va començar la pandèmia, compte al seu torn a amb diversos projectes. La farmacèutica Sinovac Biotech treballa en l’anomenada CoronaVac. La vacuna usa un virus inactivat, que pot ajudar el cos a desenvolupar anticossos contra el patogen sense risc de contagi. Després dels positius resultats, l’última fase de l’assaig clínic s’està duent a terme al Brasil, Bangladesh i Indonèsia. La seva producció podria iniciar-se a principis de l’any que ve.
La farmacèutica xinesa Sinopharm desenvolupa dues candidates elaborades amb fragments de coronavirus inactivats perquè ja no puguin causar malalties. Ambdues demostren seguretat i indueixen resposta immune enfront del coronavirus, segons publicaven en The Lancet . En l’actualitat, es troba reclutant participants per a la fase III de l’assaig clínic a Unió dels Emirats Àrabs i planeja comptar amb 15.000 persones.
Un altre projecte és el de Pesat Biologics i l’Institut de Biotecnologia de Pequín. Similar a la Sputnik V, es basa en un adenovirus humà tipus 5. A l’inici de la cerca d’una candidata, era una de les vacunes més avançades juntament amb la de Moderna. El 25 de juny, la Xina va autoritzar el seu ús entre militars del país, amb el que va ser la primera a emprar-se. El 9 d’agost, el Ministeri de Salut saudita va anunciar que el laboratori realitzaria un assaig de fase III a l’Aràbia Saudita. L’empresa està en negociacions amb altres països per a realitzar més proves, segons informava The New York Times.
Quines fases se segueixen en la creació d’una vacuna
Per a desenvolupar una vacuna s’han de seguir una sèrie de passos en un procés que pot suposar anys. En la fase preclínica, es realitzen proves en cultius cel·lulars o en teixits que després acabaran per estendre’s a animals. Amb això, es té per objectiu establir dades preliminars de com interactua amb l’organisme.
Una vegada superada aquesta etapa s’arriba a la clínica, en la qual la futura vacuna es prova en persones. Consta de tres fases. En la fase I les proves es realitzen en petits grups de diverses desenes de subjectes. L’objectiu aquí és avaluar la seva seguretat i quin efecte té en el cos, inclosa la resposta immunològica. En la fase II els grups aconsegueixen ja els centenars de persones. Es continua testant la seva seguretat, però sobretot la seva eficàcia, així com les dosis i la seva forma d’aplicació. Finalment, en la fase III, els assajos compten amb milers de persones. Permet avaluar millor els possibles efectes secundaris i discriminar millor la seva eficàcia.
Font: La Vanguardia