Tenim una gran crisi ambiental, els nous desenvolupaments científics i tècnics han permès a l’home tenir el poder de transformació de moltes formes d’allò que té a l’abast, degradant i acabant amb els recursos naturals, l’ésser humà i el medi ambient constitueixen una societat inseparable, per tant, podem asseverar que el medi ambient condiciona totalment a l’home. Des de la Declaració d’Estocolm el 1972 en la que s’havien de fer molts plans de conservació en el marc de la sostenibilitat del planeta, en tots ells la necessitat de defensar i millorar el medi humà per les generacions presents i futures i ha estat present, però després de tants anys la feina feta no és la que tocaria.
Assumir adequadament la protecció d’aquestes generacions en funció de la supervivència de l’ésser humà, tenint en compte consideracions de com potenciar els estudis d’impacte ambiental en totes les activitats, industrials o privades, susceptibles de generar danys al medi ambient i les persones, posar en pràctica el principi de solidaritat col·lectiva, educació ambiental, preservar l’equilibri ecològic, implantar un model de desenvolupament sostenible, solidari i equilibrat compromès amb les generacions futures són les iniciatives més urgents, el paquet de coses a fer són importants i complexes, els que tenen el poder de decidir no poden perdre més temps en agendar-les, estem segons els científics al límit no queda temps per posar el planeta al seu lloc i fer baixar la temperatura, si deixen passar aquesta oportunitat segurament no n’hi haurà d’altre.
El punt de vista dels ordenaments constitucionals sobre l’equilibri entre la utilització racional dels recursos naturals o la protecció de la natura ve del dret que tenen tots els ciutadans a gaudir d’un medi ambient apte per tenir una vida plena i el deure de conservar-lo, la fi de tot és la millora de la qualitat de vida, la compaginació del medi ambient i el desenvolupament econòmic. El medi ambient és la suma de tot allò físic que està a la terra, que afecta i condiciona als seus habitants i compren els valors socials, naturals i culturals que hi ha en un lloc en un moment determinat, que influeixen en les generacions actuals i les venideres. Compren a més objectes, sol, aire, aigua, éssers vius i en Ecologia, Economia i Sociologia la defensa del medi va lligada al desenvolupament sostenible.
Escoltar al filòsof Kohei Saito en aquest temps de crisi ambiental és un luxe, les idees que transmet són del tot viables alhora que complexos per voler aplicar-les en una societat capitalista, per abordar aquesta crisi ambiental i les desigualtats socials la idea és el decreixement, una reducció de l’activitat econòmica per viure dins dels límits planetaris doncs la crisi ambiental és inseparable dels sistemes econòmics, socials i polítics que vivim, la crisi climàtica no s’atura ens espera un futur molt difícil. Marx deia que hem d’aprendre dels principis d’igualtat, solidaritat i sostenibilitat, principis bàsics de les societats indígenes, per tant, no estem descobrint res nou, d’aquí la postura del decreixement.
És clar que la causa principal d’aquesta crisi i les catàstrofes potencials és l’home, les xifres ens mostren que les emissions de diòxid de carbó continuen augmentant, l’esgotament de l’aigua de boca també, la sobrepesca dels mars i la tala de boscos nadius segueixen de forma desenfrenada, en comptes de parar ho anem accelerant. El gran problema és que la visió consumista de la societat està amenaçant la supervivència de la nostra civilització, les solucions per evitar aquesta catàstrofe planetària com els plans intergovernamentals de baixar les emissions i les noves tecnologies miraculoses que s’ofereixen sense qüestionar les bases de la nostra economia globalitzada i la nostra visió consumista. Primer ens cal molta pedagogia, s’ha de conscienciar a les persones que el consumisme és finit si volem acabar amb la crisi ambiental, feina molt complexa tant d’explicar com d’entendre per tots els consumistes, el repte és d’una magnitud aclaparadora i segons càlculs actuals la gran majoria de ciutadans que ho viuen avui tindran l’ocasió de veure l’èxit o el fracàs de la nostra civilització.
Reflexionem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.