La cruïlla o la dicotomia actual en què ens trobem és com salvar el medi ambient i la humanitat sense que cap de les dues parts en surti perjudicada, una empresa complicada i difícil sens dubte que ha fet que l’enginy de molts comenci a treballar per fer bona aquesta tasca. Les persones hem d’aprendre a viure d’una manera que no perjudiqui el medi i a nosaltres per crear un món on la natura i les persones prosperin. Haurem de deixar de perjudicar activament el medi abans de treballar en la direcció correcta i tenir en compte tres factors a l’hora de crear l’agenda, l’economia, l’agricultura i la cultura.
Economia, no podem seguir amb les extraccions sense fi de recursos naturals per gaudir de l’estatus que tenim, s’ha de canviar la forma de consumir, produir, distribuir els recursos, la riquesa per fer un canvi en la percepció del que significa tenir una bona vida, s’hauria de començar reduint els hàbits de consum que tenim, construint béns de consum fiables i de llarga duració, fàcils de reparar i de reciclar. La reducció es podria fer compartint recursos i eines, així com replantejar la riquesa més enllà de mesures estrictament materials i desenvolupar mètriques que mesurin el benestar en lloc del creixement.
L’activitat més gran que té el planeta és l’agricultura per la gran superfície que ocupa sent un dels principals factors que contribueixen a la pèrdua de biodiversitat, la degradació del sol, la desforestació o contaminants químics com els pesticides. Per poder mesurar el creixement hem de controlar els aliments que produïm amb els aliments que consumim. La manera de transformar l’agricultura és que de manera generalitzada s’adaptessin les dietes a base de plantes, avui mes del 67% de les terres cultivables es dediquen totalment a la ramaderia fer-ne la seva reducció podria reduir l’impacte ambiental associat, la reducció dels residus alimentaris, el reciclatge i la integració dels residus orgànics urbans. Els resultats combinats d’aquests canvis augmentaria l’eficiència del nostre sistema alimentari i reduiria la petja de carbó.
S’hauria de fer una gran transformació de la cultura que inclogui la solidaritat, la vulnerabilitat i el desmantellament de les institucions que constitueixen el marc cultural dominant, incapaç de resoldre els problemes que tenim perquè ells els van crear, a més s’hauria de canviar el pensament existent sobre el tema exposat, tindríem més possibilitats de resoldre els reptes més difícils que tenim, l’escalfament del planeta. Tan sols es pogués fer la transformació d’un dels tres sistemes, podria ser un gran avenç, però si fossin els tres seria excepcional i ja no tindríem cap problema, per aquest motiu el repte que ara mateix tenim, l’escalfament del planeta, requereix una actuació ràpida a través de múltiples sistemes. La propietat de la terra s’ha de negar aquelles persones que la fan malbé, l’exploten sense límit i la gestionen malament, si poguéssim tenir aquests canvis, es podria crear una economia que oferiria un alt nivell de vida sense sacrificar el planeta ni les persones en el procés. Pensem-hi.
Joan Cunill, enginyer mediamiental
