El tortosí Arturo Gaya presenta el seu primer disc en solitari. Un treball on la veu i la paraula se situen en un primer pla, acompanyades de músics dirigida pel guitarrista i arranjador Sergi Trenzano. Cançons de carrer, nascudes al barri de ningú amb temes de composició pròpia i musicant versos de Gerard Vergès, Enric Casasses, Zoraida Burgos, Jaume Rocamora, Carles Renau i Jon Gras.
Gaya es reinventa com a cantautor, després de 44 anys als escenaris, 2.500 concerts i 22 treballs discogràfics. És també Premi Nacional de Cultura 2015, per la trajectòria del seu grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El carrer Bonaire no té nom de cavaller, ni de sant, ni de vencedor, inspira una cançó costumista, plena de records d’infantesa, un temps de jugar al carrer i d’escales de veïns amb les portes obertes. En paraules de l’autor, “no és la nostàlgia d’un temps sinó també la il·lusió per una altra manera de viure”.
Disc sencer aquí:
Redacció – T. R.
