A partir de l’agenda 2024-2030 el debat s’està centrant en quina és la millor manera de tractar els residus si la Fermentació o el Compostatge, dues maneres diferenciades, una amb oxigen l’Aeròbia i l’altre sense Anaeròbia. Els residus vegetals es podreixen en una instal·lació de compostatge convertint-se en humus per adobar els camps, en canvi, si els dipositem en una instal·lació de Biogàs fermenten i es converteixen en meta per poder escalfar i il·lumina els habitatges, les dues coses són possibles, però quina és la millor.
El tractament de residus orgànics en plantes de compostatge ja no compleixen amb la tècnica d’avui, el tractament Aeròbic de descomposició per oxigen no surt cap gas que es pugui utilitzar energèticament, la composició i el tractament en què s’han de podrir els residus per convertir-se en compost genera molta aigua i poc oxigen pel desenvolupament de gasos efecte hivernacle degut bàsicament al seu pes que alliberen a l’atmosfera provocant danys, l’acumulació de residus vegetals i alimentaris orgànics durant el tractament a la planta de compost provoquen gran contaminació Odorifica quan es voltegen les piles de compost de forma periòdica per evitar la formació de gasos d’efecte hivernacle en el cos del compost. Estudis sobre la valorització del compost fets pel Dr. Manfred Maier ens indiquen que la concentració de metalls és més alta que la generada per fermentació i que els residus alimentaris o vegetals per raons higièniques, mediques, per prevenció de danys, pel perill a les persones, animals o medi ambient no s’haurien de valorar en plantes de compost. El doctor Manfred està convençut que la valorització de residus en lloc tancat sense oxigen, plantes de Biogàs, tal com ha demostrat en els estudis fets la concentració de metalls pesants és menor que en el Compost, que la contaminació és molt més petita que la del sistema obert, plantes de Compostatge. Les plantes que estan projectades actualment de Compostatge com la de Santa Bàrbara, els promotors hi haurien de donar una volta més al projecte sabent que aquesta tècnica està començant a ser qüestionada per tècnics de tot el món convençuts que a curt termini quedarà obsoleta.
Tècnicament parlant, aquests mateixos tècnics aposten pel biogàs, el que demostra que en el nostre planeta està tot connectat, les coses no es fan perquè si, estan pensades, executades amb una gran precisió globalment com és el cas del Biogàs, font d’energia d’usos diversos que es generen per la descomposició de residus de matèria orgànica per l’acció de bacteris i microorganismes en absència d’oxigen. Aquest procés de producció de biogàs es fa a les plantes de biogàs on si porten residus agrícoles o ramaders que s’introdueixen Sils tancats sense oxigen, les plantes projectades tant al Montsià com al Baix Ebre en són la prova, també es produeix biogàs en les EDAR Estacions Depuradores d’Aigua Residuals aquest procés és intern i es fa dins la mateixa depuradora es basa en processos anaeròbics de separació d’elements líquids i sòlids que transformen en bioenergia generadora d’energia elèctrica i tèrmica, l’ACA en té en funcionament gairebé una dotzena i alguna d’elles en el territori. Finalment, es pot produir biogàs als abocadors procedents de RSU residus urbans l’exemple el tenim en l’abocador del Mas de Barberans gestionat pel COPATE que té projectat fer-ne.
A escala política i empresarial en els seus discursos diuen que aquestes plantes de valorització de residus en recinte tancat no generen cap mena d’impacte, però tècnicament s’han de tenir en compte els següents, El Soroll que provenen de diversos factors, equips electrònics, mecànics, hidràulics o tèrmics, El Consum d’energia pel funcionament de la planta, La Contaminació Atmosfèrica principalment Odorifica, risc de fuites de biogàs o biometà que es produeix en acabar el procés anaeròbic o les emissions dels vehicles de transport i manteniment de l’activitat, Contaminació del sol a causa del basament o fugues de l’efluent del residu orgànic tractat o del digerit, la Ubicació de la planta i les seves dimensions l’impacta de l’ocupació com molèsties en el terreny o zones properes per últim el risc d’incendi per la producció i emmagatzemant que requereixen sistemes de control i seguretat pel seu correcte funcionament així com un equip de les MTD d’extinció d’incendis.
En canvi, el Compostatge permet en els túnels fer la descomposició de la matèria amb subministrament d’aigua i aire de manera controlada amb canalització de les emissions de gasos cap a sistemes de tractament per reduir els contaminants presents abans d’alliberar-los a l’atmosfera, aquests són Compostos Orgànics Volàtils, COV, responsables de les olors associades als residus, la seva descomposició molt molestes i l’amoníac, quan les piles de residus les tracten a cel obert no es recullen ni es tracten les emissions gasoses que van a parar directament als ciutadans.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental
