El 21 d’octubre se celebra a Colòmbia la conferència de les Parts on participen gairebé 200 països, ONG, Pobles Indígenes i Afro descendents que es coneix amb l’acrònim de COP 16, aquesta assemblea és bianual i aquesta està centrada en la Pau amb la natura que té tres punts, Establir un just i equitatiu repartiment de tots els recursos genètics de la fauna i la flora, Actualització dels fulls de ruta de tots els països per preservar i restaurar la Biodiversitat dels seus territoris, per últim i el finançament de tot plegat.
Els problemes que es presenten reclamen estratègies d’ordenament territorial a llarg termini, s’ha d’establir que conservar-te un alt valor per la Biodiversitat alhora es pot fer servir de manera sostenible amb condicions per no alterar la integritat ecològica dels ecosistemes. Espais que estan amenaçats per l’agricultura i ramaderia intensiva, els incendis o als plans de desenvolupament immobiliaris fets sense cap mena d’ordre en els territoris exposats a qualsevol adversitat climàtica, per exemple la pluviometria, que arran del canvi climàtic cau en llocs que abans no plovia i on ho feia cau amb més virulència que mai com hem pogut veure a la Comarca del Montsià, molt puntual no fa gaire Alcanar o a Santa Bàrbara l’aigua baixava pel mig dels carrers enduent-se tot el que trobava, l’aigua venia dels barrancs, les construccions al seu costat tenen un gran risc, fins ara l’home no ha pogut controlar la natura i molt menys el temps, l’únic que té al seu abast és la reordenació de les construccions que es facin lluny dels barrancs, no tot s’hi val, el temps ho certifica i posa a tothom en el seu lloc.
Una altra qüestió els incendis que deixen el sol que no poden fer retenció d’aigua, els boscos perden resiliència i com sovint no se’n fa desforestació del sota bosc o els arbres trencats fa que els incendis hagin canviat i ara són més virulents i corren més el qual dificulta el seu control, per tant, s’ha d’anar a canvis de paradigmes, el que es feia fa molt temps ara no serveix per apagar qualsevol incendi, toca un reciclatge complet de tots els parcs professionals de bombers per assegurar tots aquests ecosistemes. Com diu el Tècnic en medi ambient, Heinonen, totes les qüestions tenen una solució, començar per un canvi de model econòmic, sense perdre biodiversitat ni pels consumidors ni pel sector productiu, restaurar els ecosistemes fent una reintroducció d’espècies extingides o de pocs individus, declarar grans àrees protegides, revalorant tots els ecosistemes, també es fa una crida per generar un canvi cultural en les persones, que avantposin en el seu dia a dia la natura a altres qüestions vitals o en tot cas mirar de combinar-los per no perdre’n cap d’ells i que tots i guanyin.
Parlem de qüestions globals que he vist des del món local ens podríem preguntar en què ens afecta o si aquestes conferències serveixen per quelcom, a part d’idees tenen un fons econòmic que tots els països financen i que posen a disposició per posar en pràctica moltes d’aquestes reflexions i idees per salvaguardar tots els ecosistemes del planeta. Cal dir que per exemple encara que sigui una altra manera de fer, els Fons Generation són un exemple de com funcionen aquestes conferències, per allò que aquests fons arriben al món local també fent que la globalitat arribi a tot arreu.
Tenim dins d’aquestes idees altres que són compensacions jo diria que fent producció amb combustibles fòssils i neutralitzant-los sobre el paper, les anomenen el Temps de les Finances Verdes, com l’emissió de bons de carbó, mecanisme financer que teòricament vol lluitar contra el canvi climàtic reconeixent les activitats productives sostenibles, sobre el paper, que busca en els dirigents de grans holdings la seva pau interior sabent que mirant al costat perquè les seves empreses contaminen fent molts alliberaments de gasos GEH, ens calen solucions de pressa i menys conferències.
Pensem-hi.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental