El Consorci del Museu donarà suport a un projecte sobre els comerciants del segle XX d’Amposta i a una recerca sobre les antigues drassanes de la Ràpita, en el marc del programa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial que impulsa a partir de la col·laboració del Departament de Cultura.
El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre concedeix els ajuts a la realització de projectes de recerca etnològica a les comarques de l’Ebre a un treball sobre el comerç d’Amposta de principis de segle XX i a un altre sobre les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita. Uns projectes d’investigació que comptaran amb el suport metodològic, tècnic i econòmic del Museu de les Terres de l’Ebre.
La investigació “Comerç i comerciants d’Amposta de principis del segle XX”, presentada per l’Ajuntament d’Amposta, serà realitzada per Sabina Colomé i Ariadna Reverté. La regidora de Cultura a l’Ajuntament d’Amposta, Inés Martí, explicava la importància que, al segle passat, tenien els negocis de proximitat: “A principis del segle XX, Amposta va esdevenir ciutat i va experimentar un creixement econòmic important. A la vegada, era el centre neuràlgic del territori i el mercat, que se celebrava a la plaça de l’Ajuntament, acollia a molts veïns que venien a comprar i a vendre”, explicava Martí. El projecte de recerca, com els tres anteriors que s’ha atorgat al consistori ampostí, va molt lligat a la Festa del Mercat a la Plaça. “Aquesta recerca etnològica que es durà a terme gràcies als ajuts ens permetrà descobrir les històries del nostre passat i la nostra gent, però també ens obrirà les portes a una nova edició de la Festa del Mercat dedicada al comerç de proximitat”, tancava.
L’altra recerca, titulada “Inventari dels estris i equips de les antigues drassanes Carceller de Sant Carles de la Ràpita”, presentada per l’Ajuntament de la Ràpita, que anirà a càrrec d’Antoni Cartes, i remarcarà les antigues drassanes d’una indústria que, tot i iniciar la seva activitat a Tortosa, està documentat a la Ràpita des de principis del segle XIX, on va estar activa fins a mitjans de la dècada de 1990. “Al llarg d’aquests gairebé dos segles, l’empresa va estar instal·lada en diversos punts de la façana marítima. A la dècada de 1940 es va instal·lar en el solar que havia ocupat el molí d’Aragonés, destruït durant la guerra civil, un espai on van construir embarcacions fins al tancament de l’empresa”, detallava la regidora de Cultura de la Ràpita, Erika Ferraté, qui afegia que “moltes de les eines van anar passant de local en local han romàs fins a l’actualitat, així com les plantilles de moltes embarcacions i elements de gran rellevància”. És per això que Ferraté explicava que la conservació d’aquest conjunt d’eines ha de permetre mostrar com era el treball en les drassanes tradicionals, tenint en compte que és un conjunt únic a tot el llevant peninsular, ja que s’ha conservat íntegre en el magatzem on va estar instal·lada la drassana des del 1945 i fins al 1995.
Dinou anys d’ajuts de recerca etnològica
El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, en qualitat d’Antena de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI), convoca, des del 2001, els ajuts econòmics a la realització de projectes de recerca etnològica amb la voluntat de donar suport a les entitats i investigadors de les Terres de l’Ebre interessats en la recerca i recuperació del patrimoni cultural.
Unes subvencions que, fins aquest any, han permès la realització de 31 treballs de recerca, arreu de les quatre comarques ebrenques, sobre temàtiques tan diverses com l’apicultura, l’arquitectura popular, les creences religioses o la indumentària i la joieria, així com la memòria oral del món rural, la música tradicional, els oficis artesanals, la pagesia i, entre d’altres, els sabers populars.
Redacció – J. V. G.
