14.3 C
Amposta

Bitàcola d’un confinament: Onzena Setmana, ha nascut una heroïna

El més vist

- Advertisement -
- Advertisement -

L’amic Josep Villa, propietari, amo i senyor d’Imagina Radio, em pregunta per telèfon que faria per sortir d’aquesta crisi que el maleït coronavirus ens ha ficat sense preguntar. La resposta a aquesta pregunta del milió del dollar és relativament fàcil. El cert que la gestió de la crisi del boom immobiliari de l’any 2008 ens va ensenyar moltes coses als economistes, gestors polítics i administradors públics.

Una de les coses que ens va ensenyar la crisi del 2008, crisi que els americans anomenen com “La Gran Depressió”, que el millor antídot per sortir d’una gran caiguda de la producció i per tant d’una caiguda abismal de l’ocupació és aplicar polítiques expansives monetàries i fiscals al mateix temps, mitjançant d’un grapat d’instruments econòmic habilitats pels gestors públics.

El fet és que durant “la Gran Depressió” del 2008, els Estats Units d’Amèrica no varen tenir cap problema en aplicar polítiques fiscals i monetàries expansives, el que comportà que als voltants de l’any 2012 ja havien sortit de la crisi. I és que des de llavors el Dow Jones, l’indicador borsari nord-americà per excel·lència, no ha parat de pujar fins marcat el seu màxim històric el passat gener quan es va quedar a les portes dels 30 mil punts. En resum vuit anys consecutius de creixement de la producció, de la riquesa i l’ocupació.

Per altra part, a l’altra banda de l’Atlàntic, és a dir a casa nostra, les mesures aplicades per sortir de la crisi del 2008 foren totalment contràries a les aplicades als Estats Units. Els resultats d’aquelles mesures, conegudes com a restrictives, tots ho sabem i qui més o menys ho va patir en major o menor intensitat: Tancament d’empreses, crisi bancari, pèrdua de llocs de treballs, desnonaments… En poques paraules un dolor causat a la població innecessàriament.

Per tant, podem dir que per a sortir d’aquesta crisi econòmica que ens ha portat la crisi sanitària provocada pel coronavirus s’han d’aplicar polítiques expansives de depesa i monetàries conjuntament. A partir d’aquí la pregunta és quins instruments habilitaríem per tal de sortir d’aquest pou negre en què ha entrat l’economia mundial?

Bé, instruments i accions hi ha bastant per impulsar una política fiscal expansiva. En l’àmbit de la despesa podríem anomenar tres accions que actualment estan damunt de la taula com a innovadores, i per tant, o no s’han aplicat mai o estan en fase experimental i es desconeixen totalment els seus efectes, encara que es poden intuir mitjançant models economètrics.

La primera mesura és sens dubte la Renda Bàsica Universal. Fins ara s’ha aplicat a petits països amb resultats encara poc clarificadors entre ells Finlàndia. No entraré a discutir si aquesta mesura és bona o dolenta. Tinc clar que actualment molta gent acostumada a viure de l’economia submergida s’ha quedat sense cap ingrés i és molt necessari i urgent implementar uns ingressos per tal que puguin sobreviure. Al final els humans hem de valorar que l’objectiu final és minorar el patiment de la població en general i no sols que l’economia vagi bé. Encara que tinc la sensació que al final aquesta mesura tindrà uns resultats sorprenents, provocant a curt i mitjà termini una millora considerable de la situació econòmica del nostre entorn.

La segona mesura molt interessant, és l’alliberament del romanent de tresoreria dels nostres ajuntaments. Per a qui no sàpiga el romanent de tresoreria dels pressupostos municipals són els diners estalviats pels nostres ajuntaments a través del temps, I que un dia l’exministre d’Economia d’Espanya, Sr. Montoro, va aprovar una llei que quasi no els deixa utilitzar i estan quasi immobilitzats.

El cert que estem parlant de molts diners que tenen els ajuntaments que utilitzats correctament en crear riquesa a cada poble podria donar un dinamisme brutal a cada municipi. Per cert, la gran majoria d’ajuntaments tenen romanent. Algun dia, potser explicaré com es genera i no és pas per la bona gestió dels nostres alcaldes, però els diners ara mateix estan a la caixa per tant com més aviat puguin utilitzar més prompte podrem sortir d’aquesta crisi.

La darrera mesura és la que ha posat damunt la taula una de les líders mundials actuals que està de moda. Ella és la nova heroïna mundial de l’esquerra global. El seu nom és Jacind Ardern i és la Primera Ministra de Nova Zelanda, membre del partit laborista nou zelandès i una de les dirigents que actualment està revolucionant la política en l’àmbit global. El cert, que gràcies a les seves mesures i rapidesa d’actuació, Nova Zelanda, ha estat un dels primers països a declarar extingida la pandèmia, amb un nombre de casos molt limitats i quasi pocs casos de defuncions. Per cert, encara ressona el seu discurs al plenari de l’Organització de les Nacions Unides l’any 2018.

Doncs resulta, que Jacind planteja la implantació dels quatre dies laborals per tal de recuperar el turisme. Certament, aquesta mesura a part de radical i transgressora no va mal encaminada perquè entre altres coses és un dels sectors econòmics que han quedat tocats i ferits, però no mort amb la crisi provocada per aquesta pandèmia que estem patim. Un sector, el qual, depenen molt dels municipis ebrencs de la zona costanera i que si no s’actua de pressa, amb creativitat i imaginació ho passaran molt malament i amb molt de patiment per part de la població que allí viu.

Bé, suposo l’amic Villa després de llegir aquesta Bitàcola dormirà més tranquil, i espero que la resta dels lectors també. Però, també i no hem d’oblidar que el primer és la salut, entre altres coses perquè de vida només hi ha una.

Batiste Forcadell, economista

- Anunci -
- Anunci -

Més articles

- Anunci -

Actualitat

- Anunci -
- Anunci -