14.3 C
Amposta

Cap previsió per l’aigua

La CHE ha estat molt criticada per organitzacions mediambientalistes per la gestió que no ha fet de la séquia i la que ha fet sobre els talls d'aigua o restriccions que afecten directament als agricultors del nostre territori

El més vist

spot_img
- Advertisement -
- Advertisement -

Tot i la gran séquia que patim les polítiques fetes fins al dia d’avui per pal·liar-les han estat en sentit contrari, els plans hidrològics preveuen més demanda d’aigua per l’ús agrícola perquè aquest sector vagi creixent i la prova la tenim ben a prop, en plena crisi de l’aigua amb moltes restriccions a les Terres de l’Ebre o Lleida el president de l’Aragó va inaugurar noves terres agrícoles posant a la seva disposició l’aigua que necessitin, una acció en contra del bé públic de tots els territoris que necessiten l’aigua i que només la podia fer aquest feixista i amb connivència amb la CHE. La gestió pública de l’aigua feta per les administracions ha estat nefasta, en la séquia del 2017 la pitjor dels últims anys el govern d’Espanya va aprovar el Reial decret llei de 10/2017 de 9 de juny que va permetre exempcions de pagaments de l’aigua i la compravenda de drets entre usuaris a canvi de compensacions econòmiques deixant la porta oberta al mercat negre especulatiu on es paguen recursos hídrics que no existeixen fent un ús indegut d’aquest recurs natural. L’aigua és vida i tenir consciència ens donarà aigua, fins ara aquesta consciència està molt absent i un exemple és que a la comarca del Montsià, ben a prop nostre, es perd el 50% de l’aigua que surt dels dipòsits, juntament amb el Montsià i nou comarques més de Catalunya, a més l’aigua està cotitzant a Wall Street s’han apropiat d’aquest recurs natural públic les grans corporacions i a més ens la fan pagar un negoci rodo que explica com treballa el capitalisme, per tant, podem assegurar que si la tenim, la consciència, no sabem on és i, per tant, no ens pot donar aigua. És imprescindible que els municipis fiscalitzin la feina dels que gestionen la seva aigua per evitar les grans fuites que tenen les xarxes i no s’arreglen en alguns d’ells.

Els serveis meteorològics han estat avisant de la sequera que ens venia, i amb el temps que han tingut les administracions no s’han posat a la feina deixant o creient que el temps els hi trauria aquest greu problema amb pluges, però no ha sigut així, la teoria de la negació que han fet servir els ha agafat gairebé a tots amb el peu canviat al mig del problema i sense cap pla d’intervenció. Els polítics s’haurien de comprometre a conservar aquests recursos hídrics naturals i adaptar les demandes hídriques que realment disposem reduint i limitant totes les demandes, agrícoles, industrials o de generació elèctrica per reduir el risc dels ciutadans i sectors productius davant una nova séquia fent una previsió, utilitzar fonts alternatives de recursos hídrics en períodes crítics com el que tenim avui i sobretot tenir molt clar que s’ha de donar suport a la cultura de l’estalvi d’aigua, se n’ha de promoure l’ús sostenible d’aquests recursos especialment en els sectors que més en consumeixen com l’agricultura que és el 80%. La situació que tenim al nostre territori és excepcional i s’anirà agreujant amb l’arribada de l’estiu, les conques de l’Ebre tenen una capacitat de 36% mentre que les conques interiors el 25%. La presidenta de la CHE entitat que depèn del govern espanyol ha convocat per primera vegada d’ençà que va començar la séquia a la Comissió Permanent de la Sequera, un gest de menyspreu greu pels ciutadans, que està formada pel govern espanyol, les nou comunitats de la conca de l’Ebre, Usuaris (regants, indústries), organitzacions empresarials, sindicals i mediambientals. El gest per ell sol ens diu que no hi tenen gens d’interès a arreglar aquesta situació que és greu principalment per l’agricultura del nostre territori i per la fase posterior que serà una pujada de preus d’aquells productes afectats per la séquia. La comissió és gran i feixuga i no han fet la feina que els tocava fer, com sempre aquesta gestió dolenta la pagaran els ciutadans.

Podem visualitzar aquesta sequera des de diferents angles, el dèficit de pluges perquè encara que plogui no serà suficient per donar-nos tranquil·litat, els embassaments gairebé tots amb un quart de la seva capacitat, la resposta que han de donar els polítics en el dia a dia i pel futur, primer cal que tots prenguin consciència, només així tindrem la garantia per conservar els pocs recursos hídrics que tenim. M’entres el Govern de la Generalitat ha aprovat un requisit de la Unió Europea pel nou Pla de Conques amb una inversió de 2400 milions d’euros fins al 2027 amb l’objectiu que tinguem aigua suficient per als ciutadans, agricultura i la indústria encara que augmentin les séquies, val a dir que és un bon pla, però ha de tenir el vistiplau del medi ambient, si no plou serà valga la redundància paper mullat, es vol assegurar un recurs als ciutadans que no depèn de nosaltres, però està bé tenir-ho a l’agenda amb pressupost inclòs. Pensem-hi.

Joan Cunill, tècnic superior mediambiental

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -