Un equip d’arqueòlegs, restauradors i conservadors de la Universitat de Barcelona treballen per demostrar que el jaciment de Sant Jaume d’Alcanar era una factoria fenícia. És una de les dues hipòtesis plantejades pels investigadors, després que recentment hagin trobat nombrosos vestigis que apuntin en aquesta possibilitat. La primera teoria, en canvi, assenyala que era la residència d’un cabdill o cabdilla vinculada amb els fenicis. Si es demostra el nou supòsit, es tractaria de l’assentament fenici més al nord de la Mediterrània, un fet que segons l’arqueòleg David Garcia comportaria la reescriptura de la història i un impacte “transcendental” en la recerca internacional. La campanya d’excavació s’allargarà fins finals de mes.
La prudència marca la feina que durant un quart de segle han dut a terme els membres del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona al jaciment de Sant Jaume d’Alcanar. En aquesta campanya d’excavació, els investigadors auguren poder destriar entre les dues hipòtesis sobre l’origen d’aquest assentament. Per endavant queden dues setmanes d’excavació per mirar de desxifrar la incògnita sobre aquest espai. Una trentena de persones, dividides en dos torns, participen en les tasques d’excavació, restauració i conservació del jaciment, on treballaran fins finals d’agost.
Damunt de la taula hi ha dues opcions que explicarien l’ús pel qual es va construir l’assentament. D’una banda, la teoria prioritària fins ara apunta la possibilitat que es tractés d’una residència o un palau d’un cabdill o cabdilla que va tenir una estreta relació amb el poble fenici. Així ho denota la fortificació dels edificis, la majoria dels quals de dues plantes, la muralla de sis metres d’alçada i els vestigis que s’han trobat en les restes dels magatzems. “Estaríem parlant d’uns personatges indígenes que manen molt però que tenen unes relacions molt estretes amb els navegants fenicis que arriben fins aquí, amb qui intercanvien productes de valor. A la vegada, els fenicis també estarien influenciant molt a l’hora de construir aquest palau”, ha explicat a l’ACN David Garcia, arqueòleg i professor de la Universitat de Barcelona.
Les troballes de les últimes campanyes al jaciment però, han obert la porta a una nova teoria; que en realitat es tractés d’una factoria fenícia, un nucli amb activitat orientada a l’àmbit comercial. La quantitat de ceràmica fenícia localitzada en aquest espai i més concretament la vaixella trobada, així com altres circumstàncies sobre la disposició i estructura dels edificis, són alguns dels elements que haurien fet replantejar aquesta hipòtesi alternativa.
En aquest context, Garcia remarca que es tractaria d’un espai amb pocs habitants però amb moviment constant de comerciants i mariners fenicis. De moment, s’ha estudiat el 35% del jaciment, el que correspon a les àrees més públiques de l’assentament, com un temple, la cuina o els magatzems. En les últimes campanyes, els arqueòlegs centren els seus esforços en estances de caràcter més privat, on tenen l’esperança de demostrar la nova teoria. Un element que podria acabar de confirmar les sospites dels investigadors seria trobar una inscripció fenícia en la vaixella de mariners, tal com ha passat en altres assentaments d’aquesta comunitat.
Dues hipòtesis per destriar amb punts en comú
Totes dues teories comparteixen que existia una clara influència fenícia en àmbits com el de la religió, el poder, la defensa o l’arquitectura. Així, l’assentament constava d’uns 700 metres quadrats molt fortificats, on es van instal·lar les primeres torres de vuit metres d’alçada de la zona, que en aquella època, només trobaven el seu homònim en països del Pròxim Orient com Síria, Egipte o Israel. Segons els estudis fets fins ara, l’assentament va estar actiu just abans de l’arribada de la cultura ibèrica, entre l’any 800 i 500 abans de la nostra era. Un atac promogut possiblement per ciutadans d’altres comunitats indígenes de Benicarló i Vinaròs podrien haver posat fi a Sant Jaume, que va ser cremat intencionadament després de la batalla.
Ara per ara, els investigadors encara no gosen confirmar quina de les dues hipòtesis sobre l’origen de l’assentament és la vàlida, si bé des del món acadèmic hi ha diverses veus que diuen veure-ho clar, tal com va passar en el congrés internacional d’estudis fenicis fets a Eivissa aquesta tardor. “Els professionals de la matèria ens van preguntar per què trigàvem tant a dir que Sant Jaume era fenici, que ells ho tenien claríssim. Nosaltres preferim ser molt prudents, però la balança s’ha decantat bastant. Ens faltaria l’element final d’autoconvèncer-nos a nosaltres mateixos, sembla que som els últims que faltem per fer-ho”, ha detallat Garcia.
Una projecció “internacional”
La transcendència que comportaria confirmar aquesta nova teoria tindria una “projecció internacional”, segons Garcia. “A Catalunya s’ha plantejat sempre el discurs que la primera colonització mediterrània i històrica que es dona és per part del món grec a l’àrea de l’Empordà. I resultaria que no, que serien els fenicis a l’àrea de les Terres del Sénia i de l’Ebre 200 anys abans del que ens pensàvem”, ha subratllat.
Davant d’aquest context, Garcia afirma que també caldria reescriure la història i considerar el jaciment de Sant Jaume d’Alcanar com l’assentament fenici situat més al nord de tota la Mediterrània.
Funcionalitat estratègica dels assentaments d’Ulldecona
El de Sant Jaume no és l’únic jaciment en el qual treballa el GRAP; a Ulldecona, fa anys que estudien els jaciments de la Moleta del Remei, Ferradura-els Castellets i la Cogula. Els investigadors titllen la tercera campanya a la Cogula com a “espectacular” després de descobrir que el jaciment no està tan destruït com creien en un inici i pel contrari, és molt més gran del que s’imaginaven.
D’altra banda, en aquestes últimes campanyes han pogut determinar-ne la funcionalitat dels tres jaciments. Així, van poder determinar que la Moleta del Remei era un gran poblat mentre que la resta compleixen funcions estratègiques de “primer nivell” en relació amb les rutes locals comercials. En el cas de la Ferradura-els Castellets, es tractava d’un punt de control de rutes locals de nord a sud, mentre que el Castell podria complir la funció de control per la zona sud. Pel que fa a la Cogula, Garcia ha destacat que la seva perspectiva de 360 graus la convertia en una talaia que permetia un control polític i geogràfic de l’entorn.
ACN
