En els darrers cinc anys els Mossos d’Esquadra han detectat un augment del tràfic d’haixix a Catalunya, convertint-la en la primera opció dels narcotraficants per distribuir aquesta droga al mercat europeu. Des del 2018 han comissat 40 tones d’haixix que entra a través de desembarcaments a la franja litoral i per carretera a través de l’AP7. Al 2022 es van desarticular 10 xarxes criminals i durant el 2023 s’han detingut més de 900 persones. “La pressió judicial i policial al sud de l’Estat ha fet que les organitzacions criminals es decantin per Catalunya a l’hora d’introduir a Espanya l’haixix procedent del Marroc”, ha explicat l’inspector Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal.
A diferència del que passa amb la marihuana, de la qual Catalunya n’és productora, les organitzacions criminals que trafiquen amb haixix fan servir el territori català com a base logística i via de pas cap a Europa. Els Mossos d’Esquadra han detectat un augment del transport d’aquesta tipologia de droga. Un increment que es tradueix, “no tant en l’arribada de noves organitzacions, sinó en l’evolució i reforç de les que porten anys operant a la zona”.
Des del cos de Mossos d’Esquadra han detectat que aquestes xarxes criminals han fet un pas més i cada cop estan més preparades. “Les organitzacions estan començant a habilitar tallers per a la construcció i reparació de narcollanxes i, fins i tot, posen nom i logo als fardells d’haixix per crear la seva pròpia marca degut a la l’elevada competencia que hi ha al mercat”, ho explica l’inspector i cap de la Divisió d’Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord, Josep Antoni Lopez Garzón.
Els investigadors són coneixedors de la manera de treballar dels narcotraficants i saben que la majoria de vegades “no operen sols”. Existeixen grups locals que presten serveis a xarxes criminals estatals i internacionals oferint-los puntualment serveis logístics emparats en empreses amb aparença de legalitat, tot i que, hores d’ara “no han detectat que el tràfic d’haixix hagi penetrat en sectors legals de la societat, tal i com està passant en el fenomen de la marihuana”.
Una altra de les observacions que fan els Mossos és que en el darrer any la violència en aquestes xarxes criminals s’ha doblat. Malgrat tot, “la violència que es pot desprendre en relació al fenòmen de l’haixix no és comparable a la vinculada amb l’àmbit de marihuana”, explica Salleras. Afegeix que “l’ús de la violència en el marc de l’haixix està circumscrita a entorns delinqüencials, sense que a hores d’ara, hagi tingut afectació directa a la ciutadania”.
ACN
