Setmana catorzena d’ençà que el govern d’Espanya va proclamar l’estat d’alarma i el
confinament general de la població.
La realitat és que els moments més durs ja han passat i ja estem en un procés escalat de desconfinament. Ara mateix, difícilment, si no fos per ús general de la població de mascaretes, podríem dir que hem tornat a la crua normalitat. Així i tot, hem de recordar que encara estem dins de la tercera fase i el problema del coronavirus està al carrer.
Un dels temes més noticiables durant la setmana passada i segurament aquesta que entrem, és el brot racista que pateix la policia nord- americana. L’assassinat d’un George Floyd, a la ciutat de Minneapolis, disparà les alarmes, i en plena pandèmia del coronavirus la gent sortí en massa a protestar, i no sols a les majories de les ciutats dels Estats Units sinó també a les grans ciutats de la resta del món. El cert, que cada cop es fa palès que vivim en una aldea global. I un problema local fàcilment es pot transformar en un gran problema global.
Les imatges que ens han arribat des de l’altra banda de l’Atlàntic ha estat dures de pair, veure com les forces de seguretat reprimint manifestacions pacífiques no és gens agradable. Sobretot, si aquesta repressió és deguda al fet que el seu president, Donald Trump, se li ocorre travessar un carrer on passa una congregació de manifestants que simplement reclamen: prou de violència policial.
El curiós del cas, és veure com tota la intel·lectualitat progressista del nostre país es posava les mans al cap i proclamava la seva solidaritat amb les classes desfavorides dels Estats Units que patien constantment l’abús de les autoritats de les forces i cossos de seguretat. Dic curiós, perquè són els mateixos que varen callar, obviar i anestesiar els fets de l’1 d’octubre de Catalunya.
Fins i tot, respecte a aquest silenci intel·lectual progressista vaig veure una vinyeta molt punyent, sarcàstica i crítica. Aquesta vinyeta expressava clarament “com la policia americana colpejava als seus conciutadans negres com si fossen catalans”. Algun dia
suposo que demanaran perdó, sobretot, ara que han tastat com les gasta les clavegueres de l’Estat.
També curiós, aquests dies com els alcaldes dels nostres pobles i ciutats comencen a veure les orelles al llop. D’aquesta manera aquests mateixos que fa tres dos mesos sortien a pit descobert als mitjans de comunicació del país maleint, repudiant i insultant als propietaris de segones residències. Ara, preguen als déus celestials que vinguin aquest estiu. I jo em pregunto, que ha canviat des que fa dos mesos?? Que han trobat una cura? Maleït Karma que no deixa escapar cap.
Al final, aquests mateixos alcaldes i la seva guàrdia pretoriana els veig ubicats a les meravelloses rotondes que tenim pels nostres pobles i ciutats a l’estil benvinguts Mr. Marshall. És a dir, hissant banderetes, saltant d’alegria, cantant rondalles, mentre esperen al turista que fa dos mesos el tractaven de quasi terrorista cinquena generació.
Aquests dies, també he vist indignada a la Casenca més ‘influencer’ de la comarca del Montsià, Herminia Jose Vila, i la veritat que té més raó que un sant, veient com la gran esperança de molta gent s’esvaïa amb rapidesa quan intentaven accedir a la proposta estrella del govern d’esquerres de Madrid, Ingrés Mínim Vital. I és que al final després de vendreu com tota una mesura més progressista de tots els temps es quedarà en un no res. Les condicions per accedir quasi impossible de complir. En poques paraules una fotuda de pèl.
Per acabar, aquesta setmana recordar que l’activista i psicòloga de Santa Barbera, Assumpta Arasa, presentarà el dissabte 20 de juny, a les 19:30 al Parc Municipal 1 d’Octubre el seu darrer llibre Cases de paper. Aquest assaig tracta sobre un conjunt d’articles i reflexions de l’autora per poder superar amb calma i salut tota la problemàtica derivada pel confinament.
