El 9% de la població catalana viu en zones inundables i més de 110.000 habitants en entorns de molt alt risc. Per això hi ha 521 municipis catalans obligats a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per risc d’inundacions, però gairebé la meitat no el tenen actualitzat i una seixantena no l’han redactat mai. Gairebé 300 no disposen d’un pla en vigor, una xifra que, amb tot, suposa una millora en relació als 321 que constaven fa sis mesos. Després de l’episodi de la dana, el Govern ha obert la porta aquest dimarts a revisar les activitats que es desenvolupen en aquestes zones i ha anunciat 20 MEUR per garantir que tots els municipis tinguin un pla de Protecció Civil homologat en dos anys, que inclogui el risc d’inundacions i tots els altres.
D’acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l’administració seguint la Directiva Europea, hi ha 521 municipis catalans que estan obligats a tenir un PAM per risc d’inundacions. Però només 225, menys de la meitat, el tenen actualitzat. Dels 296 restants (el 56,9%), 58 no l’han redactat mai i 238 el tenen caducat.
Les Terres de l’Ebre
En referència a les Terres de l’Ebre, Deltebre i Tortosa són els municipis amb més població afectada per aquest nivell de risc d’inundació. Però d’entre els que tenen més població afectada també hi ha Sant Jaume d’Enveja, Benifallet, Benissanet, Ginestar, Miravet, Xerta, Roquetes i Tivenys.
A la Ribera d’Ebre, els únics que apareixen amb el pla d’emergència ‘Homologat’ són Vinebre, Móra d’Ebre, Garcia i Ascó. A més, Tivissa, Móra la Nova, Miravet, Ginestar, Flix i Benissanet que el tenen ‘Pendent de revisió’ tenen risc ‘Alt’ o ‘Molt Alt’ d’inundació. La Palma d’Ebre que també el té ‘Pendent de revisió’ té risc ‘Moderat’ però afectat pel Pla d’Emergències de la pressa de la Palma d’Ebre.
A la Terra Alta, els únics que apareixen amb el pla d’emergència ‘Homologat’ són el Pinell de Brai, Batea. La resta, Horta de Sant Joan, Corbera d’Ebre, Bot, i Arnes el tenen ‘Pendent de revisió’ i tenen un risc ‘Alt’ o ‘Mitjà’.
Al Montsià, els únics que apareixen amb el pla d’emergència ‘Homologat’ són Alcanar, Godall, Masdenverge, Santa Bàrbara i Ulldecona. La resta, Amposta, la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja i la Sénia el tenen ‘Pendent de revisió’ i tenen un risc ‘Alt’ o ‘Molt Alt’, a excepció de la Galera i el Mas de Barberans que tenen risc ‘Mitjà’.
Al Baix Ebre, els únics que apareixen amb el pla d’emergència ‘Homologat’ són l’Aldea i Roquetes. La resta, Xerta, Tortosa, el Perelló, Deltebre, Camarles, Benifallet, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Alfara de Carles i Aldover el tenen ‘Pendent de revisió’ i tenen un risc ‘Alt’ o ‘Molt Alt’, a excepció de Tivenys que no en té.
Les inundacions són el principal risc natural a Catalunya, amb un historial d’episodis d’origen fluvial, pluvial i marítim amb importants danys materials i humans. Un total de 1.300 km2, el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població, segons les dades dels darrers estudis de Protecció Civil de la Generalitat, a partir de les zones inundables determinades pels organismes de conca ACA i Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
En aquest enllaç podeu consultar el mapa interactiu de població, per municipis, afectada per inundacions fluvials cada 500 anys.
Pel que fa a les inundacions pluvials, de precipitació en zona urbana, “són una preocupació i un problema històric per a la protecció civil en relació amb les possibles emergències“, com reconeixen fa uns mesos a l’ACN des de Protecció civil. Tant l’ACA com el Meteocat coincideixen que el canvi climàtic està donant episodis de pluja més focalitzats, amb xàfecs forts i en poc espai de temps, particularment al litoral, com la dana viscuda aquesta darrera setmana.
Redacció L.P. / ACN