Una representant d’Endesa va declarar divendres al Jutjat d’Instància de Falset, que investiga un presumpte cas de delicte ambiental en la gestió dels pantans del tram final de l’Ebre. L’Associació Sediments es va querellar contra aquesta companyia elèctrica i va celebrar que amb la seva compareixença s’hagués mostrat un vídeo on es veia passar l’aigua pels desaigües de fons. «Això vol dir que podrien usar aquests mecanismes per fer un buidatge de l’embassament», va dir el president de l’entitat, Josep Juan Segarra. A banda, van declarar els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Toni Munné i Albert Rovira. Les declaracions del director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, i de l’expert Narcís Prat es van posposar.
Segons el president de l’Associació Sediments, els tècnics de l’ACA van explicar a la jutgessa de Falset la “necessitat de gestionar” els sediments als embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix perquè hi ha “grans” dipòsits als fons de les preses. “Els sediments són un element natural del riu i són la font d’existència del delta de l’Ebre. Sense sediments no hi hauria Delta”, va insistir. De fet, Juan Segarra va tornar a demanar que s’establissin uns cabals, com en el cas de l’aigua, per tal de regular i definir la quantitat de fang que hauria de circular riu avall.
«Han estat fent unes proves, baixant simplement quatre metres la cota de l’embassament de Riba-roja -està a la cota 69-. L’aigua que ve del Cinca i del Segre i una mica més d’aigua que deixen de l’Ebre a Mequinensa només arrossega una petita part de sediments. Però, això ho han fet durant 1 dia dels 365 dies de l’any», va lamentar, una quantitat de sediments “molt petita” que no s’aproxima al milió i mig de metres cúbics que caldria mobilitzar per preservar la plana deltaica.
Vídeos que mostraven com passava l’aigua pels desaigües:
Juan Segarra va celebrar que hagués comparegut una representant legal d’Endesa per donar explicacions i aportar informació sobre l’estat d’aquestes infraestructures hidràuliques. «Per primera vegada en 25 anys en la lluita per la defensa de l’Ebre, hem vist una representant d’Endesa», va manifestar. «Hem hagut de posar una denúncia perquè si no, segurament no haurien comparegut mai a donar explicacions sobre l’activitat que desenvolupen», va afegir.
A més, va valorar positivament que haguessin aportat uns vídeos on «mostraven l’obertura dels desaigües de fons amb càrrega d’aigua». «Endesa havia declarat a l’ACN que no obrien els desaigües amb càrrega d’aigua, és a dir, que no feien passar aigua pels desaigües perquè, segons ells, no estaven obligats a fer-ho. I ara havien fet uns vídeos on mostraven com passava aigua a través d’ells», va indicar. «Això vol dir que si es volguessin utilitzar aquests mecanismes per a fer un buidatge complet de l’embassament i arrossegar una quantitat considerable de sediments, per exemple, en un episodi de riuada, es podria fer», va destacar.
“Col·laboració absoluta”:
En paral·lel, va dir que des de la companyia elèctrica havien esgrimit que la central nuclear, per qüestions de seguretat, necessitava la central hidroelèctrica de Riba-roja. «Necessiten una quota d’aigua per poder generar energia en cas que la necessitat de la central ho determini. En una situació d’apagada total del sistema elèctric, la central de Riba-roja seria la que abastiria els refrigeradors de la nuclear», va dir en referència a les explicacions donades per Endesa.
Per la seva banda, la representant i l’advocada d’Endesa no van voler fer declaracions sobre la seva intervenció als jutjats. Fonts de la companyia van manifestar a l’ACN que no farien declaracions sobre aquesta causa perquè estava judicialitzada. A més, van assegurar que col·laborarien de forma “absoluta” amb la justícia.
Continuarien les declaracions:
El jutjat número 1 de Falset va obrir diligències prèvies judicials el 19 de desembre de 2023 a instàncies de Fiscalia. El desembre de 2024, la jutgessa va prorrogar sis mesos la instrucció. Prèviament, al juliol, l’Associació Sediments es va personar com a acusació particular.
En la seva denúncia al ministeri públic, l’entitat adduïa la inexistència de sistemes i protocols de transferència d’aportacions sòlides a través de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Això, remarcaven, havia suposat retenir entre el 96% i el 99% dels sediments que arrossegava el riu, essencials per a la supervivència del Delta, a partir del moment que es van construir i es van posar en funcionament les centrals hidroelèctriques, a la dècada dels 60 del segle XX.
En els pròxims mesos, estava previst que declaressin el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, i els experts i biòlegs Narcís Prat, Carles Ibàñez i César González.
Querella criminal per risc catastròfic:
Paral·lelament, l’Associació Sediments va presentar al jutjat d’Amposta, juntament amb vuit entitats més, una querella criminal per risc catastròfic. La denúncia va ser ratificada en seu judicial el febrer de 2024 i Fiscalia va plantejar unir les diligències prèvies amb les obertes al jutjat de Falset per delicte ambiental. «Els procediments estan junts ara mateix», va recordar Juan Segarra. Pel que fa al contenciós administratiu per reclamar que es fes efectiva la concessió de la central hidroelèctrica de Flix i considerar que no hi havia marge per ampliar-ne la vigència – després que complís 75 anys el 2023 -, des de Sediments van explicar que encara no hi havia resolució.
ACN