S’estan rebent una pluja de macroprojectes arreu del país de gestió de residus i producció d’energia per l’exportació que ens especialitzaran a ser un gran abocador o si voleu un territori energètic. Fa molts dies vaig escriure en un article que el govern català no tenia cap agenda per la implantació de plantes de residus, biogàs, compostatge o Macro indústries que havia de ser un pla debatut al Parlament de Catalunya i només va ser una qüestió d’estratègia política del govern de torn i econòmica de repartiment de subvencions que deixa molt baix el perfil de gestió fet, anaven a remolc d’empreses que per l’efecte crida demanaven instal·lar-se al nostre territori i se’ls hi aplanava el camí per les autoritzacions i construccions, sota el discurs erroni que farien llocs de treball i que serien sostenibles, però un cop instal·lades, de llocs de treball molt pocs i res de ser sostenibles, ni residus, kilòmetre zero. Vaig tenir l’ocasió d’expressar-li això mateix a la consellera de la Generalitat en el seu moment, la Sra. Jordà, en una visita que va fer Amposta i només vaig rebre un petit somriure, la no contesta de lo exposat em va donar a entendre que era veritat el que li havia exposat i que el govern anava a contrarellotge pel temps perdut, que se li feia difícil seguir l’agenda de la descarbonització Europea, d’aquí la feina mal feta, que els ciutadans hem de suportar amb la contaminació atmosfèrica i sobretot Odorifica d’aquestes empreses al nostre territori, Baix Ebre i Montsià, Terrible.
D’entrada s’haurien d’aturar tots els projectes de l’anterior govern per aclarir les necessitats del territori en torn aquestes energies, saber el volum de residus que generem per la seva valorització, el que està passant és que s’estan construint macroprojectes que són insostenibles, contaminants i controlats pels grans hòldings, d’aquí la sobre dimensió d’aquests projectes que en principi eren per valorar 15 mil Ton anuals i ara passem de les dues-centes amb mil i pujant. Aquests nixos s’han enfocat amb la visió del gran capital, un error de pes, havia de ser amb una prèvia planificació pels petits empresaris del territori no grans empreses del territori de fora. Un altre de les coses que s’haurien de revisar són les llicències, ara es donen com a gestors de residus i no com indústries energètiques que és el que són i s’haurien d’inscriure com indústries gasístiques i ubicades en zones industrials fora dels perímetres dels pobles, tal com resa la Llei de Canvi Climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya i mai en sol agrari.
Aquestes macroplantes de Biogàs estan acabant amb l’autonomia dels pagesos per la fertilització creant una dependència aquestes empreses de fora. Els fems compostats i purins són fertilitzants orgànics que ben gestionats són una gran eina per la pagesia i de les poques que disposa. Els fertilitzants resultants de les plantes de biogàs no és la meitat de bo que l’orgànic perquè poden tenir fangs de depuradora o terra perjudicant la fertilitat de la terra convertint-la en un gran i extens abocador. Les centrals de Biogàs s’han convertit en un gran negoci especulatiu pels grans hòldings, des de la crisi amb del gas amb Rússia, per aquest motiu preveuen una gran implantació de plantes de biogàs arreu del territori, en llocs estratègics on hi hagi macrogranges que provoquen l’efecte crida, tenint en compte la saturació del sector i el ris ambiental que suposen anem de cap a la destrucció del sector a mitjà termini. Hem parlat de dues parts del conflicte, el govern i les empreses, però falta l’actor principal, el ciutadà, la gent que en principi es creia el discurs tant del govern com empreses després de viure el dia a dia de com funcionen tant les plantes de compostatge, biogàs o macroprojectes com Kronospan i no estan de romanços perquè són els danys col·laterals de la pudor i la contaminació atmosfèrica que han fet despertar als bons ciutadans i ara per convèncer-los només ho poden fer amb fets reals parant la contaminació Odorifica i Atmosfèrica, qualsevol discurs alternatiu té un clar rebuig de part dels ciutadans. Tenir molt clar que el full de ruta d’aquests hòldings entorn els seus nixos és fer diners si el poble vol que vagin pel camí correcte hauran d’interactuar plantant cara aquestes indústries només així podran gaudir d’una vida digna.
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental.