14.3 C
Amposta

Després del confinament què passarà a les Terres de l’Ebre?

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

El Govern té assumit que el confinament no s’acabarà quan arribi el pic de contagis i de víctimes. En aquests termes s’ha expressat aquest dijous la consellera de Salut, Alba Vergés. “Estem al límit del sistema sanitari”, ha apuntat Vergés, en referència a què quan la corba comenci a baixar encara quedaran “setmanes” de màxima tensió. “Si no es para el virus, la certesa real no la sabrem”, ha indicat, sobre el final de l’epidèmia. Vergés, en tot cas, no ha volgut contradir el ministre Salvador Illa, que fa dies que anuncia l’arribada del pic a l’Estat.

Existeix un fort debat sobre si s’està superant aquest pic de la corba i, per tant, si pot anar pensant en l’horitzó de la seua superació. Veient com quasi cada dia augmenta el nombre de morts, sembla difícil creure-ho, però el cert és que sí que hi ha motius tant per a l’esperança com per al pessimisme, ja que, fins i tot si fos cert que el moment de màxima propagació s’ha superat, això no vol dir que la xifra de defuncions caigui. Ben al contrari, en un escenari optimista, encara es podrien multiplicar les properes setmanes.

A la Xina s’ha decretat la fi de l’epidèmia dos mesos i mig després del primer brot, i la població va anar tornant de manera gradual a la normalitat. Xina és el referent mundial de com tornar a la normalitat i restaurar les relacions socials sense que hi torni ha haver un nou brot de coronavirus. A la Xina la majoria de la població no ha passat la malaltia i no ha desenvolupat anticossos del virus. Els experts creuen que hi ha immunitat de grup quan el 60% de la població ha desenvolupat anticossos, cosa que dificulta al virus seua transmissió i així no contagiar als organismes més vulnerables.

A Espanya s’espera arribar al pic de contagis en els pròxims dies, i si l’increment diari segueix disminuint com aquests últims dies, el govern podria començar a aixecar a poc a poc les mesures de confinament en el marc de l’estat d’alarma que porta en marxa des del 14 de març i la pròrroga acabarà el 12 d’abril. Però, no tornarem a la normalitat el 13 d’abril.

Xina ha mantingut l’estat policial després del confinament. El país segueix tancat als estrangers i els xinesos que volen tornar al seu país han de guardar una quarantena de dues setmanes. Segueix en marxa el protocol de vigilància i control de positius, buscant nous casos i posant-los en aïllament al costat del seu entorn més immediat.

A Itàlia, que també està aconseguint el pic de contagis, el govern decretarà una nova pròrroga del confinament fins al 18 d’abril. La tornada a la normalitat després de la quarantena també serà gradual, i s’obriran a poc a poc alguns centres de treball però es mantindran tancats bars, restaurants i zones d’oci fins al mes de maig.

Conseqüències econòmiques del coronavirus 

L’abast dels efectes econòmics que està provocant la pandèmia de la COVID-19 no es podrà avaluar amb exactitud fins que s’hagi superat l’emergència sanitària. Però sí és clar que dependrà en bona mesura de l’estructura productiva dels territoris (les activitats econòmiques principals d’un lloc) i de la vulnerabilitat de cada sector econòmic.

La directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial i professora del Departament d’Economia de la URV, Mercedes Teruel, ha fet l’anàlisi d’aquests dos factors, que li ha permès determinar els efectes desiguals que tindrà aquesta crisi sobre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. D’una banda, ha comprovat que, en general, la demarcació tindrà una nivell de vulnerabilitat superior a la mitjana catalana, i, de l’altra, que el Baix Penedès, el Baix Camp, el Priorat i el Tarragonès seran les més afectades pel tipus d’activitats predominants.

Si es compara amb la mitjana catalana, “en general, la demarcació tindrà una nivell de vulnerabilitat superior. De fet, moltes comarques tenen valors molt elevats destacant Baix Penedès, Priorat, Tarragonès i Baix Camp. Només la Ribera d’Ebre queda per sota de la mitjana catalana”, conclou Teruel.

Això, explica la investigadora, és perquè “el sector logístic ha tingut molt de pes en les nostres comarques per ser un sector complementari de l’activitat industrial i pel posicionament estratègic del territori. Òbviament, els sectors turístics també tenen un fort pes dintre de la nostra estructura econòmica. Ambdós elements, directament relacionats amb la mobilitat de mercaderies i persones, provoquen que el nostre territori sigui més  vulnerable”.

Comparativa amb la mitjana catalana de l’índex de feblesa de les comarques de Tarragona. Font: Elaboració pròpia a partir d’Anuari Econòmic de Catalunya.

A més a més, cal tenir en compte que “altres sectors també es veuran afectats per l’efecte d’arrossegament que existeix d’uns sectors cap a d’altres, com és el cas del sector immobiliari, el comerç, etc”, afegeix Mercedes Teruel.

Polítiques de reactivació diferenciades

En conseqüència, “un cop aplicades les mesures prioritàries de tipus sanitari, per garantir les necessitats bàsiques que les persones vulnerables i per assegurar la liquidesa empresarial, caldrà anar més enllà”. Això és, per a Teruel, que “les polítiques de reactivació econòmica i social hauran de tenir en compte la major incidència que aquesta crisi pot tenir al nostre territori”, amb mesures diferenciades com ara incentius fiscals a les empreses dels sectors més afectats, per exemple.

Redacció – J. V. G.

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -